Una Política Pesquera que aposti per una explotació sostenible dels recursos pesquers
Horitzó Europa recolza el manifest de la Federació Espanyola d’Oceanògrafs a favor d’una Política de Pesca Comuna basada en criteris científics i no pas polítics:
El proper 6 de febrer de 2013, els eurodiputats votaran en el ple del Parlament Europeu la proposta de reforma de la Política de Pesca Comuna (PPC) presentada per la comissió de Pesca del Parlament Europeu. És una cita clau ja que el resultat de les votacions suposarà un punt d’inflexió, tant per a la recuperació de les poblacions com per a l’economia del sector pesquer, aspectes íntimament relacionats.
Es tracta d’una clara oportunitat per aconseguir que la nova PPC imposi una explotació sostenible dels recursos pesquers sobre la base del Rendiment Màxim Sostenible (RMS). L’RMS és un model d’avaluació dels estocs de pesca fonamentat en la producció excedentària. És a dir, una eina que permet establir la captura màxima a efectuar sobre l’estoc, mantenint aquest en equilibri. Això suposaria establir per 2015 límits de pesca que permetrien a les poblacions de peixos recuperar-se per sobre de l’RMS, com a molt tard, el 2020.
De l’aplicació d’aquest criteri, en resultarien evidents beneficis ambientals, econòmics i socials així com la recuperació de l’ecosistema marí, l’increment dels ingressos econòmics i la creació de més llocs de treball en el sector pesquer.
Així mateix, és cabdal que en la nova PPC prevalgui el criteri científic en la gestió de les pesqueries, fet fonamental per a la correcta determinació de l’RMS, i per tant, necessari per acabar amb la sobrepesca i evitar l’esgotament dels estocs pesquers. Aquest criteri ha de ser tingut en compte tant en la fixació de quotes com en la presa de decisions –en lloc de les habituals negociacions polítiques-. Com a prova de la seva no aplicació, Espanya va patir un episodi que va posar en perill de col·lapse la pesqueria de l’anxova del Cantàbric. Aquesta pesqueria va romandre tancada durant gairebé 5 anys (2005 – 2010) després de successives mostres de sobrepesca. El 2010, la UE va permetre la seva reobertura, sense que la biomassa hagués aconseguit el nivell de precaució establert en 33.000 tones, (segons recomanacions científiques de l’HISSIS/CIEM (Consell Internacional per a l’Exploració del Mar)). Conseqüentment, a mitjan 2012, els estudis científics van constatar un decreixement de la mida de l’estoc, portant la Comissió a haver de reduir in extremis la quota de captura en un 30%.
En el cas de l’anxova del calador del Golf de Biscaia, es disposava d’una sòlida base científica consistent en les campanyes Bioman d’avaluació realitzades des de 1987 per AZTI-Tecnalia en paral·lel a les campanyes acústiques desenvolupades per l’Institut Francès de Recerca (Ifremer). No obstant això, són pocs els estocs estudiats i amb dades fiables disponibles que ajudin a determinar els punts de referència que assegurin una explotació sostenible. Davant d’aquesta situació, cal que la nova PPC apliqui el criteri de precaució en la conservació, gestió i explotació dels recursos, tal com recomana la FAO en el Codi de Conducta per a la Pesca Responsable (FAO, 1995). De manera que la falta d’informació científica no suposi un fre per a l’establiment de mesures de gestió i conservació que evitin la sobreexplotació dels estocs i fins i tot el seu posterior col·lapse.
Finalment, cal que el nou marc normatiu aprovat en breu pel Parlament Europeu afavoreixi i incentivi la gestió regional de les pesqueries mitjançant plans de gestió formulats i regulats per un model de co-gestió. En aquest sistema, l’òrgan de regulació està format per un Comitè de Co-gestió integrat per les parts interessades (principalment professionals del sector marítim pesquer, l’administració, científics i agents socials) a través d’un procés de participació activa. Tot plegat resulta en un instrument d’ordenació pesquera que assegura el benestar de la pesqueria, en el seu context biològic, social i econòmic. Es tracta d’un model bottom-up en el qual l’administració no és la institució que imposa la regulació ni els pescadors es limiten a explotar els recursos, sinó un sistema en què el sector pesquer s’implica de manera activa en la gestió, aportant els seus coneixements i idees en la presa de decisions, formulació, aplicació i control del mateix. Cal destacar que a l’Estat espanyol, avui dia, hi ha tres pesqueries regulades mitjançant el sistema de co-gestió, totes elles de manera reeixida:
- Pla de Gestió de la Sonsera (Blanes, Sant Feliu, Palamós i Arenys de Mar; Catalunya).
- Reserva Marina d’Interès Pesquer “La Restinga – Mar de las Calmas” (Illa del Hierro, Illes Canàries).
- Reserva Marina d’Interès Pesquer “Os Miñarzos” (Lira, Galícia).
La Federació Espanyola d’Oceanògrafs (FEO) mostra el seu suport a la introducció en la Reforma de la Política Pesquera Comuna de criteris com la gestió sobre la base del Rendiment Màxim Sostenible, fent prevaler els criteris científics i socials en la presa de decisions i en l’aplicació del criteri de precaució davant l’absència de dades científiques fidedignes. D’altra banda, considera altament aconsellable l’ordenació de les pesqueries des de sistemes de co-gestió integrats per professionals del sector marítim pesquer, l’administració, la comunitat científica i els agents socials.
Referències
- PPC: http://ec.europa.eu/fisheries/cfp/index_en.htm
- ICES/CIEM: http://www.ices.dk/indexfla.asp
- FAO: http://www.fao.org/fishery/en
- OCEAN 2012: http://ocean2012.es, http://www.ocean2012.eu
- Ifremer: http://wwz.ifremer.fr/peche/Le-role-de-l-Ifremer/Observation/Outils-pour-lobservation/Acoustique
- http://www.oei.es/divulgacioncientifica/noticias_815.htm
Signa el manifiest abans del 3 de febrer!