Arcadi Oliveras, professor d’economia a la UAB i president de Justícia i Pau, va regalar els assistents al sopar amb una brillant exposició sobre la crisi que estem patint i va assenyalar diverses vies per superar-la. Així, segons Oliveras, la crisi econòmica arriba amb l’explosió de la bombolla generada per l’especulació financera i es dilata en el temps a causa de la incapacitat del sector bancari d’oferir crèdit a les empreses i als emprenedors, malgrat la quantitat ingent de diners que els Estats li han deixat (uns 2,7 bilions de dòlars, d’acord amb els seus càlculs, el que suposa 50 vegades el volum de diners necessaris, segons la FAO, per eradicar la fam al món). La manca de crèdit està sentenciant una gran quantitat de negocis i empreses (que són perfectament viables), fet que comporta un alt cost social en termes d’atur i destrucció de treball.

Oliveras va assenyalar cinc vies per redreçar la situació i pal·liar-ne els efectes. Primerament, actuar sobre la banca: nacionalitzar les entitats intervingudes (cas de la Caja de Castilla-La Mancha), establir una taxa que gravi els moviments especulatius de capitals (Taxa Tobin), limitar els sous dels directius bancaris i lluitar contra els paradisos fiscals. En segon lloc, cal donar resposta als costos socials de la crisi, és a dir, a l’atur i, en aquest camp, proposa repartir el treball existent i promoure fórmules cooperatives de treball. En tercer lloc, és necessari desplegar accions de solidaritat en favor dels més afectats per la crisi i, per tant, cal ajudar les entitats civils que treballen en la matèria. En quart lloc, cal replantejar-se el model de desenvolupament del món occidental i evitar reprendre un creixement econòmic que està basat en l’explotació de quatre cinquenes parts de la població mundial i d’uns recursos naturals limitats i decreixents. Finalment, Oliveras ressalta que les víctimes de la crisi no poden ser els immigrants (en aquest sentit, va recordar que l’ONU ha conclòs que l’Estat espanyol necessita un flux migratori positiu de 150000 persones per tal de garantir el sistema de pensions, amenaçat per la baixa natalitat dels anys 80 i 90).