Davant dels reptes socials, polítics i econòmics d’un món cada cop més globalitzat, les nacions europees necessiten coordinar-se a un nivell supranacional. Una Unió Europea amb més poder fiscal i polític, per tant, forma part de la solució. Una solució que no comparteix el profesor de filosofia Europea del European Institute de la London School of Economics, Simon Glendinning, qui argumenta que els passos cap a una federació representaran la fi de la llibertat. Uns Estats Units d’Europa, amb la conseqüent pèrdua significativa de sobirania, no és la solució que una nació pot desitjar. Els desitjos d’una nació, però, a ulls de l’economista Joan Costa-Font es redueixen, gairebé, als desitjos de les elits. Per tant, traspassar competències a la UE significaria traspassar el poder de les elits nacionals a les supranacionals.

En el darrer sopar col·loqui organitzat per Horitzó Europa a Barcelona, Vicent Partal, director de Vilaweb i vicepresident del European Journalisme Center, va abordar les repercussions de la recent filtració massiva de documents secrets dels Estats Units (uns 253.000) feta per WikiLeaks per mitjà de cinc mitjans escrits (The Guardian, New York Times, Le Monde, Der Spiegel i El País), així com els clarobscurs de les accions de l’organització fundada i dirigida per l’australià Julian Assange.

El sopar-debat d’Horitzó Europa a Brussel.les amb Anna Parés, degana del col·legi de politòlegs i sociòlegs, que es va celebrar en ocasió de la visita d’estudis bianual del col·legi a les institucions europees va ser un èxit de participació. La trentena d’assistents, entre els que es podien comptar tant col·legiats i col·legiades, com gent lligada a les institucions europees i fins i tot l’eurodiputat pel grup socialista Raimon Obiols, van gaudir de la presentació de la degana centrada en un primer moment en el paper, evolució i activitats del col.legi i després en les variables que afectaran tant la participació com la direcció del vot en les eleccions al Parlament de Catalunya de 28 de Novembre de 2010.

Albert Moreno, delegat de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea, va repassar el paper de Catalunya a Europa en el marc del Sopar Europeu, organitzat conjuntament entre Horitzó Europa i Catalunya Empresa Oberta, a Brussel·les.

Albert Moreno va fer un balanç positiu de la representació de Catalunya davant les institucions europees. Segons el delegat, l’aprovació de l’Estatut de Catalunya i el seu desenvolupament, que va donar lloc a la creació de la Delegació, ofereix noves eines al Govern de la Generalitat, tot i que la interlocució amb les institucions queda lluny del d’una representació permanent estatal (REPER). Malgrat això va apuntar que des de l’aprovació de l’Estatut s’han reforçat les tasques de coordinació de l’acció de govern de cara a la UE i l’esforç de transferència d’informació sobre legislació europea als Departaments.

El portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, el català Amadeu Altafaj, va ser el protagonista del darrer sopar d’Horitzó Europa a Brussel·les abans de l’estiu. Davant d’una vintena llarga de comensals, entre els quals cal destacar els eurodiputats Ramon Tremosa i Oriol Jonqueras i els últims dos convidats dels sopars d’HE a Brussel·les, el també portaveu Ferran Tarradellas i el lingüista Johan Häggman, Altafaj va fer un repàs de la difícil conjuntura econòmica que està vivint la Unió Europea. Amb unes perspectives de creixement inferiors a l’1% per enguany i al 2% per al 2011, la situació de la Unió contrasta amb la de les altres potències mundials, que presenten creixements propers al 10% (Xina i Índia) o creixements entre el 3% i el 5% (EUA i Japó).

En el darrer sopar europeu, Marc Guerrero, vicepresident de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) va repassar la creixent presència dels liberals a les institucions de la Unió Europa (són el tercer partit al Parlament Europeu i compten amb 8 comissaris a l’executiu comunitari) i a diversos punts del continent (especialment al Regne Unit i a Alemanya, països on els liberals formen part del Govern, en contrast amb el sud de la Unió, on CDC és més una excepció que la regla general).

Ferran Tarradellas, portaveu de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari i Resposta a Crisis de la Comissió Europea, ha protagonitzat el segon sopar debat d’Horitzó Europa a Brussel·les. En un ambient distès, entre una vintena de comensals, Tarradellas ha presentat el cartipàs, de nova creació, de la seva comissària, la búlgara Kristalina Georgieva, exvicepresidenta del Banc Mundial. En les seves pròpies paraules, la seva és la “comissària desastres”, encarregada de coordinar l’ajut europeu tant en desastres que tenen lloc fora de la UE com en crisis viscudes al seu interior.

El Dr. Benjamin Kienzle, investigador a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, va fer una excel·lent i didàctica exposició sobre l’estat de la qüestió en matèria d’armes nuclears, un tema candent en l’agenda internacional degut al seguit de cimeres que han de tenir lloc el mes d’abril i maig per a revisar els actuals acords sobre no proliferació i desarmament nuclear. Kienzle es va centrar en la propera conferència de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP), l’acord que constitueix la pedra angular del control d’armes nuclears al món des dels anys 70. Kienzle va destacar que la continuïtat i reforçament del règim de no proliferació dependrà de que les potències nuclears també facin majors esforços per assolir l’objectiu del desarmament nuclear complet que s’inclou al TNP. Segons Kienzle, els darrers compromisos de Rússia i Estats Units de reduir els seus arsenals no suposen un canvi substantiu en aquesta direcció.

Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques, va explicar amb detall el projecte de llei electoral que el seu Departament havia proposat però que acabava de quedar aparcat a causa de la manca de consens entre els diversos partits polítics presents al Parlament de Catalunya. Partint dels sistemes electorals vigents en d’altres països, com ara Alemanya o el Regne Unit, una comissió d’experts encapçalada per Josep Maria Colomer va elaborar, per encàrrec del Departament, una proposta que volia sintetitzar el necessari equilibri entre la proporcionalitat (una persona, un vot) i la representació del territori. El conseller va insistir en la defensa d’aquesta proposta com a potencial punt de trobada de totes les parts.

Arcadi Oliveras, professor d’economia a la UAB i president de Justícia i Pau, va regalar els assistents al sopar amb una brillant exposició sobre la crisi que estem patint i va assenyalar diverses vies per superar-la. Així, segons Oliveras, la crisi econòmica arriba amb l’explosió de la bombolla generada per l’especulació financera i es dilata en el temps a causa de la incapacitat del sector bancari d’oferir crèdit a les empreses i als emprenedors, malgrat la quantitat ingent de diners que els Estats li han deixat (uns 2,7 bilions de dòlars, d’acord amb els seus càlculs, el que suposa 50 vegades el volum de diners necessaris, segons la FAO, per eradicar la fam al món). La manca de crèdit està sentenciant una gran quantitat de negocis i empreses (que són perfectament viables), fet que comporta un alt cost social en termes d’atur i destrucció de treball.