Jordi Armadans, director de la Fundació per la Pau, va protagonitzar un interessant intercanvi d’opinions sobre la idoneïtat d’atorgar el Premi Nobel de la Pau 2012 a la Unió Europea. En un sopar debat celebrat a Barcelona el passat 24 d’octubre, el convidat va declarar que la contribució del procés de construcció europea a la pau al continent és inapel·lable, però va posar en qüestió l’oportunitat d’atorgar el premi a la UE just en aquest moment, perdent una bona oportunitat per atorgar-lo a candidat que estigui treballant per la pau en un altre punt del món i que necessiti un reconeixement com el que ofereix el Nobel de la Pau. “La capacitat d’incidència del Premi Nobel de la Pau, si s’hagués atorgat, per exemple, a un defensor dels drets humans en un país que pateix una dictadura, hagués estat molt més gran”, va concloure Armadans.
El passat divendres 28 de setembre Horitzó Europa va organitzar, amb la col·laboració de Comissions Obreres, l’acte L’Europa Social: quina herència deixarem a les futures generacions? a l’Aula Europa de la seu de les institucions de la Unió Europea a Barcelona.
La manifestació que es va produir el passat 11 de setembre a Barcelona amb el lema Catalunya, nou Estat d’Europa ha situat la continuïtat o no de Catalunya dins la Unió Europea en el centre del debat sobre la independència.
En un to marcadament optimista, Francesc Granell, catedràtic d’Organització Econòmica Internacional de la UB i director general honorari de la Comissió Europea, va destacar que l’euro és una història d’èxit que no té marxa enrere: la moneda única europea representa ja el 25% de les reserves mundials.
El passat 25 d’abril va tenir lloc a Brussel·les un sopar europeu organitzat per Horitzó Europa, en col·laboració amb Catalunya Empresa Oberta, en el marc de la Setmana d’actes de Sant Jordi del Casal Català de Brussel·les. El sopar va aplegar prop de 30 assistents de rerefons professionals molt diversos. Així mateix, hi va comptar amb la presència de l’eurodiputat Ramon Tremosa (ALDE).
En un sopar col·loqui a Barcelona, ple de gom a gom, el passat 16 d’abril, Michael Keating, professor de la Universitat d’Aberdeen, va fer una dissecció detallada del procés sobiranista d’Escòcia i de com aquest pot desenvolupar-se en el marc jurídic de la Unió Europea. El professor Keating va donar per fet que el Govern escocès organitzarà un referèndum sobre la independència d’Escòcia abans de dos anys, perquè així s’hi ha compromès Alex Salmond, primer ministre d’Escocia.
El número de primavera de la Revista Òmnium dedica sis pàgines a analitzar l’estratègia d’internacionalització de Catalunya. Albert Royo, vicepresident d’Horitzó Europa i autor del reportatge, considera que, malgrat el seu potencial, Catalunya és poc coneguda a l’exterior i analitza els dos elements que, des del seu punt de vista, han de constituir la base de l’estratègia catalana de projecció internacional: la marca Catalunya i els instruments d’acció exterior.
Davant dels reptes socials, polítics i econòmics d’un món cada cop més globalitzat, les nacions europees necessiten coordinar-se a un nivell supranacional. Una Unió Europea amb més poder fiscal i polític, per tant, forma part de la solució. Una solució que no comparteix el profesor de filosofia Europea del European Institute de la London School of Economics, Simon Glendinning, qui argumenta que els passos cap a una federació representaran la fi de la llibertat. Uns Estats Units d’Europa, amb la conseqüent pèrdua significativa de sobirania, no és la solució que una nació pot desitjar. Els desitjos d’una nació, però, a ulls de l’economista Joan Costa-Font es redueixen, gairebé, als desitjos de les elits. Per tant, traspassar competències a la UE significaria traspassar el poder de les elits nacionals a les supranacionals.
L’Aula Europa, seu de les institucions europees a Barcelona, i la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les van ser els escenaris que van acollir, de forma simultània, la presentació del darrer número de la revista Àmbits de Política i Societat ‘Europa després de Lisboa: quoi de neuf?’.
Avui fa 20 anys de la publicació en el Diari Oficial de les Comunitats Europees (DOCE) de la “Resolució sobre les llengües de la Comunitat i la situació del català“, aprovada pel Parlament Europeu l’onze de desembre de 1990, gràcies a l’impuls de l’aleshores eurodiputada i actual vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, que va recollir una petició dels parlaments de Catalunya i les Illes Balears.
