Marc Guerrero esbossa el programa polític dels liberals europeus

En el darrer sopar europeu, Marc Guerrero, vicepresident de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) va repassar la creixent presència dels liberals a les institucions de la Unió Europa (són el tercer partit al Parlament Europeu i compten amb 8 comissaris a l’executiu comunitari) i a diversos punts del continent (especialment al Regne Unit i a Alemanya, països on els liberals formen part del Govern, en contrast amb el sud de la Unió, on CDC és més una excepció que la regla general).

Tot recordant els “inicis liberals del projecte europeu” (unifiquem l’economia, després ja arribarà la unió política), Guerrero considera que els Estats estan guanyant la partida al somni dels pares fundadors: “el Consell pesa massa”. I, segons va dir, les coses no evolucionen positivament: “el Tractat de Lisboa arriba tard i, tot i donar resposta a les necessitats més bàsiques dels 27, no és adequat per a una Europa supraestatal”. Segons el ponent, l’ALDE pot ser una tercera via, que eviti la “caduca dicotomia esquerra/dreta”. En aquest sentit, els liberals europeus reclamen més col·laboració transnacional i menys burocràcia, la creació d’una governança europea, un major paper del Parlament Europeu i l’elecció directa del president del Consell Europeu. Així mateix, proposen que la UE esdevingui un referent mundial i un instrument potent que cobreixi les mancances d’un “projecte fracassat com és l’ONU”.

Pel que fa a la crisi econòmica, Marc Guerrero va explicar que “marca la fi de l’Estat del Benestar, per insostenible i perquè no ens fa competitius”. “És necessari passar de l’Estat del Benestar a la societat del benestar”, va concloure. Així mateix, va declarar que, a Europa, els Estats han fet massa despesa, “sobretot al sud, on hi ha hagut despesa sense control i hi ha massa funcionariat”. Guerrero va defensar Estats petits però solvents, que regulin però que no siguin intervencionistes i va posar com a exemple d’allò que cal evitar la regulació que situa el límit de velocitat a les entrades i sortides de Barcelona a 80km/h i, com a bona pràctica, la negativa recent del Parlament Europeu a donar les dades dels consumidors europeus de serveis financers als Estats Units (regulació SWIFT).