A l’entrada del Liceo Classico de la ciutat d’Arezzo (Itàlia), hi ha una placa d’homenatge a un «Caduto in Spagna», medalla d’or. Vittorino Ceccherelli era membre de l’Aviació Legionària, un cos d’expedició format per uns 700 aparells, enviat per Mussolini com a suport al cop d’estat contra la República.

Molts ciutadans desconeixen que part dels anuncis que es permeten difondre en els mitjans de comunicació catalans i espanyols serien prohibits en alguns països d’Europa per enganyosos. Campanyes que aquí es realitzen sense cap mena d’impediment, com patrocinar els espais meteorològics per part de companyies petroquímiques o utilitzar conceptes ecològics per vendre cotxes que emeten CO2, en d’altres països no es podrien fer.

L’escriptor Francesc Miralles ens va fer cinc cèntims de les curioses situacions que es van viure a la ciutat de Berlín durant i immediatament després de la caiguda del mur. Situacions com ara que el producte més buscat pels ciutadans de l’est en els supermercats occidentals eren els plàtans (fruita molt cara de veure a l’RDA). Miralles, que just acabava de presentar el seu darrer llibre (L’última resposta, novel·la escrita amb Àlex Rovira), va destacar que els únics que troben a faltar els temps de l’RDA, els “ostàlgics”,són alguns membres de les generacions més grans -que enyoren la seguretat que els oferia el règim comunista- i alguns joves, més atrets, però, per l’estètica Ost que no pas pel vell sistema en sí (fet que explica el ressorgiment de supermercats o fins i tot hotels que recreen l’ambient de l’Alemanya Oriental).

La vicepresidenta de la Comissió Europea, Margot Wallström, adverteix que és el govern espanyol qui decideix si el català és o no llengua oficial de la Unió Europea. En una entrevista a l’ACN, dos mesos abans que comenci la presidència espanyola de torn, Wallström es queixa que ‘la CE no pot resoldre sola’ el problema, sinó que és l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero qui ha de ‘prendre la decisió i demanar tenir una altra llengua oficial’. La també comissària de Relacions Institucionals i Comunicació aposta per ‘apropar-se el màxim possible als ciutadans en la llengua que entenen i parlen’ i lloa la feina que està fent en aquest sentit la representació de la CE a Barcelona.

Durant els anys 80 i 90, el catalanisme polític (tant de dretes com d’esquerres) va veure en el procés de construcció europea una via per afeblir els vells estats nació i superar-ne les fronteres. Aquest pas havia de permetre a les històriques nacions de l’Estat recuperar quotes d’autogovern i restablir els llaços amb els seus territoris històrics.

El passat dilluns 22 de juny es va celebrar una taula rodona organitzada per Horitzó Europa, la Fundació Catalunya Europa i l’Ateneu Barcelonès, per fer un balanç de les eleccions europees de la mà de tres periodistes catalans que treballen a Brussel·les: Laia Forés, corresponsal de La Vanguardia, Oriol Serra, corresponsal de Catalunya Ràdio i Griselda Pastor, corresponsal de la Cadena SER.

Avui s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya un estudi encarregat per la Fundació Catalunya Europa, que presideix Pasqual Maragall, i elaborat per l’associació Horitzó Europa, ofereix, per primera vegada, una radiografia de l’impacte i el tractament que la informació europea té als principals diaris editats a Catalunya. El treball analitza amb detall un miler de notícies, articles i editorials sobre la Unió Europea i les seves institucions publicades els mesos de febrer de 2008 i 2009, tenint en compte aspectes com ara la temàtica, l’espai, el tractament i la jerarquia de les informacions.

Estudi sobre el tractament de la informació europea als diaris catalans

L’associació Horitzó Europa ha organitzat, amb el suport de la Secretaria de Joventut i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, una campanya de sensibilització per incrementar la participació juvenil en les eleccions al Parlament Europeu que se celebren el proper 7 de juny.

La campanya consisteix en l’organització de diverses sessions informatives adreçades a informadors/es i membres d’entitats juvenils, atès l’efecte multiplicador del missatge que poden produir aquestes persones, en contacte directe amb joves d’entre 18 i 29 anys.

Les sessions, que ja s’han dut a terme a Lleida, Tarragona i Girona, pretenen que els i les joves siguin més conscients de la importància d’exercir el seu dret a vot i participar en el procés de construcció europea.

El 2 de març passat va tenir lloc la taula rodona La lluita contra el canvi climàtic: un problema o una oportunitat en temps de crisi?, organitzada per Horitzó Europa i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. L’acte va comptar amb la participació de Tomàs Molina, president de la Climate Broadcasters Network Europe, i Ferran Tarradellas, portaveu d’Energia de la Comissió Europa. El primer va parlar de l’escalfament global i va declarar que no existeix una«energia neta», ja que totes tenen conseqüències sobre l’entorn. El segon va afegir-hi que l’única energia neta és la que no es fa servir, és a dir, l’estalvi energètic, i va informar de les iniciatives que la Comissió Europa proposa. Tots dos van concloure que ajornar la reacció farà més difícil i cara qualsevol intervenció.