La prestigiosa revista científica Nature, dedica en el seu número del mes de juliol un article on descriu el desenvolupament de la recerca científica que s’ha produit al nostre país els darrers anys i ressalta l’atractiu de Catalunya com a motor de la investigació i el coneixement. L’article, que defineix Barcelona com el “hub científic del Mediterrani”, assenyala el paper clau que tenen iniciatives com la del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona o el Barcelona Supercomputing Center, situant Catalunya al mapa de la recerca, després de dècades d’endarreriment.
Versió en pdf (en anglès)
Sopar europeu amb Pascal Brice, cònsol general de França a Barcelona
En el marc d’un sopar-col·loqui molt concorregut, el cònsol general de la República Francesa, Pascal Brice, ha presentat la Presidència francesa del Consell de la UE i ha destacat l’europeisme i el compromís del president de la República, Nicolas Sarkozy, per tal de treballar a reduir dues pors compartides a Europa: les qüestions d’identitat i de l’espai social europeu.
Aquesta ha estat alguna de les declaracions que Lluís M. De Puig, president de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, ha fet en el transcurs d’un interessant sopar-debat sobre Europa, els seus límits, la seva naturalesa diversa i el seu compromís amb els drets humans i la justícia social. El senador gironí ha afegit que creu que enguany la Unió Europea aprovarà finalment la Convenció Europea dels Drets Humans, el text de referència del Tribunal d’Estrasburg per jutjar suposats casos de violació dels drets humans a Europa.
« L’Europe ne se fera pas d’un coup, ni dans une construction d’ensemble : elle se fera par des réalisations concrètes créant d’abord une solidarité de fait ». Aquesta frase, pronunciada el 9 de maig de 1950 per l’aleshores ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, situa per primera vegada la idea de federació europea com a horitzó comú per als pobles d’Europa.
Quan el Parlament de Prístina va aprovar unànimement la independència de Kosovo, el 17 de febrer, la Cambra va decidir tot seguit els seus símbols nacionals: bandera, escut i himne. L’antiga província sèrbia de majoria albanesa s’identifica amb una bandera d’inspiració molt europea, amb fons blau fosc amb el mapa del 50è Estat independent europeu en color groc i sis estels blancs al voltant. L’escut nacional repeteix les característiques de la bandera i l’himne, a falta d’un de propi, és provisionalment l’himne d’Europa.
La Comissió Europea hauria d’acceptar que els ciutadans comunitaris que viuen en un Estat membre que no és el seu presenten una sèrie de problemes i de demandes no tan diferents a les dels immigrants extracomunitaris i hauria de disposar d’un interlocutor que els representi. Aquesta és l’opinió que Antoni Montserrat, president del Comité de Liaison des Associations d’Étrangers de Luxemburg i vicepresident del Casal Català de Luxemburg, va transmetre als participants del darrer sopar-tertúlia europeu.
En una animada tertúlia, el periodista Lluís Foix va defensar que “Europa és un èxit sense precedents, ja que l’horitzó de la guerra entre europeus està molt lluny”. “Aquesta Europa ha estat possible, en gran part, perquè Alemanya va demanar perdó després del 45 i perquè va preferir una Europa europeïtzada, abans que germanitzada”.
En el transcurs de l’assemblea, que va tenir lloc ahir a l’Ateneu Barcelonès, es va elegir la Junta Directiva de l’entitat, que estarà presidida per Florence Jacquey, nascuda a la Bretanya, llicenciada en estudis francoalemanys transfronterers per les Universitats de Metz i de Saarbrücken i actual secretària tècnica de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.
Respecte de l’anunciada reforma de les NNUU, en Fernando Casado es mostra especialment pessimista. Tot sembla indicar que la construcció d’un ordre internacional caracteritzat pel multilateralisme encara està lluny de fer-se realitat i que, en aquest camí, la proposta de reforma de l’ONU, per complicada però també per poc ambiciosa, no sembla que vagi camí de representar una solució. En un moment de gran incertesa i inestabilitat institucional es fa difícil imaginar un èxit del procés de reforma.
En Josep Maria Ribot, representant de l’Europarlament a Barcelona, ens parla del Parlament Europeu, del seu funcionament i de les seves vicissituds. En un to força distés tenim l’oportunitat de comentar aspectes com, entre d’altres, les conseqüències per a l’Europarlament de l’aprovació de la nova Constitució Europea o la problemàtica qüestió de la viabilitat de la doble seu del Parlament.
