Respecte de l’anunciada reforma de les NNUU, en Fernando Casado es mostra especialment pessimista. Tot sembla indicar que la construcció d’un ordre internacional caracteritzat pel multilateralisme encara està lluny de fer-se realitat i que, en aquest camí, la proposta de reforma de l’ONU, per complicada però també per poc ambiciosa, no sembla que vagi camí de representar una solució. En un moment de gran incertesa i inestabilitat institucional es fa difícil imaginar un èxit del procés de reforma.

El cas dels Objectius del Mil·leni (MDG) permet comentaris més esperançadors. Aquest programa va néixer l’any 2000 a partir de la constatació per part de la comunitat internacional que totes les polítiques de desenvolupament assajades fins el moment havien fracassat en l’eradicació de la pobresa al món.

Malgrat el consens de partida, la tasca a dur a terme és tan ingent que costa de creure en l’eficàcia del programa. De tota manera, més enllà del compromís polític dels estats, l’establiment d’indicadors fiables i la redacció d’informes estatals sobre el compliment dels objectius fa pensar que els esforços, en tot cas, pagaran la pena.

De moment, un dels principals problemes dels Objectius del Mil·leni és la poca publicitat que estan tenint i el fet que la ciutadania encara no els tingui tan presents com caldria esperar. El que sí que es preveu és que les principals cites polítiques a nivell internacional durant l’any 2005 incloguin referències explícites als Objectius, fet que ha de contribuir a incorporar-los efectivament a les agendes política i mediàtica mundial.

Haurem de seguir de prop tots dos processos per constatar fins quin punt es concreten els bons desitjos del present. En tot cas, cal aprofitar que som la primera generació de la història que té consciència global del problema de la pobresa, que té la capacitat i la vocació d’entendre la política internacional en tota la seva amplitud i, al mateix temps, també som una generació amb uns recursos humans, econòmics i tecnològics amb un poder de transformació sense precedents. La component generacional s’ha de convertir en un element clau a favor de l’optimisme realista.