La March for Europe organitzada per la Unió de Federalistes Europeus (UEF) a Roma el passat dissabte 25 de març de 2017 va ser un gran èxit i un signe que els europeus hem començat a reaccionar contra l’euroescepticisme. Volem que l’espai públic europeu torni als nostres carrers i a les nostres places per a que es noti una visió positiva del futur d’Europa.

Des del 2012, Horitzó Europa coopera activament amb el Moviment Federalista Europeu (MFE / UEF Itàlia – Unió dels Federalistes Europeus a Itàlia) en el projecte d’Iniciativa Ciutadana Europea per un Pla de desenvolupament sostenible i ocupació a Europa. El MFE coordina la proposta en col·laboració amb el Moviment Europeu (Mouvement Européen; European Movement) i diversos interlocutors socials.

Avui fa 20 anys de la publicació en el Diari Oficial de les Comunitats Europees (DOCE) de la “Resolució sobre les llengües de la Comunitat i la situació del català“, aprovada pel Parlament Europeu l’onze de desembre de 1990, gràcies a l’impuls de l’aleshores eurodiputada i actual vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, que va recollir una petició dels parlaments de Catalunya i les Illes Balears.

Avui, el secretari d’Estat per la Unió Europea, Diego López Garrido, ha declarat a Brussel·les que l’Estat espanyol “no paga les traduccions del català a la UE i que no ho pensa fer”, incomplint els compromisos adquirits amb les institucions comunitàries des de 2005.

Horitzó Europa considera totalment inacceptable la manca de seriositat i l’actitud del Govern espanyol, que torna a demostrar que els catalanoparlants són tractats com a ciutadans de segona dins l’Estat espanyol i dins la Unió Europea.

Horitzó Europa ha dut a terme una prova pilot per testar el funcionament d’una part dels acords signats a partir del 2005 que permeten un cert ús del català a les institucions europees. En concret, hem volgut esbrinar com s’aplica el punt que permet que els ciutadans es relacionin per escrit amb les institucions europees en català. Diversos membres de l’entitat han enviat una carta a cadascuna de les institucions i òrgans de la UE que han signat aquests acords preguntant-los, en català, pel seu estat d’aplicació.

Els i les estudiants catalanoparlants del Col·legi d’Europa, la primera i més prestigiosa institució d’estudis superiors en integració europea, van enviar el passat 24 de febrer una carta a la comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut Androulla Vassiliou, arran de la notícia sobre la possible eliminació de la plaça de traductor al català a l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona.

En un acte celebrat aquest matí al Parlament Europeu, a Brussel·les, els eurodiputats Maria Badia (PSC-PSOE, PSE), Oriol Junqueras (ERC, ALE), Raül Romeva (ICV, Verds) i Ramon Tramosa (CiU, ALDE) s’han adherit públicament a un full de ruta proposat per Horitzó Europa per millorar el reconeixement de la llengua catalana a les institucions de la UE mentre la seva plena oficialitat no és possible.

La vicepresidenta de la Comissió Europea, Margot Wallström, adverteix que és el govern espanyol qui decideix si el català és o no llengua oficial de la Unió Europea. En una entrevista a l’ACN, dos mesos abans que comenci la presidència espanyola de torn, Wallström es queixa que ‘la CE no pot resoldre sola’ el problema, sinó que és l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero qui ha de ‘prendre la decisió i demanar tenir una altra llengua oficial’. La també comissària de Relacions Institucionals i Comunicació aposta per ‘apropar-se el màxim possible als ciutadans en la llengua que entenen i parlen’ i lloa la feina que està fent en aquest sentit la representació de la CE a Barcelona.

L’associació Horitzó Europa ha organitzat, amb el suport de la Secretaria de Joventut i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, una campanya de sensibilització per incrementar la participació juvenil en les eleccions al Parlament Europeu que se celebren el proper 7 de juny.

La campanya consisteix en l’organització de diverses sessions informatives adreçades a informadors/es i membres d’entitats juvenils, atès l’efecte multiplicador del missatge que poden produir aquestes persones, en contacte directe amb joves d’entre 18 i 29 anys.

Les sessions, que ja s’han dut a terme a Lleida, Tarragona i Girona, pretenen que els i les joves siguin més conscients de la importància d’exercir el seu dret a vot i participar en el procés de construcció europea.