La Comissió Europea hauria d’acceptar que els ciutadans comunitaris que viuen en un Estat membre que no és el seu presenten una sèrie de problemes i de demandes no tan diferents a les dels immigrants extracomunitaris i hauria de disposar d’un interlocutor que els representi. Aquesta és l’opinió que Antoni Montserrat, president del Comité de Liaison des Associations d’Étrangers de Luxemburg i vicepresident del Casal Català de Luxemburg, va transmetre als participants del darrer sopar-tertúlia europeu.

Segons el convidat, l’origen comunitari de l’immigrant no relativitza les seves dificultats d’integració i les institucions, per això, demana que les entitats d’immigrants comunitaris de la UE, com la que presideix, s’organitzin i tinguin una sola veu, de la mateixa manera han fet les entitats d’immigrants extracomunitaris que viuen a la Unió.

Per altra banda, Montserrat va explicar que aquests migrants sovint desenvolupen identitats múltiples, tot complementant la seva identitat originària amb la del país de recepció i, sovint, amb una identitat europea. En aquest sentit, va destacar l’experiència catalana, una realitat on conviuen persones amb diverses identitats, i el cas de Luxemburg, l’estat comunitari amb un índex més alt d’immigració (vora el 40%).