OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La lluita contra l’escalfament global: cap a una nova revolució industrial

Tomàs Molina i Ferran Tarradelles van participar a la taula rodona organitzada per Horitzó Europa i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, en la qual es van analitzar les conseqüències de l’escalfament global i la política energètica de la Unió Europea per tal d’aturar el canvi climàtic. Durant el debat, es van analitzar les conseqüències de l’escalfament global i es van posar sobre la taula les mesures que està impulsant la Comissió Europea per tal de reduir l’ús d’energies que fomenten l’escafament del planeta i sobre les conseqüències que aquestes mesures podien tenir per l’actual crisi econòmica.

En Tomàs Molina, president de la Climate Broadcasters Network Europe, va començar per aclarir terminologia, “ parlar de canvi climàtic és una bestiesa perquè el clima és canviant per naturalesa… l’expressió correcta és escalfament global “, va explicar. Un seguit d’informacions sobre com es treballa en aquesta matèria a nivell científic va garantir la comprensió dels assistents de la rellevància d’aquest fenomen i de la constància provada de la incidència de l’acció humana des del 1950 (1ºC d’escalfament a Europa). També va aconseguir desxifrar els informes tècnics i les previsions a mig i a llarg termini que clarament demanen accions de tot tipus i a tots els nivells per a la correcció de la tendència desmesurada d’escalfament.

En Ferran Tarradellas, portaveu d’Energia de la Comissió Europa, va assegurar que és imprescindible fer un canvi en el nostre paradigma energètic. Segons Tarradellas la pitjor de les crisis econòmiques és l’escalfament global i considera que estem immersos en una nova revolució industrial que exigeix nous combustibles i noves tecnologies. En suport a les seves afirmacions, una bateria de dades molt il·lustradores de la realitat, a tall d’exemple la cita a Sir Nicholas Stern, assessor del govern del Regne Unit en qüestions econòmiques de l’escalfament global, que va estudiar la despesa de prendre mesures front a no prendre-les davant d’aquest problema. El resultat, si es prenen mesures per aturar el fenomen a +2ºC, la despesa seria de l’1% del PIB global, si no se’n prenen quan arribi a +5º caldrà una inversió del 5% al 20% del PIB global.

Tots dos van estar d’acord en que l’aplicació de mesures correctores poden suposar una oportunitat econòmica i de creixement. També, però, van coincidir en què la prioritat energètica del futur és estalviar energia. En Ferran Tarradellas va confirmar que la Comissió Europea pretén arribar a un estalvi del 20% de la despesa energètica europea actual amb les mesures que calgui, cosa que suposaria un import de 100 mil milions d’euros per any.

El debat es va centrar en les energies renovables que podrien donar més joc mediambiental i al mateix temps econòmic, amb referències a la polèmica energia nuclear.

L’acte va ser presentat per Florence Jacquey, presidenta d’Horitzó Europa, i Arnau Queralt, vicepresident del Col·legi d’Ambientòlegs, es va celebrar a la sala d’actes del Col·legi de Periodistes i va comptar amb una cinquantena d’assistents captivats per les amenes presentacions dels dos ponents.

Article publicat al diari El Periódico, el 27 de maig de 2009