En el darrer sopar europeu, Marc Guerrero, vicepresident de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) va repassar la creixent presència dels liberals a les institucions de la Unió Europa (són el tercer partit al Parlament Europeu i compten amb 8 comissaris a l’executiu comunitari) i a diversos punts del continent (especialment al Regne Unit i a Alemanya, països on els liberals formen part del Govern, en contrast amb el sud de la Unió, on CDC és més una excepció que la regla general).

Ferran Tarradellas, portaveu de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari i Resposta a Crisis de la Comissió Europea, ha protagonitzat el segon sopar debat d’Horitzó Europa a Brussel·les. En un ambient distès, entre una vintena de comensals, Tarradellas ha presentat el cartipàs, de nova creació, de la seva comissària, la búlgara Kristalina Georgieva, exvicepresidenta del Banc Mundial. En les seves pròpies paraules, la seva és la “comissària desastres”, encarregada de coordinar l’ajut europeu tant en desastres que tenen lloc fora de la UE com en crisis viscudes al seu interior.

La Unió Europea va néixer com un marc de pacificació i gestió de conflictes i com a embrió econòmic i monetari. Si bé ja hem assolit el primer objectiu, el segon, després de 50 anys de mercat comú, es veu amenaçat pels efectes d’una de les crisis financeres més acusades de la nostra història.

La ironia és que ara, quan tocaria parlar de projectes polítics i socials, en un moment que ja som més de 501 milions d’europeus de 27 estats membres, i quan sembla que el Tractat de Lisboa obre les portes a un nou marc institucional, ens hem de centrar de nou en la defensa de l’euro i de la unió bàsica sobre la qual es va bastir tot l’entramat europeu.

Horitzó Europa ha dut a terme una prova pilot per testar el funcionament d’una part dels acords signats a partir del 2005 que permeten un cert ús del català a les institucions europees. En concret, hem volgut esbrinar com s’aplica el punt que permet que els ciutadans es relacionin per escrit amb les institucions europees en català. Diversos membres de l’entitat han enviat una carta a cadascuna de les institucions i òrgans de la UE que han signat aquests acords preguntant-los, en català, pel seu estat d’aplicació.

El Dr. Benjamin Kienzle, investigador a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, va fer una excel·lent i didàctica exposició sobre l’estat de la qüestió en matèria d’armes nuclears, un tema candent en l’agenda internacional degut al seguit de cimeres que han de tenir lloc el mes d’abril i maig per a revisar els actuals acords sobre no proliferació i desarmament nuclear. Kienzle es va centrar en la propera conferència de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP), l’acord que constitueix la pedra angular del control d’armes nuclears al món des dels anys 70. Kienzle va destacar que la continuïtat i reforçament del règim de no proliferació dependrà de que les potències nuclears també facin majors esforços per assolir l’objectiu del desarmament nuclear complet que s’inclou al TNP. Segons Kienzle, els darrers compromisos de Rússia i Estats Units de reduir els seus arsenals no suposen un canvi substantiu en aquesta direcció.

L’Oficina Europea de Selecció de Personal (EPSO) ha anunciat un nou sistema de selecció de personal conjuntament amb la previsió de convocatòries per l’any 2010, que inclou l’obertura d’un concurs per a funcionaris tipus AD (per a llicenciats universitaris) en el si de les institucions europees per al proper 16 de març.

Els i les estudiants catalanoparlants del Col·legi d’Europa, la primera i més prestigiosa institució d’estudis superiors en integració europea, van enviar el passat 24 de febrer una carta a la comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut Androulla Vassiliou, arran de la notícia sobre la possible eliminació de la plaça de traductor al català a l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona.

En un acte celebrat aquest matí al Parlament Europeu, a Brussel·les, els eurodiputats Maria Badia (PSC-PSOE, PSE), Oriol Junqueras (ERC, ALE), Raül Romeva (ICV, Verds) i Ramon Tramosa (CiU, ALDE) s’han adherit públicament a un full de ruta proposat per Horitzó Europa per millorar el reconeixement de la llengua catalana a les institucions de la UE mentre la seva plena oficialitat no és possible.

Horitzó Europa i la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes han presentat avui l’informe “Catalunya independent en el si de la Unió Europea “, realitzat pel Dr. Antoni Abat, de la Universitat d’Stanford, que posa de manifest els arguments jurídics i polítics per assegurar la continuïtat de Catalunya a la UE en el supòsit que aquesta avanci cap a l’assoliment d’un Estat propi.

L’informe ha estat presentat en el marc d ‘una jornada organitzada a l’Aula Europa de les institucions europees, que ha estat inaugurada pel MH Ernest Benach, president del Parlament. Hi han intervingut, entre d’altres, Linda Fabiani, ministra de Relacions Externes, Europa i Cultura del Govern d’Escòcia (2007-2009), Pilar Pérez, portaveu d’Horitzó Europa, Alfons López Tena, notari i president de la Fundació, i els membres del Parlament Europeu Izaskun Bilbao (PNB), Oriol Jonqueras (ERC), Ramon Tremosa (CiU), i Raül Romeva (ICV).