El periodista i sotscap d’Informatius de TV3, Albert Closas, va situar la crisi financera global en un canvi de cicle macroeconòmic. Segons el director del programa “Valor afegit“, si del 1948 al 1978 (època dominada per polítiques laboristes) l’economia del món occidental es basava en el treball, en els darrers trenta anys (dominats per polítiques conservadores i ultraliberals), l’economia s’ha basat principalment en el capital. Closas considera que l’actual crisi obre la porta a un nou cicle en què el món del treball i del capital es fusionaran, conservant el millor de cadascun d’ells.

En un article recent, el professor de dret de la UPF Héctor López Bofill apostava perquè l’antieuropeisme deixi de ser tabú i especulava amb una hipotètica Catalunya independent fora de la UE.

AVUI, SER ANTIEUROPEISTA NO ÉS CAP TABÚ ni a Europa, ni a Catalunya. Més enllà dels extrems de Haider, Le Pen o Bové, existeixen opcions polítiques de signe divers que rebutgen el procés d’integració europea. Uns perquè representa una amenaça per a la sobirania i la identitat nacional. D’altres perquè consideren la UE com un simple invent neoliberal que tan sols defensa els interessos dels més forts. A nivell europeu, doncs, l’euroescepticisme és tan vell com conegut. Personatges com els germans Kaczynski, Václav Klaus, Laurent Fabius o Margaret Thatcher en són o n’han estat il·lustres defensors. Ser euroescèptic no és cap tabú. De fet, és sovint l’opció més fàcil i la que recull més vots en el mar de la desinformació, la por i el desconcert. El que sí que és una novetat és que, des del catalanisme, es facin aquesta mena de plantejaments.

Sopar europeu amb Francesc Serra, doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Estudis Internacionals pel CIDOB

Durant el sopar europeu celebrat el passat 8 d’octubre amb el doctor Francesc Serra i Massansalvador per tractar l’enfrontament al Caucas que va sacsejar l’actualitat durant l’estiu, el ponent va desgranar les causes i conseqüències del conflicte entre Geòrgia i Rússia, el paper mediador de la UE, la candidatura de Geòrgia a la OTAN i les relacions d’Europa amb Rússia.

Recentment, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat un treball de recerca sobre les relacions de Catalunya i del Quebec amb la Unesco elaborat per Àngel Mesado, membre d’Horizó Europa i actualment delegat adjunt de la Generalitat al Regne Unit. L’estudi no és només interessant com a estudi de cas pel que fa a la Unesco, sinó que també ens mostra la relació pionera que mantenen els Governs de Catalunya i del Quebec amb els organismes internacionals.

Now that Russia, following the agreements reached between Sarkozy, speaking as President of the European Union, and Russia, has withdrawn its troops from the Georgia territory that it had occupied in the course of hostilities, it may be worth looking at the issues behind the conflict (“the history”) and the facts of the conflict (“what actually happened”) and, considering the way the conflict ended, what are the implications for Catalonia, Spain and the European Union and the relations between the UE and Russia/Georgia and the USA and Russia/Georgia.

Ignasi Centelles, membre d’Horitzó Europa que treballa a la Direcció General per a l’Ampliació de la Comissió Europea, ha publicat un article la Revista Àmbits, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (número 39). Com a català resident a Brussel·les i vivint molt de prop l’actual crisi constitucional de Bèlgica, Centelles ha elaborat una anàlisi comparativa de les realitats de Flandes i Catalunya. Dues realitats paral·les, que sovint s’emmirallen mútuament, però que també es desenvolupen en contextos polítics i històrics molt diferents.

Versió en pdf

Ara fa un mes, els ciutadans d’Irlanda rebutjaren el Tractat de Lisboa, que pretén assolir un avenç cabdal per a la Unió Europea, com és ara la democratització i dinamització del seu funcionament. S’han vessat rius de tinta interpretant aquest fracàs, sense albirar-ne una causa no gens particular dels irlandesos: el desconeixement. Llavors, qui cal assenyalar amb el dit?

Sopar europeu amb Pascal Brice, cònsol general de França a Barcelona

En el marc d’un sopar-col·loqui molt concorregut, el cònsol general de la República Francesa, Pascal Brice, ha presentat la Presidència francesa del Consell de la UE i ha destacat l’europeisme i el compromís del president de la República, Nicolas Sarkozy, per tal de treballar a reduir dues pors compartides a Europa: les qüestions d’identitat i de l’espai social europeu.

Aquesta ha estat alguna de les declaracions que Lluís M. De Puig, president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, ha fet en el transcurs d’un interessant sopar-debat sobre Europa, els seus límits, la seva naturalesa diversa i el seu compromís amb els drets humans i la justícia social. El senador gironí ha afegit que creu que enguany la Unió Europea aprovarà finalment la Convenció Europea dels Drets Humans, el text de referència del Tribunal d’Estrasburg per jutjar suposats casos de violació dels drets humans a Europa.