Roger Albinyana, que des del gener de 2013 és el nou secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya, va protagonitzar un concorregut sopar europeu on va exposar les línies mestres de la nova política exterior de la Generalitat que gira entorn de dos eixos: la internacionalització de l’economia i l’explicació al món del procés sobiranista.

En relació amb el procés sobiranista que s’ha obert a Catalunya arran de la manifestació del passat 11 de setembre, Roger Albinyana va explicar que detecta un interès creixent dels governs estrangers per conèixer què està passant a Catalunya. Abinyana va afirmar que té la sensació que, en general, s’entén i es respecta que els catalans vulguin fer un referèndum per decidir la continuïtat de Catalunya com a part d’Espanya, però en canvi detecten molts més recels davant d’una eventual independència del país.

El secretari d’Exteriors va insistir en la necessitat d’esgotar totes les vies de diàleg amb l’Estat per acordar la celebració d’un referèndum. En aquest sentit, el secretari va assenyalar que la declaració unilateral d’independència s’hauria de contemplar com a últim recurs després de la negativa reiterada de l’estat a qualsevol acord per fer possible el referèndum.

En tot cas, Albinyana va afirmar que Catalunya no podia esperar cap suport explícit de cap govern estranger abans que el poble català s’hagi pronunciat majoritàriament a favor d’un estat propi a través d’una consulta reconeguda per totes les parts.

Sobre la continuïtat de Catalunya com a membre de la Unió Europea en cas d’independitzar-se d’Espanya, Albinyana va afirmar que si el procés era fruit d’un acord amb Espanya, cap Estat membre de la UE posaria cap dificultat a aquesta continuïtat. En canvi, si el procés es produeix fruit d’una secessió unilateral, la continuïtat de Catalunya a la UE no està garantida. De totes maneres, el secretari va voler minimitzar algunes de les conseqüències d’una possible exclusió temporal de Catalunya de la UE ja que d’això no en depèn ni la continuïtat de l’euro com a moneda, ni el comerç lliure amb la UE.

Per tot això, va avançar que les prioritats del president en l’àmbit de la política exterior es concentraran en atreure inversions i promoure la internacionalització de les empreses catalanes. En aquest sentit, tots els viatges del president tindran una marcada agenda econòmica.