Aquest vespre ha tingut lloc a l’Ateneu Barcelonès una taula rodona sobre el futur d’Europa, en la qual han participat Eliseu Oliveras, Carles Prats i Albert Segura, corresponsals a Brussel·les de diversos mitjans de comunicació catalans. L’acte ha estat organitzat conjuntament per Horitzó Europa, la Fundació Catalunya Europa i l’Ateneu Barcelonès.
Now that Russia, following the agreements reached between Sarkozy, speaking as President of the European Union, and Russia, has withdrawn its troops from the Georgia territory that it had occupied in the course of hostilities, it may be worth looking at the issues behind the conflict (“the history”) and the facts of the conflict (“what actually happened”) and, considering the way the conflict ended, what are the implications for Catalonia, Spain and the European Union and the relations between the UE and Russia/Georgia and the USA and Russia/Georgia.
Ignasi Centelles, membre d’Horitzó Europa que treballa a la Direcció General per a l’Ampliació de la Comissió Europea, ha publicat un article la Revista Àmbits, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (número 39). Com a català resident a Brussel·les i vivint molt de prop l’actual crisi constitucional de Bèlgica, Centelles ha elaborat una anàlisi comparativa de les realitats de Flandes i Catalunya. Dues realitats paral·les, que sovint s’emmirallen mútuament, però que també es desenvolupen en contextos polítics i històrics molt diferents.
Versió en pdf
Ara fa un mes, els ciutadans d’Irlanda rebutjaren el Tractat de Lisboa, que pretén assolir un avenç cabdal per a la Unió Europea, com és ara la democratització i dinamització del seu funcionament. S’han vessat rius de tinta interpretant aquest fracàs, sense albirar-ne una causa no gens particular dels irlandesos: el desconeixement. Llavors, qui cal assenyalar amb el dit?
Sopar europeu amb Pascal Brice, cònsol general de França a Barcelona
En el marc d’un sopar-col·loqui molt concorregut, el cònsol general de la República Francesa, Pascal Brice, ha presentat la Presidència francesa del Consell de la UE i ha destacat l’europeisme i el compromís del president de la República, Nicolas Sarkozy, per tal de treballar a reduir dues pors compartides a Europa: les qüestions d’identitat i de l’espai social europeu.
Aquesta ha estat alguna de les declaracions que Lluís M. De Puig, president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, ha fet en el transcurs d’un interessant sopar-debat sobre Europa, els seus límits, la seva naturalesa diversa i el seu compromís amb els drets humans i la justícia social. El senador gironí ha afegit que creu que enguany la Unió Europea aprovarà finalment la Convenció Europea dels Drets Humans, el text de referència del Tribunal d’Estrasburg per jutjar suposats casos de violació dels drets humans a Europa.
« L’Europe ne se fera pas d’un coup, ni dans une construction d’ensemble : elle se fera par des réalisations concrètes créant d’abord une solidarité de fait ». Aquesta frase, pronunciada el 9 de maig de 1950 per l’aleshores ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, situa per primera vegada la idea de federació europea com a horitzó comú per als pobles d’Europa.
Quan el Parlament de Prístina va aprovar unànimement la independència de Kosovo, el 17 de febrer, la Cambra va decidir tot seguit els seus símbols nacionals: bandera, escut i himne. L’antiga província sèrbia de majoria albanesa s’identifica amb una bandera d’inspiració molt europea, amb fons blau fosc amb el mapa del 50è Estat independent europeu en color groc i sis estels blancs al voltant. L’escut nacional repeteix les característiques de la bandera i l’himne, a falta d’un de propi, és provisionalment l’himne d’Europa.
La Comissió Europea hauria d’acceptar que els ciutadans comunitaris que viuen en un Estat membre que no és el seu presenten una sèrie de problemes i de demandes no tan diferents a les dels immigrants extracomunitaris i hauria de disposar d’un interlocutor que els representi. Aquesta és l’opinió que Antoni Montserrat, president del Comité de Liaison des Associations d’Étrangers de Luxemburg i vicepresident del Casal Català de Luxemburg, va transmetre als participants del darrer sopar-tertúlia europeu.
En una animada tertúlia, el periodista Lluís Foix va defensar que “Europa és un èxit sense precedents, ja que l’horitzó de la guerra entre europeus està molt lluny”. “Aquesta Europa ha estat possible, en gran part, perquè Alemanya va demanar perdó després del 45 i perquè va preferir una Europa europeïtzada, abans que germanitzada”.
