Albert Moreno, delegat de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea, va repassar el paper de Catalunya a Europa en el marc del Sopar Europeu, organitzat conjuntament entre Horitzó Europa i Catalunya Empresa Oberta, a Brussel·les.

Albert Moreno va fer un balanç positiu de la representació de Catalunya davant les institucions europees. Segons el delegat, l’aprovació de l’Estatut de Catalunya i el seu desenvolupament, que va donar lloc a la creació de la Delegació, ofereix noves eines al Govern de la Generalitat, tot i que la interlocució amb les institucions queda lluny del d’una representació permanent estatal (REPER). Malgrat això va apuntar que des de l’aprovació de l’Estatut s’han reforçat les tasques de coordinació de l’acció de govern de cara a la UE i l’esforç de transferència d’informació sobre legislació europea als Departaments.

En un món globalitzat i interdependent com l’actual, és essencial que el Govern de Catalunya mantingui unes relacions fluïdes amb altres governs, organitzacions i entitats que se situen més enllà de les nostres fronteres, ja que, si no, ens arrisquem a perdre un bon grapat d’oportunitats com a país. Avui dia, els actors s’interrelacionen a nivell internacional fins a superar jerarquies i difuminar els límits de la diplomàcia governamental. El Govern de Catalunya ha de ser present en aquest escenari amb l’objectiu de defensar els interessos del país allà on estiguin en joc i de participar en la governança internacional per tal de contribuir a construir una Europa unida i un món més just, pacífic i sostenible.

La Unió Europea està patint la crisi econòmica com cap altra regió del planeta. Mentre les principals potències comencen a brotar (Estats Units, 3%; Japó, 5%) i les emergents ja s’han enlairat (Índia, 8,6%; Xina, 11,9%), la UE amb prou feines té un creixement positiu (0,2%), amb l’Estat espanyol oferint les primeres xifres positives des de fa mesos (0,08%) i França i Alemanya estancant-se en dades similars (0,1% i 0,2% respectivament)¹. El pitjor del cas és que les expectatives no són massa millors, ja que s’espera un creixement de l’1% per al 2010 i de l’1,75% el 2011.

El portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, el català Amadeu Altafaj, va ser el protagonista del darrer sopar d’Horitzó Europa a Brussel·les abans de l’estiu. Davant d’una vintena llarga de comensals, entre els quals cal destacar els eurodiputats Ramon Tremosa i Oriol Jonqueras i els últims dos convidats dels sopars d’HE a Brussel·les, el també portaveu Ferran Tarradellas i el lingüista Johan Häggman, Altafaj va fer un repàs de la difícil conjuntura econòmica que està vivint la Unió Europea. Amb unes perspectives de creixement inferiors a l’1% per enguany i al 2% per al 2011, la situació de la Unió contrasta amb la de les altres potències mundials, que presenten creixements propers al 10% (Xina i Índia) o creixements entre el 3% i el 5% (EUA i Japó).

En el darrer sopar europeu, Marc Guerrero, vicepresident de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) va repassar la creixent presència dels liberals a les institucions de la Unió Europa (són el tercer partit al Parlament Europeu i compten amb 8 comissaris a l’executiu comunitari) i a diversos punts del continent (especialment al Regne Unit i a Alemanya, països on els liberals formen part del Govern, en contrast amb el sud de la Unió, on CDC és més una excepció que la regla general).

Ferran Tarradellas, portaveu de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari i Resposta a Crisis de la Comissió Europea, ha protagonitzat el segon sopar debat d’Horitzó Europa a Brussel·les. En un ambient distès, entre una vintena de comensals, Tarradellas ha presentat el cartipàs, de nova creació, de la seva comissària, la búlgara Kristalina Georgieva, exvicepresidenta del Banc Mundial. En les seves pròpies paraules, la seva és la “comissària desastres”, encarregada de coordinar l’ajut europeu tant en desastres que tenen lloc fora de la UE com en crisis viscudes al seu interior.

La Unió Europea va néixer com un marc de pacificació i gestió de conflictes i com a embrió econòmic i monetari. Si bé ja hem assolit el primer objectiu, el segon, després de 50 anys de mercat comú, es veu amenaçat pels efectes d’una de les crisis financeres més acusades de la nostra història.

La ironia és que ara, quan tocaria parlar de projectes polítics i socials, en un moment que ja som més de 501 milions d’europeus de 27 estats membres, i quan sembla que el Tractat de Lisboa obre les portes a un nou marc institucional, ens hem de centrar de nou en la defensa de l’euro i de la unió bàsica sobre la qual es va bastir tot l’entramat europeu.

Horitzó Europa ha dut a terme una prova pilot per testar el funcionament d’una part dels acords signats a partir del 2005 que permeten un cert ús del català a les institucions europees. En concret, hem volgut esbrinar com s’aplica el punt que permet que els ciutadans es relacionin per escrit amb les institucions europees en català. Diversos membres de l’entitat han enviat una carta a cadascuna de les institucions i òrgans de la UE que han signat aquests acords preguntant-los, en català, pel seu estat d’aplicació.

El Dr. Benjamin Kienzle, investigador a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, va fer una excel·lent i didàctica exposició sobre l’estat de la qüestió en matèria d’armes nuclears, un tema candent en l’agenda internacional degut al seguit de cimeres que han de tenir lloc el mes d’abril i maig per a revisar els actuals acords sobre no proliferació i desarmament nuclear. Kienzle es va centrar en la propera conferència de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP), l’acord que constitueix la pedra angular del control d’armes nuclears al món des dels anys 70. Kienzle va destacar que la continuïtat i reforçament del règim de no proliferació dependrà de que les potències nuclears també facin majors esforços per assolir l’objectiu del desarmament nuclear complet que s’inclou al TNP. Segons Kienzle, els darrers compromisos de Rússia i Estats Units de reduir els seus arsenals no suposen un canvi substantiu en aquesta direcció.