La vicepresidenta de la Comissió Europea, Margot Wallström, adverteix que és el govern espanyol qui decideix si el català és o no llengua oficial de la Unió Europea. En una entrevista a l’ACN, dos mesos abans que comenci la presidència espanyola de torn, Wallström es queixa que ‘la CE no pot resoldre sola’ el problema, sinó que és l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero qui ha de ‘prendre la decisió i demanar tenir una altra llengua oficial’. La també comissària de Relacions Institucionals i Comunicació aposta per ‘apropar-se el màxim possible als ciutadans en la llengua que entenen i parlen’ i lloa la feina que està fent en aquest sentit la representació de la CE a Barcelona.

‘Intentem ajudar i treballem perquè la gent es pugui entendre i comunicar, que és el més important, volem ser el més pràctics i pragmàtics que podem i traduïm documents’, defensa Wallström. L’estatus del català, però, que és la vuitena llengua més parlada de la UE però no està entre les 23 oficials, ‘és un debat per al govern espanyol i és important resoldre’l, de la forma més pràctica i pragmàtica possible’, recorda la comissària sueca. ‘No és res que la CE pugui resoldre sola, tot i que intentem ajudar a través de les nostres oficines i representacions en els estats membres’, assegura Wallström, en declaracions a l’ACN.

Si el gaèlic, que té només 70.000 parlants, és oficial i el català no, tot i tenir-ne deu milions, és perquè el govern irlandès ho ha aprovat i l’espanyol no. Dublín ho va demanar el juny del 2005, 32 anys després d’haver-se adherit a al UE, però el PP i el PSOE no ho han aprovat mai. Cada cop que la UE s’amplia, com podria passar aquest 2010 amb Croàcia, cal reobrir el règim lingüístic per encabir-hi la llengua del nou soci: el 2007 es va haver de fer per afegir el búlgar i el romanès, però Madrid no ha aprofitat mai cap d’aquestes oportunitats. ‘És el govern espanyol qui ha de prendre la decisió i presentar una moció per tenir una altra llengua oficial’, confirma la vicepresidenta de la CE.

‘Apropar-se als ciutadans en la llengua que entenen i parlen’

Wallström elogia la feina que està fent la delegació de la CE a Barcelona, que dirigeix Manel Camós, i aposta per obrir més representacions de l’executiu comunitari en ciutats que no siguin capitals d’estat. ‘És una qüestió pressupostària que necessita el suport del Parlament Europeu, però volem expandir la xarxa i obrir noves delegacions, estem estudiant obrir-ne una segona a Polònia’, explica la comissària. ‘Sento que si vols comunicar has d’apropar-te el màxim possible als ciutadans i comprometre’t a nivell local i regional en la llengua que entenen i parlen’, opina Wallström.

El 90% dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005 i el 2006, i que havien de permetre l’ús del català, del basc i del gallec, tot i que no siguin llengües oficials de la UE, no s’estan aplicant perquè Madrid els incompleix, va denunciar un informe del think tank Horitzó Europa. El govern espanyol havia de decidir qui faria les traduccions i informar-ne Brussel·les, com també fer-se càrrec del milió i mig d’euros anuals de despesa, però Zapatero encara no ha complert aquest ‘requisit indispensable’ i això ‘situa el català en una posició de pràctica inexistència davant les institucions de la UE’, alarma l’estudi.

La comissària sueca reivindica, també en declaracions a l’ACN, que en la cimera de Nacions Unides contra el canvi climàtic d’aquest desembre a Copenhague s’arribi a un ‘acord just, clar i ambiciós que comprometi tant els estats rics com els països en desenvolupament’. ‘Les conseqüències i la decepció d’un desacord serien enormes, sobretot entre la gent jove, perquè saben que seran els més afectats’ per l’escalfament global, alerta Wallström. El canvi climàtic, recorda, ‘no és res teòric que passarà en un futur, ja ens està afectant, a l’Àfrica o en petits estats insulars l’estan patint en la seva pròpia pell, en el seu dia a dia’.