«Qu’est-ce que la Méditerranée», es demanava Fernand Braudel. I ell mateix responia: «Non pas une mer, mais une succession de mers. Non pas une civilisation, mais une succession de civilisations entassées les unes sur les autres.»
El compromís de Marsella, que situa la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània (UpM) a Barcelona, marca l’inici d’una nova etapa en les llargues però delicades relacions euromediterrànies. El repte és enorme: establir un diàleg igualitari entre els països del perímetre mediterrani que permeti el repartiment de la modernitat i el desenvolupament.

« L’Europe ne se fera pas d’un coup, ni dans une construction d’ensemble : elle se fera par des réalisations concrètes créant d’abord une solidarité de fait ». Aquesta frase, pronunciada el 9 de maig de 1950 per l’aleshores ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, situa per primera vegada la idea de federació europea com a horitzó comú per als pobles d’Europa.