La revista Esquerra Nacional publica en el seu darrer número una entrevista a Albert Royo, vicepresident d’Horitzó Europa. En l’entrevista, Royo assenyala l’estabilitat, la pau, la democratització i el progrés econòmic que comporta el procés d’integració europea i apunta a les aportacions que Catalunya pot fer en aquest progrés. Per aquest motiu, Royo advoca per un enfortiment de l’europeisme en el discurs catalanista evitant atribuir a Europa les conseqüències del desencaix de Catalunya a l’Estat espanyol.

Versió en pdf

En un article recent, el professor de dret de la UPF Héctor López Bofill apostava perquè l’antieuropeisme deixi de ser tabú i especulava amb una hipotètica Catalunya independent fora de la UE.

AVUI, SER ANTIEUROPEISTA NO ÉS CAP TABÚ ni a Europa, ni a Catalunya. Més enllà dels extrems de Haider, Le Pen o Bové, existeixen opcions polítiques de signe divers que rebutgen el procés d’integració europea. Uns perquè representa una amenaça per a la sobirania i la identitat nacional. D’altres perquè consideren la UE com un simple invent neoliberal que tan sols defensa els interessos dels més forts. A nivell europeu, doncs, l’euroescepticisme és tan vell com conegut. Personatges com els germans Kaczynski, Václav Klaus, Laurent Fabius o Margaret Thatcher en són o n’han estat il·lustres defensors. Ser euroescèptic no és cap tabú. De fet, és sovint l’opció més fàcil i la que recull més vots en el mar de la desinformació, la por i el desconcert. El que sí que és una novetat és que, des del catalanisme, es facin aquesta mena de plantejaments.

Sopar europeu amb Francesc Serra, doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster en Estudis Internacionals pel CIDOB

Durant el sopar europeu celebrat el passat 8 d’octubre amb el doctor Francesc Serra i Massansalvador per tractar l’enfrontament al Caucas que va sacsejar l’actualitat durant l’estiu, el ponent va desgranar les causes i conseqüències del conflicte entre Geòrgia i Rússia, el paper mediador de la UE, la candidatura de Geòrgia a la OTAN i les relacions d’Europa amb Rússia.

Recentment, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha publicat un treball de recerca sobre les relacions de Catalunya i del Quebec amb la Unesco elaborat per Àngel Mesado, membre d’Horizó Europa i actualment delegat adjunt de la Generalitat al Regne Unit. L’estudi no és només interessant com a estudi de cas pel que fa a la Unesco, sinó que també ens mostra la relació pionera que mantenen els Governs de Catalunya i del Quebec amb els organismes internacionals.

Now that Russia, following the agreements reached between Sarkozy, speaking as President of the European Union, and Russia, has withdrawn its troops from the Georgia territory that it had occupied in the course of hostilities, it may be worth looking at the issues behind the conflict (“the history”) and the facts of the conflict (“what actually happened”) and, considering the way the conflict ended, what are the implications for Catalonia, Spain and the European Union and the relations between the UE and Russia/Georgia and the USA and Russia/Georgia.

Dimarts a la nit el 33 va emetre el documental “Colors d’Europa”, de Mai Balaguer i Òscar Lorda, que recorre tots els colors del continent, del blanc de la democràcia, al taronja del progrés, el vermell de la solidaritat o el negre de la memòria. “Els colors d’Europa” és un programa amb un to narratiu metafòric: busca més aixecar emocions i explicar anècdotes que ser un documental exhaustiu.

Ignasi Centelles, membre d’Horitzó Europa que treballa a la Direcció General per a l’Ampliació de la Comissió Europea, ha publicat un article la Revista Àmbits, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (número 39). Com a català resident a Brussel·les i vivint molt de prop l’actual crisi constitucional de Bèlgica, Centelles ha elaborat una anàlisi comparativa de les realitats de Flandes i Catalunya. Dues realitats paral·les, que sovint s’emmirallen mútuament, però que també es desenvolupen en contextos polítics i històrics molt diferents.

Versió en pdf

Ara fa un mes, els ciutadans d’Irlanda rebutjaren el Tractat de Lisboa, que pretén assolir un avenç cabdal per a la Unió Europea, com és ara la democratització i dinamització del seu funcionament. S’han vessat rius de tinta interpretant aquest fracàs, sense albirar-ne una causa no gens particular dels irlandesos: el desconeixement. Llavors, qui cal assenyalar amb el dit?

La prestigiosa revista científica Nature, dedica en el seu número del mes de juliol un article on descriu el desenvolupament de la recerca científica que s’ha produit al nostre país els darrers anys i ressalta l’atractiu de Catalunya com a motor de la investigació i el coneixement. L’article, que defineix Barcelona com el “hub científic del Mediterrani”, assenyala el paper clau que tenen iniciatives com la del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona o el Barcelona Supercomputing Center, situant Catalunya al mapa de la recerca, després de dècades d’endarreriment.

Versió en pdf (en anglès)