Horitzó Europa i la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes han presentat avui l’informe “Catalunya independent en el si de la Unió Europea “, realitzat pel Dr. Antoni Abat, de la Universitat d’Stanford, que posa de manifest els arguments jurídics i polítics per assegurar la continuïtat de Catalunya a la UE en el supòsit que aquesta avanci cap a l’assoliment d’un Estat propi.

L’informe ha estat presentat en el marc d ‘una jornada organitzada a l’Aula Europa de les institucions europees, que ha estat inaugurada pel MH Ernest Benach, president del Parlament. Hi han intervingut, entre d’altres, Linda Fabiani, ministra de Relacions Externes, Europa i Cultura del Govern d’Escòcia (2007-2009), Pilar Pérez, portaveu d’Horitzó Europa, Alfons López Tena, notari i president de la Fundació, i els membres del Parlament Europeu Izaskun Bilbao (PNB), Oriol Jonqueras (ERC), Ramon Tremosa (CiU), i Raül Romeva (ICV).

L’informe analitza la successió de Catalunya en els tractats de la Unió Europea, és a dir, com es desenvoluparà l’ampliació interna i el procés de successió en els tractats de la Unió en el supòsit que Catalunya esdevingui un Estat propi . Per ampliació interna a la UE s’estén la continuïtat dins la Unió Europea d’un nou Estat que s’independitza d’un Estat membre de la UE.

Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques, va explicar amb detall el projecte de llei electoral que el seu Departament havia proposat però que acabava de quedar aparcat a causa de la manca de consens entre els diversos partits polítics presents al Parlament de Catalunya. Partint dels sistemes electorals vigents en d’altres països, com ara Alemanya o el Regne Unit, una comissió d’experts encapçalada per Josep Maria Colomer va elaborar, per encàrrec del Departament, una proposta que volia sintetitzar el necessari equilibri entre la proporcionalitat (una persona, un vot) i la representació del territori. El conseller va insistir en la defensa d’aquesta proposta com a potencial punt de trobada de totes les parts.

Arcadi Oliveras, professor d’economia a la UAB i president de Justícia i Pau, va regalar els assistents al sopar amb una brillant exposició sobre la crisi que estem patint i va assenyalar diverses vies per superar-la. Així, segons Oliveras, la crisi econòmica arriba amb l’explosió de la bombolla generada per l’especulació financera i es dilata en el temps a causa de la incapacitat del sector bancari d’oferir crèdit a les empreses i als emprenedors, malgrat la quantitat ingent de diners que els Estats li han deixat (uns 2,7 bilions de dòlars, d’acord amb els seus càlculs, el que suposa 50 vegades el volum de diners necessaris, segons la FAO, per eradicar la fam al món). La manca de crèdit està sentenciant una gran quantitat de negocis i empreses (que són perfectament viables), fet que comporta un alt cost social en termes d’atur i destrucció de treball.

A l’entrada del Liceo Classico de la ciutat d’Arezzo (Itàlia), hi ha una placa d’homenatge a un «Caduto in Spagna», medalla d’or. Vittorino Ceccherelli era membre de l’Aviació Legionària, un cos d’expedició format per uns 700 aparells, enviat per Mussolini com a suport al cop d’estat contra la República.

Molts ciutadans desconeixen que part dels anuncis que es permeten difondre en els mitjans de comunicació catalans i espanyols serien prohibits en alguns països d’Europa per enganyosos. Campanyes que aquí es realitzen sense cap mena d’impediment, com patrocinar els espais meteorològics per part de companyies petroquímiques o utilitzar conceptes ecològics per vendre cotxes que emeten CO2, en d’altres països no es podrien fer.

L’escriptor Francesc Miralles ens va fer cinc cèntims de les curioses situacions que es van viure a la ciutat de Berlín durant i immediatament després de la caiguda del mur. Situacions com ara que el producte més buscat pels ciutadans de l’est en els supermercats occidentals eren els plàtans (fruita molt cara de veure a l’RDA). Miralles, que just acabava de presentar el seu darrer llibre (L’última resposta, novel·la escrita amb Àlex Rovira), va destacar que els únics que troben a faltar els temps de l’RDA, els “ostàlgics”,són alguns membres de les generacions més grans -que enyoren la seguretat que els oferia el règim comunista- i alguns joves, més atrets, però, per l’estètica Ost que no pas pel vell sistema en sí (fet que explica el ressorgiment de supermercats o fins i tot hotels que recreen l’ambient de l’Alemanya Oriental).

La vicepresidenta de la Comissió Europea, Margot Wallström, adverteix que és el govern espanyol qui decideix si el català és o no llengua oficial de la Unió Europea. En una entrevista a l’ACN, dos mesos abans que comenci la presidència espanyola de torn, Wallström es queixa que ‘la CE no pot resoldre sola’ el problema, sinó que és l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero qui ha de ‘prendre la decisió i demanar tenir una altra llengua oficial’. La també comissària de Relacions Institucionals i Comunicació aposta per ‘apropar-se el màxim possible als ciutadans en la llengua que entenen i parlen’ i lloa la feina que està fent en aquest sentit la representació de la CE a Barcelona.

Durant els anys 80 i 90, el catalanisme polític (tant de dretes com d’esquerres) va veure en el procés de construcció europea una via per afeblir els vells estats nació i superar-ne les fronteres. Aquest pas havia de permetre a les històriques nacions de l’Estat recuperar quotes d’autogovern i restablir els llaços amb els seus territoris històrics.