L’informe analitza la successió de Catalunya en els tractats de la Unió Europea, és a dir, com es desenvoluparà l’ampliació interna i el procés de successió en els tractats de la Unió en el supòsit que Catalunya esdevingui un Estat propi . Per ampliació interna a la UE s’estén la continuïtat dins la Unió Europea d’un nou Estat que s’independitza d’un Estat membre de la UE.

L’informe entén que Catalunya en l’actualitat és territori europeu, i per tant conclou que ni Catalunya, ni la resta de territoris que succeeixen l’actual Estat espanyol, haurien de sol·licitar l’admissió com a nous membres.

En aquest sentit, l’informe no se centra únicament en paràmetres jurídics, sinó que també s’exposa possibles solucions polítiques i pragmàtiques aplicables a la successió de Catalunya en els Tractats de la Unió. La pràctica internacional demostra que per als casos de successió d’Estats, els esdeveniments de caràcter polític marquen la realitat jurídica i no al contrari.

Davant d’una situació d’aquest tipus, en qualsevol organització internacional, inclosa la UE, s’estudien en primer lloc les provisions constitucionals particulars d’aquesta, ja que la condició de membre dependrà en gran mesura de la casuística particular de cada organització internacional.

La Unió Europea, que és una organització internacional sui generis, no n’és l’excepció. No hi ha cap norma que reguli la possible successió interna als Tractats de la UE, i per tant, ens trobem amb una situació de buit jurídic en què s’han d’aplicar les normes de dret internacional consuetudinari.

Per aquestes raons i davant del buit legal a la Unió, l’informe planteja com a canals legals l’aplicació dels articles 34 i 35 del Conveni de Viena de 1978, que, en el cas de la secessió de Catalunya, determinaria que els dos o més nous Estats resultants de l’actual Regne d’Espanya, ocuparien de manera automàtica el lloc del predecessor. I per tant, conclou que ni Catalunya, ni la resta de territoris que succeeixen l’actual Estat espanyol haurien de sol·licitar l’admissió com a nous membres.

Igualment, l’informe planteja un d’aquests aspectes bàsics en litigi serien els drets individuals fonamentals ja adquirits per milions de ciutadans de la Unió Europea . Negar una solució satisfactòria a un procés d’ampliació interna podria minvar drets fonamentals que els ciutadans de la resta de la Unió gaudeixen a Catalunya i que els catalans gaudim a Catalunya i a la resta de la Unió, com ara la llibertat de moviment de persones, béns, capitals i serveis, el dret de vot en les eleccions municipals i europees o els drets i obligacions derivats de la pertinença a la Unió Econòmica i Monetària o de la pertinença en el mercat interior europeu.

L’informe conclou, així mateix, amb unes consideracions sobre com preparar la successió interna:

• Facilitant el camí cap a l’ampliació interna en els documents fundacionals catalans (declaració d’independència, Constitució).
• Sotmetent-se a la Cort d’arbitratge europea per tal que aquesta determini deutes, drets, i repartiment de la proporcionalitat entres les diferents entitats territorials que succeeixen l’actual Regne d’Espanya i la seva consegüent representació en els òrgans de govern de la Unió (Consell de la UE, Comissió Europea i Parlament Europeu, bàsicament).
• Promovent la no violència i la voluntat de complir les obligacions dels Tractats internacionals. Catalunya compta amb el dret internacional consuetudinari, la necessitat de manteniment d’estabilitat en el si de la Unió Europea, a més dels drets fonamentals de les persones i la democràcia com a principals aliats de la seva successió a la Unió Europea.

Informe sobre la viabilitat del procés d’ampliació interna a la UE (Dr. Antoni Abat)