Durant el sopar-col·loqui d’Horitzó Europa a Brussel·les Jordi Solé, president de la Comissió d’Exteriors del Parlament de Catalunya, va exposar la missió i els objectius de la Comissió d’Exteriors; un organisme amb funcions de seguiment, estudi i fiscalització en els àmbits de la política exterior, la cooperació al desenvolupament i les relacions de la Unió Europea, però que no té funcions legislatives.

Ferran Tarradellas, director de l’Oficina de la Comissió Europea a Catalunya i Balears va protagonitzar el darrer sopar europeu a Barcelona, on va parlar del paper de la Comissió Europea en l’actual context de crisi econòmica. Tarradellas va destacar que la Comissió Europea és conscient que fins ara li ha tocat defensar les polítiques d’austeritat, però en els darrers mesos, l’estabilització del sistema financer i un cert redreçament de les finances públiques han permès un gir que afecta tant la política econòmica que defensa la Comissió com la manera com es comunica amb la ciutadania europea.

Roger Albinyana, que des del gener de 2013 és el nou secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, va protagonitzar un concorregut sopar europeu on va exposar les línies mestres de la nova política exterior de la Generalitat que gira entorn de dos eixos: la internacionalització de l’economia i l’explicació al món del procés sobiranista.

El passat 4 de desembre va tenir lloc a Brussel·les un sopar europeu d’Horitzó Europa amb Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. Al sopar s’hi van tractar diversos temes relacionats amb el panorama polític a Catalunya després de les eleccions del 25 de novembre, les hipòtesis sobre l’estatus de Catalunya en cas de secessió, la comparació amb el cas escocès, el rol de la societat civil catalana, l’europeisme en la Catalunya actual, i el reconeixement de la llengua catalana la UE.

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, va protagonitzar un interessant intercanvi d’opinions sobre la idoneïtat d’atorgar el Premi Nobel de la Pau 2012 a la Unió Europea. En un sopar debat celebrat a Barcelona el passat 24 d’octubre, el convidat va declarar que la contribució del procés de construcció europea a la pau al continent és inapel·lable, però va posar en qüestió l’oportunitat d’atorgar el premi a la UE just en aquest moment, perdent una bona oportunitat per atorgar-lo a candidat que estigui treballant per la pau en un altre punt del món i que necessiti un reconeixement com el que ofereix el Nobel de la Pau. “La capacitat d’incidència del Premi Nobel de la Pau, si s’hagués atorgat, per exemple, a un defensor dels drets humans en un país que pateix una dictadura, hagués estat molt més gran”, va concloure Armadans.

El passat 25 d’abril va tenir lloc a Brussel·les un sopar europeu organitzat per Horitzó Europa, en col·laboració amb Catalunya Empresa Oberta, en el marc de la Setmana d’actes de Sant Jordi del Casal Català de Brussel·les. El sopar va aplegar prop de 30 assistents de rerefons professionals molt diversos. Així mateix, hi va comptar amb la presència de l’eurodiputat Ramon Tremosa (ALDE).

En un sopar col·loqui a Barcelona, ple de gom a gom, el passat 16 d’abril, Michael Keating, professor de la Universitat d’Aberdeen, va fer una dissecció detallada del procés sobiranista d’Escòcia i de com aquest pot desenvolupar-se en el marc jurídic de la Unió Europea. El professor Keating va donar per fet que el Govern escocès organitzarà un referèndum sobre la independència d’Escòcia abans de dos anys, perquè així s’hi ha compromès Alex Salmond, primer ministre d’Escocia.