Horitzó Europa ha organitzat el primer sopar europeu a Brussel·les amb Johan Häggman, membre del gabinet del comissari de Multilingüisme Leonard Orban com a ponent. Aquesta iniciativa neix amb la voluntat d’oferir una programació regular a la capital d’Europa, complementària a la de Barcelona.

Davant d’una trentena d’assistents Haggman va defensar la importància de protegir la diversitat lingüística de la Unió Europea i promoure’n el seu coneixement com a mecanisme per cohesionar socialment Europa. També va explicar els programes que impulsa la cartera de Multilingüisme des de que es va crear l’any 2007 i que estan adreçats a les 23 llengües oficials de la Unió. Una cartera que desapareixerà quan es constitueixi la propera Comissió i les seves competències passin a formar part de la cartera d’Educació o de Cultura.

Respecte a la qüestió de l’oficialitat del català a la Unió Europea, Haggman va repetir el que el Comissari Orban ha explicat en nombroses ocasions i que correspon al que estableix la normativa comunitària: perquè una llengua de la Unió sigui oficial nomes cal que hi hagi una demanda per part d’un estat membre i que el Consell l’aprovi per unanimitat. L’actual crisi econòmica podria fer preveure reticències dels estats a aprovar una proposta d’aquest tipus pels costos que comporta tot i que actualment la despesa de la política lingüística de la Unió representa un 1’2% del pressupost davant el 42% que representa la Política Agrària Comuna. A banda, cal tenir en compte que mai cap estat ha exercit el veto en aquest àmbit.

La propera ampliació de la Unió amb l’adhesió de Croàcia podria ser un bon moment. Quan Croàcia sigui membre de la Unió el croat serà llengua oficial. Quan Sèrbia, Montenegro i Bòsnia Hercegovina siguin membres de la Unió, el serbi, el montenegrí i el bosnià també seran llengües oficials de la Unió. Quatre serveis lingüístics per a quatre llengües que en l’antiga Iugoslàvia n’eren una de sola. Un apunt per a la reflexió.