Avui s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya un estudi encarregat per la Fundació Catalunya Europa, que presideix Pasqual Maragall, i elaborat per l’associació Horitzó Europa, ofereix, per primera vegada, una radiografia de l’impacte i el tractament que la informació europea té als principals diaris editats a Catalunya. El treball analitza amb detall un miler de notícies, articles i editorials sobre la Unió Europea i les seves institucions publicades els mesos de febrer de 2008 i 2009, tenint en compte aspectes com ara la temàtica, l’espai, el tractament i la jerarquia de les informacions.
Estudi sobre el tractament de la informació europea als diaris catalans
L’associació Horitzó Europa ha organitzat, amb el suport de la Secretaria de Joventut i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, una campanya de sensibilització per incrementar la participació juvenil en les eleccions al Parlament Europeu que se celebren el proper 7 de juny.
La campanya consisteix en l’organització de diverses sessions informatives adreçades a informadors/es i membres d’entitats juvenils, atès l’efecte multiplicador del missatge que poden produir aquestes persones, en contacte directe amb joves d’entre 18 i 29 anys.
Les sessions, que ja s’han dut a terme a Lleida, Tarragona i Girona, pretenen que els i les joves siguin més conscients de la importància d’exercir el seu dret a vot i participar en el procés de construcció europea.
Horitzó Europa dóna suport a la plataforma FesEuropa.cat que permet adreçar preguntes en format vídeo, text, etc. als eurocandidats catalans de les eleccions al Parlament Europeu 2009. La plataforma anima els ciutadans i les ciutadanes a “fer preguntes, interpel·lar, qüestionar, debatre … per fer seva la Unió Europea i per fer Europa.”
Impulsada per la Fundació Catalunya Europa, la plataforma s’inspira en la iniciativa YouChoose’08 de YouTube i CNN que permetia als internautes nord-americans formular videopreguntes als candidats de les eleccions presidencials del 2008.
El suport d’Horitzó Europa s’emmarca en la seva campanya de foment del vot a les eleccions del 7 de juny de 2009 que també preveu la realització de xerrades informatives a tot Catalunya, la col·laboració amb mitjans de comunicació i altres activitats. L’equip d’Horitzó Europa us anima a participar activament en la plataforma FesEuropa.cat!
El 2 de març passat va tenir lloc la taula rodona La lluita contra el canvi climàtic: un problema o una oportunitat en temps de crisi?, organitzada per Horitzó Europa i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. L’acte va comptar amb la participació de Tomàs Molina, president de la Climate Broadcasters Network Europe, i Ferran Tarradellas, portaveu d’Energia de la Comissió Europa. El primer va parlar de l’escalfament global i va declarar que no existeix una«energia neta», ja que totes tenen conseqüències sobre l’entorn. El segon va afegir-hi que l’única energia neta és la que no es fa servir, és a dir, l’estalvi energètic, i va informar de les iniciatives que la Comissió Europa proposa. Tots dos van concloure que ajornar la reacció farà més difícil i cara qualsevol intervenció.
Tomàs Molina i Ferran Tarradelles van participar a la taula rodona organitzada per Horitzó Europa i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, en la qual es van analitzar les conseqüències de l’escalfament global i la política energètica de la Unió Europea per tal d’aturar el canvi climàtic. Durant el debat, es van analitzar les conseqüències de l’escalfament global i es van posar sobre la taula les mesures que està impulsant la Comissió Europea per tal de reduir l’ús d’energies que fomenten l’escafament del planeta i sobre les conseqüències que aquestes mesures podien tenir per l’actual crisi econòmica.
En un animat debat, el cap d’Internacional de TV3, Martí Anglada, va destacar que, després de l’ampliació cap a l’est i el final de la presidència Bush, la UE estarà en millors condicions per desenvolupar una política exterior pròpia. Segons Anglada, el fet que la nova Administració Obama es mostri més interessada en altres parts del món i redueixi les tensions entre els Estats Units i Rússia facilitarà la creació de nous espais. La Unió Europea podrà desenvolupar, aleshores, una política exterior comuna, que és quasi tant com dir que disposarà d’una política pròpia respecte Rússia.
El president del Cercle d’Estudis Sobiranistes (CES), Alfons López Tena, ha presentat aquest migdia l’estudi elaborat per Horitzó Europa sobrel’estat de compliment dels acords del Govern espanyol amb diverses institucions i òrgans de la UE per permetre-hi l’ús oficial limitat de la llengua catalana.
Aquest estudi, elaborat per encàrrec del CES, conclou que no s’estan aplicant el 90% de les clàusules dels acords signats fa dos anys degut a l’incompliment, per part del Govern d’Espanya, del compromís d’aportar els recursos suficients per garantir l’ús limitat de les llengües cooficials de l’Estat davant les institucions europees.
En concret, de les tres propostes adoptades pel Consell Europeu el juny de 2005, només es compleix la referent a l’ús del català a les reunions del Consell de Ministres i del Comitè de les Regions. Tanmateix, ni s’ha traduit al català cap de les Directives i Reglaments aprovats pel sistema de codecisió, ni els ciutadans poden adreçar-se en català a les institucions comunitàries (excepte a la Comissió, que ja admetia aquesta possibilitat abans dels acords), ni està permès l’ús del català al Parlament Europeu.
Amb l’Estudi sobre l’estat de compliment dels acords sobre l’ús de la llengua catalana a la Unió Europea, Horitzó Europa consolida la seva activitat com a think tank i referma la voluntat de col·laboració amb diverses entitats de la societat civil catalana amb l’objectiu de difondre les polítiques de la Unió Europea i promoure el debat sobre la construcció europea des de la perpectiva de Catalunya.
En Ricard Ramon, de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea, va participar durant el 2007 en el procés de negociació entre la Comissió Europea i els governs autonòmics per a l’aprovació dels programes PAC pel període 2007-2013. Com a gran coneixedor d’aquesta política i de la participació dels ens sub-estatals a la Unió Europea, va explicar amb molt detall i amb gran claredat els antecedents que han portat a l’actual reforma i els objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta nova etapa, més coneguda com “revisió mèdica”. No obstant, va insistir que el gran debat començarà el 2009 quan es discutiran les perspectives financeres pel període 2014-2020.
«Qu’est-ce que la Méditerranée», es demanava Fernand Braudel. I ell mateix responia: «Non pas une mer, mais une succession de mers. Non pas une civilisation, mais une succession de civilisations entassées les unes sur les autres.»
El compromís de Marsella, que situa la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània (UpM) a Barcelona, marca l’inici d’una nova etapa en les llargues però delicades relacions euromediterrànies. El repte és enorme: establir un diàleg igualitari entre els països del perímetre mediterrani que permeti el repartiment de la modernitat i el desenvolupament.
El periodista i sotscap d’Informatius de TV3, Albert Closas, va situar la crisi financera global en un canvi de cicle macroeconòmic. Segons el director del programa “Valor afegit“, si del 1948 al 1978 (època dominada per polítiques laboristes) l’economia del món occidental es basava en el treball, en els darrers trenta anys (dominats per polítiques conservadores i ultraliberals), l’economia s’ha basat principalment en el capital. Closas considera que l’actual crisi obre la porta a un nou cicle en què el món del treball i del capital es fusionaran, conservant el millor de cadascun d’ells.
