En un sopar col·loqui a Barcelona, ple de gom a gom, el passat 16 d’abril, Michael Keating, professor de la Universitat d’Aberdeen, va fer una dissecció detallada del procés sobiranista d’Escòcia i de com aquest pot desenvolupar-se en el marc jurídic de la Unió Europea. El professor Keating va donar per fet que el Govern escocès organitzarà un referèndum sobre la independència d’Escòcia abans de dos anys, perquè així s’hi ha compromès Alex Salmond, primer ministre d’Escocia.

A parer seu, la consulta només contindrà, tal com reclama el Govern de Londres, una pregunta (Independència: sí o no?), deixant de banda el plantejament de l’Scottish National Party (SNP) d’incloure una segona pregunta que obri la porta a l’augment de l’autogovern escocès sense trencar amb el Regne Unit (“devolution max”). Les enquestes segueixen demostrant que el suport a la independència segueix situant-se al voltant del 35%, una xifra força estable en els darrers 25 anys. Segons Keating, tot i la majoria absoluta de l’SNP, votar els nacionalistes escocesos no significa automàticament votar “independència”. Amb aquestes dades, semblaria difícil que l’opció secessionista s’imposés en la consulta, tot i que, segons el professor, una sobreactuació de Londres podria condicionar el comportament electoral.

Pel que fa a la qüestió constitucional, el futur encaix d’Escòcia a la UE, Keating explica que la majoria d’experts i acadèmics consideren que l’estat format per Anglaterra i Gal·les (i Irlanda del Nord) seria successor de l’estat precedent i que, per tant, Escòcia hauria de demanar l’adhesió a la UE. De tota manera, el professor Keating deixa clar que es tracta d’una qüestió purament política (no pas jurídica) i que és impensable que s’expulsi Escòcia (el territori més europeista del Regne Unit) de la UE. Cal veure, però, com es gestionarà aquesta transició en cas que arribi i queden alguns interrogants importants oberts, com ara si Escòcia mantindrà les excepcions amb què compta el Regne Unit (Schengen, l’euro, etc).