Arxiu de l'autor

L’Associació Horitzó Europa s’ha adherit a la convocatòria de manifestació pel proper dissabte, 10 de juliol, sota el lema unitari “Som una nació. Nosaltres decidim”. Horitzó Europa considera que cal una resposta clara i massiva a la Sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya. Una Sentència que vulnera la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum i, per tant, els principis democràtics bàsics sobre els que es fonamenta la Unió Europea. Per aquest motiu, Horitzó Europa anima a tots els seus socis i amics a participar a la manifestació convocada per Òmnium Cultural i convida aquells que ho desitgin a unir-se al grup d’Horitzó Europa, que es trobarà a la cruïlla de Rambla de Catalunya amb Rosselló (cantonada mar / Llobregat), a les 18 hores.

Cartell de la manifestació

El documental emès pel 33 “Cafè Brussel·les” està format per un recull de 9 petites tertúlies gravades a diferents cafeteries i espais de la capital europea. Les persones que hi participen, 28 en total, procedeixen de 10 països diferents. Totes elles viuen i treballen a Brussel·les i la majoria estan vinculades directament o indirectament a les institucions europees. Amb aquest plantejament, “Sense Ficció” ha volgut acostar-se als milers de funcionaris, delegats regionals o estatals, corresponsals, lobbistes, etc. que viuen la vida de cada dia de la Unió Europea. A través d’ells, de les seves reflexions, el documental parla del present i també del futur d’aquesta Europa dels 27 que es reinventa rere cada nova incorporació estatal. Pretén parlar de la diversitat en la unitat per saber, més que com es gestiona, com s’entén en la proximitat tota aquesta gran escudella d’idiomes, cultures i interessos nacionals.

El portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, el català Amadeu Altafaj, va ser el protagonista del darrer sopar d’Horitzó Europa a Brussel·les abans de l’estiu. Davant d’una vintena llarga de comensals, entre els quals cal destacar els eurodiputats Ramon Tremosa i Oriol Jonqueras i els últims dos convidats dels sopars d’HE a Brussel·les, el també portaveu Ferran Tarradellas i el lingüista Johan Häggman, Altafaj va fer un repàs de la difícil conjuntura econòmica que està vivint la Unió Europea. Amb unes perspectives de creixement inferiors a l’1% per enguany i al 2% per al 2011, la situació de la Unió contrasta amb la de les altres potències mundials, que presenten creixements propers al 10% (Xina i Índia) o creixements entre el 3% i el 5% (EUA i Japó).

En el darrer sopar europeu, Marc Guerrero, vicepresident de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) va repassar la creixent presència dels liberals a les institucions de la Unió Europa (són el tercer partit al Parlament Europeu i compten amb 8 comissaris a l’executiu comunitari) i a diversos punts del continent (especialment al Regne Unit i a Alemanya, països on els liberals formen part del Govern, en contrast amb el sud de la Unió, on CDC és més una excepció que la regla general).

Ferran Tarradellas, portaveu de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari i Resposta a Crisis de la Comissió Europea, ha protagonitzat el segon sopar debat d’Horitzó Europa a Brussel·les. En un ambient distès, entre una vintena de comensals, Tarradellas ha presentat el cartipàs, de nova creació, de la seva comissària, la búlgara Kristalina Georgieva, exvicepresidenta del Banc Mundial. En les seves pròpies paraules, la seva és la “comissària desastres”, encarregada de coordinar l’ajut europeu tant en desastres que tenen lloc fora de la UE com en crisis viscudes al seu interior.

La Unió Europea va néixer com un marc de pacificació i gestió de conflictes i com a embrió econòmic i monetari. Si bé ja hem assolit el primer objectiu, el segon, després de 50 anys de mercat comú, es veu amenaçat pels efectes d’una de les crisis financeres més acusades de la nostra història.

La ironia és que ara, quan tocaria parlar de projectes polítics i socials, en un moment que ja som més de 501 milions d’europeus de 27 estats membres, i quan sembla que el Tractat de Lisboa obre les portes a un nou marc institucional, ens hem de centrar de nou en la defensa de l’euro i de la unió bàsica sobre la qual es va bastir tot l’entramat europeu.

Horitzó Europa ha dut a terme una prova pilot per testar el funcionament d’una part dels acords signats a partir del 2005 que permeten un cert ús del català a les institucions europees. En concret, hem volgut esbrinar com s’aplica el punt que permet que els ciutadans es relacionin per escrit amb les institucions europees en català. Diversos membres de l’entitat han enviat una carta a cadascuna de les institucions i òrgans de la UE que han signat aquests acords preguntant-los, en català, pel seu estat d’aplicació.

El Dr. Benjamin Kienzle, investigador a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, va fer una excel·lent i didàctica exposició sobre l’estat de la qüestió en matèria d’armes nuclears, un tema candent en l’agenda internacional degut al seguit de cimeres que han de tenir lloc el mes d’abril i maig per a revisar els actuals acords sobre no proliferació i desarmament nuclear. Kienzle es va centrar en la propera conferència de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP), l’acord que constitueix la pedra angular del control d’armes nuclears al món des dels anys 70. Kienzle va destacar que la continuïtat i reforçament del règim de no proliferació dependrà de que les potències nuclears també facin majors esforços per assolir l’objectiu del desarmament nuclear complet que s’inclou al TNP. Segons Kienzle, els darrers compromisos de Rússia i Estats Units de reduir els seus arsenals no suposen un canvi substantiu en aquesta direcció.

L’Oficina Europea de Selecció de Personal (EPSO) ha anunciat un nou sistema de selecció de personal conjuntament amb la previsió de convocatòries per l’any 2010, que inclou l’obertura d’un concurs per a funcionaris tipus AD (per a llicenciats universitaris) en el si de les institucions europees per al proper 16 de març.