La Comissió Europea anima tots els Estats membres a utilitzar un sistema de cartes informatives personalitzades i directes, enviades per correu als electors comunitaris que resideixin al seu territori. Així mateix, en la mesura possible, els Estats hauran de facilitar la inscripció en el cens electoral mitjançant la tramesa per correu del formulari corresponent.

Per això, amb antelació suficient, l’Oficina del Cens Electoral, posa en marxa una operació per informar als ciutadans comunitaris de la celebració de les eleccions al Parlament Europeu així com del procediment per a la seva inscripció en el cens electoral.

Dret de vot

Per estar inscrit en el cens electoral i per tant ser inclòs en les llistes de les eleccions al Parlament Europeu és necessari estar empadronat i haver manifestat la voluntat de votar a Espanya en les eleccions al Parlament Europeu.

Les persones que ja han manifestat, en qualsevol moment, la seva intenció de votar a Espanya en les eleccions al Parlament Europeu figuren incloses al cens electoral, en tenir aquesta opció caràcter permanent mentre raguin en Espanya, llevat de sol·licitud formal en sentit contrari.

Els ajuntaments disposen d’impresos de “declaració formal”. Els ciutadans de la Unió Europea, no espanyols, que causin alta en els padrons municipals poden manifestar la seva voluntat de votar a Espanya mitjançant la firma d’una “declaració formal” en el mateix moment de la seva inscripció padronal.

Comunicacions als ciutadans

L’Oficina del Cens Electoral envia una comunicació a tots els ciutadans de la Unió Europea, majors d’edat en la data de les eleccions, no espanyols, que figurin inscrits en els padrons municipals i les dades de la qual hagin estat comunicades pels respectius ajuntaments.

Les cartes són de dos tipus, segons la situació de cada ciutadà:

1. Als ciutadans que ja han manifestat la seva voluntat de votar a Espanya.

Se’ls informa que continuen inscrits en el cens i que podran votar sense necessitat de nous tràmits, ja que l’esmentada manifestació té caràcter permanent mentre raguin en Espanya, llevat que sol·licitin la seva exclusió.

Aquestes cartes s’envien a partir del 10 de setembre de 2008.

2. Als ciutadans que encara no han manifestat la seva voluntat de votar a Espanya.

Se’ls envia una carta que inclou un imprès de “declaració formal”, perquè l’interessat pugui expressar l’esmentada manifestació de voluntat, si ho desitja.

Aquestes cartes s’editen en castellà, anglès, francès i alemany i una vegada emplenada la declaració formal per l’interessat, ha de ser tornada a la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral de la seva província de forma gratuïta ja que el sobre no necessita franqueig.

Aquestes cartes s’envien a partir del 10 d’octubre de 2008.

Llistes electorals

Els ciutadans que responguin afirmativament podran votar en les eleccions el Parlament Europeu de Juny de 2009 i romandran inscrits al cens electoral mentre continuïn raent en Espanya, llevat que sol·licitin la seva exclusió posteriorment.

Amb la informació rebuda mitjançant les declaracions formals citades més els electors comunitaris que ja figuren inscrits es formaran les llistes provisionals del cens electoral que es podran consultar en els ajuntaments una vegada convocades les eleccions (del sisè al tretzè dia posterior a la convocatòria). Durant aquell termini es poden presentar reclamacions contra les dades censals i fins i tot sol·licitar la inscripció en el cens electoral.

Informació

1. Tots els ajuntaments d’Espanya tenen instruccions per atendre les consultes dels ciutadans comunitaris en relació amb la seva inscripció en el cens. Així mateix disposen d’impresos de declaració formal perquè qualsevol ciutadà comunitari pugui realitzar la seva declaració de voluntat de votar a Espanya.

2. L’Oficina del Cens Electoral ha informat a les representacions diplomàtiques a Espanya dels països de la Unió Europea sobre el procediment d’inscripció en el cens electoral de seus nacionals.

3. Amb motiu de la tramesa de les cartes citades anteriorment es va difondre diversa informació als mitjans de comunicació amb la finalitat de que aquesta operació arribés a coneixement del major nombre de ciutadans comunitaris.

A més, pot obtenir informació per telèfon en el número 901.101.900, en les Delegacions Provincials de l’Oficina del Cens Electoral o en el seu Ajuntament.

Llista de taules

Cens electoral de ciutadans de la Unió Europea residents en Espanya per provicias

Cens electoral de ciutadans de la Unió Europea residents en Espanya per nacionalitat

Cens electoral de ciutadans de la Unió Europea residents en Espanya en municipis amb més de 5000 d’inscrits

Normativa

Directiva 93/109/CE del Consell de 6 de desembre de 1993, per les que es fixen les modalitats d’exercici del dret de Sufragi Actiu i Passiu en les eleccions al Parlament Europeu per part dels ciutadans de la Unió residents en un Estat membre del qual no siguin nacionals. (Diari Oficial de les Comunitats Europees n L 329/34, de 30 de desembre de 1993)

Article 3. Tota persona que, el dia de les eleccions:

• a.sigui ciutadà de la Unió segons el previst de l’apartat 1 de l’article 8 del Tractat, i que
• b.sense haver adquirit la nacionalitat de l’Estat membre de residència, compleixi les condicions a què la legislació d’aquest últim supediti el dret de sufragi actiu i passiu de seus nacionals,
• c.tindrà dret de sufragi actiu i passiu en l’Estat membre de residència en les eleccions el Parlament Europeu, sempre que no estigui desposseïda d’aquests drets en virtut dels articles 6 o 7.

