Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, va protagonitzar un interessant intercanvi d’opinions sobre la idoneïtat d’atorgar el Premi Nobel de la Pau 2012 a la Unió Europea. En un sopar debat celebrat a Barcelona el passat 24 d’octubre, el convidat va declarar que la contribució del procés de construcció europea a la pau al continent és inapel·lable, però va posar en qüestió l’oportunitat d’atorgar el premi a la UE just en aquest moment, perdent una bona oportunitat per atorgar-lo a candidat que estigui treballant per la pau en un altre punt del món i que necessiti un reconeixement com el que ofereix el Nobel de la Pau. “La capacitat d’incidència del Premi Nobel de la Pau, si s’hagués atorgat, per exemple, a un defensor dels drets humans en un país que pateix una dictadura, hagués estat molt més gran”, va concloure Armadans.

Al llarg del debat que es va encetar, alguns dels presents van defensar l’oportunitat d’atorgar el Nobel de la Pau a la UE enguany per recolzar un procés d’integració política que passa per uns moments de grans dubtes, en un missatge adreçat tant als ciutadans europeus com als seus governants i, sobretot, als seus Estats. D’altres, van afegir-hi que la UE és un molt bon exemple d’integració continental que pot servir d’inspiració a d’altres regions del món.

Per altra banda, Armadans va explicar que el Premi Nobel de la Pau, creat el 1901 i que és lliurat cada 10 de desembre a Oslo, pot buscar tant reconèixer persones o entitats que han treballat per la pau al món en l’any en curs, com a persones o entitats que tenen grans responsabilitats polítiques i, tot i no haver destacat en la defensa de la pau, la seva tria buscaria condicionar la seva actuació futura. Tot i així, el fet d’apostar en algunes edicions per persones o entitats que no han tingut un paper rellevant en la consecució de la pau ha generat algunes crítiques, fins al punt que algunes entitats pacifistes el consideren desprestigiat.