La presentació del monogràfic “La cruïlla europea”, de la Revista Àmbits de Política i Societat, sobre el futur d’Europa i que Horitzó Europa ha realitzat amb la col·laboració del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS), tindrà lloc el dijous, 22 de gener del 2015, a les 18.30h a Belgian Concept Store (Naamsestraat 53-59 rue de Namur, 1000 Brussel-Bruxelles).
El número de primavera de la Revista Òmnium dedica sis pàgines a analitzar l’estratègia d’internacionalització de Catalunya. Albert Royo, vicepresident d’Horitzó Europa i autor del reportatge, considera que, malgrat el seu potencial, Catalunya és poc coneguda a l’exterior i analitza els dos elements que, des del seu punt de vista, han de constituir la base de l’estratègia catalana de projecció internacional: la marca Catalunya i els instruments d’acció exterior.
L’informe analitza la successió de Catalunya en els tractats de la Unió Europea, és a dir, com es desenvoluparà l’ampliació interna i el procés de successió en els tractats de la Unió en el supòsit que Catalunya esdevingui un Estat propi . Per ampliació interna a la UE s’estén la continuïtat dins la Unió Europea d’un nou Estat que s’independitza d’un Estat membre de la UE.
Avui s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya un estudi encarregat per la Fundació Catalunya Europa, que presideix Pasqual Maragall, i elaborat per l’associació Horitzó Europa, ofereix, per primera vegada, una radiografia de l’impacte i el tractament que la informació europea té als principals diaris editats a Catalunya. El treball analitza amb detall un miler de notícies, articles i editorials sobre la Unió Europea i les seves institucions publicades els mesos de febrer de 2008 i 2009, tenint en compte aspectes com ara la temàtica, l’espai, el tractament i la jerarquia de les informacions.
Estudi sobre el tractament de la informació europea als diaris catalans
El president del Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES), Alfons López Tena, ha presentat aquest migdia l’estudi elaborat per Horitzó Europa sobrel’estat de compliment dels acords del Govern espanyol amb diverses institucions i òrgans de la UE per permetre-hi l’ús oficial limitat de la llengua catalana.
Aquest estudi, elaborat per encàrrec del CES, conclou que no s’estan aplicant el 90% de les clàusules dels acords signats fa dos anys degut a l’incompliment, per part del Govern d’Espanya, del compromís d’aportar els recursos suficients per garantir l’ús limitat de les llengües cooficials de l’Estat davant les institucions europees.
En concret, de les tres propostes adoptades pel Consell Europeu el juny de 2005, només es compleix la referent a l’ús del català a les reunions del Consell de Ministres i del Comitè de les Regions. Tanmateix, ni s’ha traduit al català cap de les Directives i Reglaments aprovats pel sistema de codecisió, ni els ciutadans poden adreçar-se en català a les institucions comunitàries (excepte a la Comissió, que ja admetia aquesta possibilitat abans dels acords), ni està permès l’ús del català al Parlament Europeu.
Amb l’Estudi sobre l’estat de compliment dels acords sobre l’ús de la llengua catalana a la Unió Europea, Horitzó Europa consolida la seva activitat com a think tank i referma la voluntat de col·laboració amb diverses entitats de la societat civil catalana amb l’objectiu de difondre les polítiques de la Unió Europea i promoure el debat sobre la construcció europea des de la perpectiva de Catalunya.
Recentment, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat un treball de recerca sobre les relacions de Catalunya i del Quebec amb la Unesco elaborat per Àngel Mesado, membre d’Horizó Europa i actualment delegat adjunt de la Generalitat al Regne Unit. L’estudi no és només interessant com a estudi de cas pel que fa a la Unesco, sinó que també ens mostra la relació pionera que mantenen els Governs de Catalunya i del Quebec amb els organismes internacionals.
Ignasi Centelles, membre d’Horitzó Europa que treballa a la Direcció General per a l’Ampliació de la Comissió Europea, ha publicat un article la Revista Àmbits, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (número 39). Com a català resident a Brussel·les i vivint molt de prop l’actual crisi constitucional de Bèlgica, Centelles ha elaborat una anàlisi comparativa de les realitats de Flandes i Catalunya. Dues realitats paral·les, que sovint s’emmirallen mútuament, però que també es desenvolupen en contextos polítics i històrics molt diferents.