En un sopar col·loqui a Barcelona, ple de gom a gom, el passat 16 d’abril, Michael Keating, professor de la Universitat d’Aberdeen, va fer una dissecció detallada del procés sobiranista d’Escòcia i de com aquest pot desenvolupar-se en el marc jurídic de la Unió Europea. El professor Keating va donar per fet que el Govern escocès organitzarà un referèndum sobre la independència d’Escòcia abans de dos anys, perquè així s’hi ha compromès Alex Salmond, primer ministre d’Escocia.

El número de primavera de la Revista Òmnium dedica sis pàgines a analitzar l’estratègia d’internacionalització de Catalunya. Albert Royo, vicepresident d’Horitzó Europa i autor del reportatge, considera que, malgrat el seu potencial, Catalunya és poc coneguda a l’exterior i analitza els dos elements que, des del seu punt de vista, han de constituir la base de l’estratègia catalana de projecció internacional: la marca Catalunya i els instruments d’acció exterior.

Davant dels reptes socials, polítics i econòmics d’un món cada cop més globalitzat, les nacions europees necessiten coordinar-se a un nivell supranacional. Una Unió Europea amb més poder fiscal i polític, per tant, forma part de la solució. Una solució que no comparteix el profesor de filosofia Europea del European Institute de la London School of Economics, Simon Glendinning, qui argumenta que els passos cap a una federació representaran la fi de la llibertat. Uns Estats Units d’Europa, amb la conseqüent pèrdua significativa de sobirania, no és la solució que una nació pot desitjar. Els desitjos d’una nació, però, a ulls de l’economista Joan Costa-Font es redueixen, gairebé, als desitjos de les elits. Per tant, traspassar competències a la UE significaria traspassar el poder de les elits nacionals a les supranacionals.

La UE i Amèrica del Sud han de deixar de donar-se l’esquena perquè els dos blocs es necessiten

En un món globalitzat com l’actual, on la força de la Xina sembla condicionar-ho tot, les restants potències han d’elegir entre esforçar-se per entendre’s amb el drac asiàtic o construir una aliança amb altres blocs continentals. La primera opció presenta resultats incerts i comporta jugar-se el futur a una sola carta. La segona opció, en canvi, ofereix més alternatives i reforça un model de relacions internacionals més equilibrat.

Avui fa 20 anys de la publicació en el Diari Oficial de les Comunitats Europees (DOCE) de la “Resolució sobre les llengües de la Comunitat i la situació del català“, aprovada pel Parlament Europeu l’onze de desembre de 1990, gràcies a l’impuls de l’aleshores eurodiputada i actual vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, que va recollir una petició dels parlaments de Catalunya i les Illes Balears.

En el darrer sopar col·loqui organitzat per Horitzó Europa a Barcelona, Vicent Partal, director de Vilaweb i vicepresident del European Journalisme Center, va abordar les repercussions de la recent filtració massiva de documents secrets dels Estats Units (uns 253.000) feta per WikiLeaks per mitjà de cinc mitjans escrits (The Guardian, New York Times, Le Monde, Der Spiegel i El País), així com els clarobscurs de les accions de l’organització fundada i dirigida per l’australià Julian Assange.

El sopar-debat d’Horitzó Europa a Brussel.les amb Anna Parés, degana del col·legi de politòlegs i sociòlegs, que es va celebrar en ocasió de la visita d’estudis bianual del col·legi a les institucions europees va ser un èxit de participació. La trentena d’assistents, entre els que es podien comptar tant col·legiats i col·legiades, com gent lligada a les institucions europees i fins i tot l’eurodiputat pel grup socialista Raimon Obiols, van gaudir de la presentació de la degana centrada en un primer moment en el paper, evolució i activitats del col.legi i després en les variables que afectaran tant la participació com la direcció del vot en les eleccions al Parlament de Catalunya de 28 de Novembre de 2010.

Després de més de 10 mesos de la catàstrofe d’Haití, el país torna a ser notícia aquests dies per culpa del brot de còlera que està afectant la seva població. El gran desplegament d’ajut internacional mobilitzat i el qüestionament de la seva capacitat d’actuació va posar en evidència la resposta d’organismes internacionals davant d’aquest tipus de catàstrofes. És per aquest motiu que la Fundació Catalunya Europa ha escollit tractar aquest tema en una de les seves sessions del Cicle Pensem Europa per tal de conèixer els mecanismes d’actuació tant a nivell europeu com a nivell local.

Avui, el secretari d’Estat per la Unió Europea, Diego López Garrido, ha declarat a Brussel·les que l’Estat espanyol “no paga les traduccions del català a la UE i que no ho pensa fer”, incomplint els compromisos adquirits amb les institucions comunitàries des de 2005.

Horitzó Europa considera totalment inacceptable la manca de seriositat i l’actitud del Govern espanyol, que torna a demostrar que els catalanoparlants són tractats com a ciutadans de segona dins l’Estat espanyol i dins la Unió Europea.