El passat dilluns 22 de juny es va celebrar una taula rodona organitzada per Horitzó Europa, la Fundació Catalunya Europa i l’Ateneu Barcelonès, per fer un balanç de les eleccions europees de la mà de tres periodistes catalans que treballen a Brussel·les: Laia Forés, corresponsal de La Vanguardia, Oriol Serra, corresponsal de Catalunya Ràdio i Griselda Pastor, corresponsal de la Cadena SER.

Elisabet Ferran, cap de la Secció d’Estudis polítics, jurídics i socials de l’Ateneu Barcelonès, féu l’obertura de l’acte i tot seguit Florence Jacquey, presidenta d’Horitzó Europa i Max Vives-Fierro, director de la Fundació Catalunya Europa, varen fer una breu presentació de les seves respectives entitats.

El moderador de la taula, Albert Royo, va iniciar el debat presentant els tres periodistes i les seves ponències. En primer lloc va parlar Laia Forés, qui va fer una reflexió sobre el per què de l’elevat absentisme generalitzat en aquestes eleccions europees i posteriorment va centrar el seu anàlisi en el cas de Catalunya, on va destacar l’alt grau d’absentisme en comparació amb la resta d’Espanya. Com a possibles causes d’aquest absentisme tant acusat a Catalunya en va destacar el fet de que els catalans no se sentin prou identificats amb Europa pel no reconeixement oficial de la llengua catalana per part del Parlament Europeu i per tant el no reconeixement de Catalunya com una regió d’Europa, com ho demostra el fet de que totes les gestions entre Catalunya i Europa hagin de passar per Madrid. A nivell general també va acusar la manca d’informació que es va donar en la campanya per incentivar l’electorat europeu a votar, en el qual només es deia que calia anar a votar però en cap moment s’ha explicat el per què calia votar.

Seguidament va ser el torn d’Oriol Serra, qui va parlar dels resultats obtinguts i els canvis produïts al Parlament. En destaca la clara tendència dretana del nou hemicicle, com a conseqüència de les victòries dels partits conservadors dels països més poblats i per tant amb més pes dins la UE i la paradoxa que la majoria d’aquests partits són declarats euroescèptics, tot i participar dins del joc europeu i utilitzar-ne els seus instruments. També va destacar l’increment de grups xenòfobs, i com a resultat més alarmant va explicar el cas dels Països Baixos, tot i donant un missatge tranquil·litzador pel fet que la tendència fins ara del Parlament Europeu era d’esperit antixenòfob (va posar l’exemple de quan a l’anterior legislatura es va canviar la normativa per tal d’impedir que Le Pen, com a persona amb més edat del Parlament Europeu, en fos el seu president). Per acabar, Oriol Serra va recordar que cal esperar al 14 de juliol per saber com queda constituït definitivament el nou Parlament.

La última intervenció va ser a càrrec de Griselda Pastor, qui va dibuixar un panorama de com pot quedar aquest nou Parlament Europeu. La periodista va aprofitar també l’ocasió per criticar la poca seriositat d’algunes institucions i la manera de prendre les seves decisions i per tant, justificaria així l’alt abstencionisme. Tot i la crítica cap a les institucions i els seus partits, va voler mostrar la importància de les seves decisions i en va donar alguns exemples de sobre com ens repercuteixen algunes de les decisions preses a Brussel·les. Tot seguit també va parlar d’alguns dels problemes del Tractat de Lisboa, com és el cas de que es veuria ampliat el nombre d’eurodiputats respecte dels actuals, regits sota el Tractat de Niça. Per aquest motiu queda pendent encara per decidir el 14 de juliol com es resoldrà el que ella va anomenar com a “diputats fantasmes”. Davant d’aquest fet, comenta la disconformitat de molts Estats en iniciar la legislatura i la possibilitat d’haver aturat el procés. Pel què fa a la Comissió Europea en va criticar la figura de Durao Barroso i el suport incondicional que se li està donant per part de molts Estats, tant de dretes com d’esquerres, sense poder-ne donar un motiu.

L’acte va finalitzar amb una reflexió espontània del catedràtic Francesc Morata i tot seguit es va obrir un ampli torn de preguntes i debat entre els assistents i els periodistes. Per acabar es va projectar un vídeo premiat per a incentivar la participació dels joves europeus.