El president del Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES), Alfons López Tena, ha presentat aquest migdia l’estudi elaborat per Horitzó Europa sobrel’estat de compliment dels acords del Govern espanyol amb diverses institucions i òrgans de la UE per permetre-hi l’ús oficial limitat de la llengua catalana.

Aquest estudi, elaborat per encàrrec del CES, conclou que no s’estan aplicant el 90% de les clàusules dels acords signats fa dos anys degut a l’incompliment, per part del Govern d’Espanya, del compromís d’aportar els recursos suficients per garantir l’ús limitat de les llengües cooficials de l’Estat davant les institucions europees.

En concret, de les tres propostes adoptades pel Consell Europeu el juny de 2005, només es compleix la referent a l’ús del català a les reunions del Consell de Ministres i del Comitè de les Regions. Tanmateix, ni s’ha traduit al català cap de les Directives i Reglaments aprovats pel sistema de codecisió, ni els ciutadans poden adreçar-se en català a les institucions comunitàries (excepte a la Comissió, que ja admetia aquesta possibilitat abans dels acords), ni està permès l’ús del català al Parlament Europeu.

Amb l’Estudi sobre l’estat de compliment dels acords sobre l’ús de la llengua catalana a la Unió Europea, Horitzó Europa consolida la seva activitat com a think tank i referma la voluntat de col·laboració amb diverses entitats de la societat civil catalana amb l’objectiu de difondre les polítiques de la Unió Europea i promoure el debat sobre la construcció europea des de la perpectiva de Catalunya.

Estudi sobre l’Estat de compliment dels acords del Govern espanyol amb la Unió Europea sobre l’ús de la llengua catalana

En Ricard Ramon, de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea, va participar durant el 2007 en el procés de negociació entre la Comissió Europea i els governs autonòmics per a l’aprovació dels programes PAC pel període 2007-2013. Com a gran coneixedor d’aquesta política i de la participació dels ens sub-estatals a la Unió Europea, va explicar amb molt detall i amb gran claredat els antecedents que han portat a l’actual reforma i els objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta nova etapa, més coneguda com “revisió mèdica”. No obstant, va insistir que el gran debat començarà el 2009 quan es discutiran les perspectives financeres pel període 2014-2020.

«Qu’est-ce que la Méditerranée», es demanava Fernand Braudel. I ell mateix responia: «Non pas une mer, mais une succession de mers. Non pas une civilisation, mais une succession de civilisations entassées les unes sur les autres
El compromís de Marsella, que situa la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània (UpM) a Barcelona, marca l’inici d’una nova etapa en les llargues però delicades relacions euromediterrànies. El repte és enorme: establir un diàleg igualitari entre els països del perímetre mediterrani que permeti el repartiment de la modernitat i el desenvolupament.

El periodista i sotscap d’Informatius de TV3, Albert Closas, va situar la crisi financera global en un canvi de cicle macroeconòmic. Segons el director del programa “Valor afegit“, si del 1948 al 1978 (època dominada per polítiques laboristes) l’economia del món occidental es basava en el treball, en els darrers trenta anys (dominats per polítiques conservadores i ultraliberals), l’economia s’ha basat principalment en el capital. Closas considera que l’actual crisi obre la porta a un nou cicle en què el món del treball i del capital es fusionaran, conservant el millor de cadascun d’ells.

En un article recent, el professor de dret de la UPF Héctor López Bofill apostava perquè l’antieuropeisme deixi de ser tabú i especulava amb una hipotètica Catalunya independent fora de la UE.

AVUI, SER ANTIEUROPEISTA NO ÉS CAP TABÚ ni a Europa, ni a Catalunya. Més enllà dels extrems de Haider, Le Pen o Bové, existeixen opcions polítiques de signe divers que rebutgen el procés d’integració europea. Uns perquè representa una amenaça per a la sobirania i la identitat nacional. D’altres perquè consideren la UE com un simple invent neoliberal que tan sols defensa els interessos dels més forts. A nivell europeu, doncs, l’euroescepticisme és tan vell com conegut. Personatges com els germans Kaczynski, Václav Klaus, Laurent Fabius o Margaret Thatcher en són o n’han estat il·lustres defensors. Ser euroescèptic no és cap tabú. De fet, és sovint l’opció més fàcil i la que recull més vots en el mar de la desinformació, la por i el desconcert. El que sí que és una novetat és que, des del catalanisme, es facin aquesta mena de plantejaments.

Sopar europeu amb Francesc Serra, doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Estudis Internacionals pel CIDOB

Durant el sopar europeu celebrat el passat 8 d’octubre amb el doctor Francesc Serra i Massansalvador per tractar l’enfrontament al Caucas que va sacsejar l’actualitat durant l’estiu, el ponent va desgranar les causes i conseqüències del conflicte entre Geòrgia i Rússia, el paper mediador de la UE, la candidatura de Geòrgia a la OTAN i les relacions d’Europa amb Rússia.

Recentment, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat un treball de recerca sobre les relacions de Catalunya i del Quebec amb la Unesco elaborat per Àngel Mesado, membre d’Horizó Europa i actualment delegat adjunt de la Generalitat al Regne Unit. L’estudi no és només interessant com a estudi de cas pel que fa a la Unesco, sinó que també ens mostra la relació pionera que mantenen els Governs de Catalunya i del Quebec amb els organismes internacionals.

Now that Russia, following the agreements reached between Sarkozy, speaking as President of the European Union, and Russia, has withdrawn its troops from the Georgia territory that it had occupied in the course of hostilities, it may be worth looking at the issues behind the conflict (“the history”) and the facts of the conflict (“what actually happened”) and, considering the way the conflict ended, what are the implications for Catalonia, Spain and the European Union and the relations between the UE and Russia/Georgia and the USA and Russia/Georgia.

Ignasi Centelles, membre d’Horitzó Europa que treballa a la Direcció General per a l’Ampliació de la Comissió Europea, ha publicat un article la Revista Àmbits, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (número 39). Com a català resident a Brussel·les i vivint molt de prop l’actual crisi constitucional de Bèlgica, Centelles ha elaborat una anàlisi comparativa de les realitats de Flandes i Catalunya. Dues realitats paral·les, que sovint s’emmirallen mútuament, però que també es desenvolupen en contextos polítics i històrics molt diferents.

Versió en pdf