El passat 4 de desembre va tenir lloc a Brussel·les un sopar europeu d’Horitzó Europa amb Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. Al sopar s’hi van tractar diversos temes relacionats amb el panorama polític a Catalunya després de les eleccions del 25 de novembre, les hipòtesis sobre l’estatus de Catalunya en cas de secessió, la comparació amb el cas escocès, el rol de la societat civil catalana, l’europeisme en la Catalunya actual, i el reconeixement de la llengua catalana la UE.

Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, va protagonitzar un interessant intercanvi d’opinions sobre la idoneïtat d’atorgar el Premi Nobel de la Pau 2012 a la Unió Europea. En un sopar debat celebrat a Barcelona el passat 24 d’octubre, el convidat va declarar que la contribució del procés de construcció europea a la pau al continent és inapel·lable, però va posar en qüestió l’oportunitat d’atorgar el premi a la UE just en aquest moment, perdent una bona oportunitat per atorgar-lo a candidat que estigui treballant per la pau en un altre punt del món i que necessiti un reconeixement com el que ofereix el Nobel de la Pau. “La capacitat d’incidència del Premi Nobel de la Pau, si s’hagués atorgat, per exemple, a un defensor dels drets humans en un país que pateix una dictadura, hagués estat molt més gran”, va concloure Armadans.

El proper 11 de setembre, la ciutadania està citada a Barcelona per manifestar-se i celebrar la Diada Nacional de Catalunya. Aquest acte d’afirmació col·lectiva ha d’anar acompanyat d’un missatge positiu al món i, principalment, al nostre entorn més immediat: la Unió Europea. És important que les capitals d’un continent on s’observen els nacionalismes amb molt de recel llegeixin la manifestació en clau positiva, que entenguin que la nació catalana està plenament compromesa amb els drets i els valors que defensa la Unió Europea i amb una major integració social, econòmica i política d’Europa.

Els catalans sempre hem tingut una clara vocació europeista. Com deia el president Pujol, Catalunya neix de l’Imperi Carolingi i, per tant, forma part del cor d’Europa. Malgrat ser un poble europeu mil·lenari, els catalans no podem participar en una de les aventures polítiques més apassionants de la humanitat: la construcció d’una Europa unida en la diversitat, que garanteixi la pau, la democràcia i el progrés en un continent que ha escrit algunes de les pàgines més fosques de la civilització (originant dues guerres mundials o la colonització de mig món).

120509_diaEuropa

Una crisi econòmica sense precedents que comporta una gran factura social, l’excessiva dependència respecte als creditors externs que ens impedeix fer polítiques públiques pal·liatives i les reiterades amenaces d’intervenció per part de Madrid estan situant Catalunya, els seus ciutadans i el seu autogovern, en els moments més greus des de la mort del dictador.

El passat 25 d’abril va tenir lloc a Brussel·les un sopar europeu organitzat per Horitzó Europa, en col·laboració amb Catalunya Empresa Oberta, en el marc de la Setmana d’actes de Sant Jordi del Casal Català de Brussel·les. El sopar va aplegar prop de 30 assistents de rerefons professionals molt diversos. Així mateix, hi va comptar amb la presència de l’eurodiputat Ramon Tremosa (ALDE).

En un sopar col·loqui a Barcelona, ple de gom a gom, el passat 16 d’abril, Michael Keating, professor de la Universitat d’Aberdeen, va fer una dissecció detallada del procés sobiranista d’Escòcia i de com aquest pot desenvolupar-se en el marc jurídic de la Unió Europea. El professor Keating va donar per fet que el Govern escocès organitzarà un referèndum sobre la independència d’Escòcia abans de dos anys, perquè així s’hi ha compromès Alex Salmond, primer ministre d’Escocia.

El número de primavera de la Revista Òmnium dedica sis pàgines a analitzar l’estratègia d’internacionalització de Catalunya. Albert Royo, vicepresident d’Horitzó Europa i autor del reportatge, considera que, malgrat el seu potencial, Catalunya és poc coneguda a l’exterior i analitza els dos elements que, des del seu punt de vista, han de constituir la base de l’estratègia catalana de projecció internacional: la marca Catalunya i els instruments d’acció exterior.