Si, per ser elegibles, els nacionals de l’Estat membre de residència han de tenir la seva nacionalitat des d’un període mínim, es considerarà que compleixen l’esmentada condició els ciutadans de la Unió que tinguin la nacionalitat d’un Estat membre des d’aquell mateix període.

Article 4.1. L’elector comunitari exercirà el seu dret de sufragi actiu en l’Estat membre de residència o en l’Estat membre d’origen. Ningú no podrà votar més d’una vegada en les mateixes eleccions.

2. Ningú no podrà ser candidat en més d’un Estat membre en les mateixes eleccions.

Article 5. Si, per ser electors o elegibles, els nacionals de l’Estat membre de residència han de residir des d’un període mínim al territori electoral es presumirà que compleixen aquest requisit els electors i elegibles comunitaris que hagin residit durant un període equivalent en altres Estats membres. Aquesta disposició s’aplicarà sense perjudici de les condicions específiques relatives al període de residència en una circumscripció electoral o entitat local determinada.

Article 6.1. Tot ciutadà de la Unió que resideixi en un Estat membre sense tenir la seva nacionalitat i que, per resolució individual en matèria civil o penal, hagi estat desposseït del dret de sufragi passiu en virtut, bé de la legislació de l’Estat membre de residència, bé de la de l’Estat membre d’origen, quedarà desposseït de l’exercici d’aquest dret en l’Estat membre de residència en les eleccions al Parlament Europeu.

Article 7.1. L’Estat membre de residència podrà assegurar-se que els ciutadans de la Unió que hagin manifestat la voluntat d’exercir en aquest Estat el seu dret de sufragi actiu no han estat desposseïts de l’esmentat dret en l’Estat membre d’origen per resolució individual en matèria civil o penal.

2. A efectes de l’aplicació de l’apartat 1 del present article, l’Estat membre de residència podrà notificar a l’Estat membre d’origen la declaració contemplada en l’apartat 2 de l’article 9. Amb aquesta mateixa finalitat, la informació útil i normalment disponible procedent de l’Estat d’origen, serà tramitada en la forma i en els terminis adequats; l’esmentada informació només podrà incloure les indicacions estrictament necessàries per a l’aplicació del present article i podrà utilitzar-se tan sols per a aquest final. Si la informació transmesa invalida el contingut de la declaració, l’Estat membre de residència prendrà les mesures oportunes per impedir l’exercici del sufragi actiu per l’interessat.

3. L’Estat membre d’origen podrà transmetre a més, en la forma i en els terminis adequats, a l’Estat membre de residència qualsevol informació necessària per a l’aplicació del present article.

Article 8.1. L’elector comunitari exercirà el seu dret de sufragi actiu en l’Estat membre de residència si ha manifestat la seva voluntat en aquest sentit.

2. Si en l’Estat membre de residència el vot és obligatori, l’obligació s’estendrà als electors comunitaris que s’hagin manifestat en aquest sentit.

Article 9.1. Els Estats membres prendran les mesures necessàries perquè, amb suficient antelació als comicis, puguin ser inscrits en el cens electoral els electors comunitaris que hagin manifestat la seva voluntat en tal sentit.

2. Per inscriure’s al cens electoral, l’elector comunitari haurà d’aportar les mateixes proves que l’elector nacional. Haurà de presentar a més una declaració formal en la qual consti:

• a.La seva nacionalitat i el seu domicili al territori electoral de l’Estat membre de residència.
• b.En el seu cas, l’entitat local o la circumscripció de l’Estat membre d’origen al cens electoral del qual va estar inscrit en últim lloc, i
• c.Que només exercirà el seu dret de vot en l’Estat membre de residència.

3. L’Estat membre de residència podrà, a més, exigir que l’elector comunitari:

• a.Manifesti en la declaració a què es refereix l’apartat 2 no estar desposseït del dret de sufragi actiu en l’Estat membre d’origen.
• b.Presenti un document d’identitat no caducat
• c.Indiqui a partir de quina data rau en l’Estat que es tracti o en un altre Estat membre.

4. Els electors comunitaris que hagin estat inscrits en el cens electoral romandran inscrits en el mateix, en les mateixes condicions que els electors nacionals, fins que sol·licitin la seva exclusió o es procedeixi d’ofici a la seva exclusió per haver deixat de complir els requisits exigits per a l’exercici del dret de sufragi actiu.

Article 11.1. L’Estat membre de residència informarà els interessats sobre el resultat al qual hagi conduït la seva petició d’inscripció en el cens electoral o sobre la resolució sobre l’admissibilitat de la seva candidatura.

2. En cas de denegació de la inscripció en el cens electoral o de rebuig de la seva candidatura, l’interessat podrà interposar els recursos que la legislació de l’Estat membre de residència tingui previstos, en els mateixos supòsits, els electors i elegibles nacionals.

Article 12. L’Estat membre de residència informarà en temps i en forma adequats als electors i elegibles comunitaris sobre les condicions i modalitats de l’exercici del dret de sufragi actiu i passiu en l’esmentat Estat.

Article 13. Els Estats membres intercanviaran la informació necessària per a l’aplicació de l’article 4. Per a això, l’Estat membre de residència transmetrà a l’Estat membre d’origen, basant-se en la declaració formal a què es refereix l’article 9 dins d’un termini apropiat abans de la votació, les informacions relatives als nacionals d’aquest últim Estat inscrits en el cens electoral o que hagin presentat la seva candidatura. L’Estat membre d’origen adoptarà les mesures adequades per evitar el vot doble i la candidatura doble de seus nacionals.

Llei Orgànica del Règim Electoral General.

210.1. Sense perjudici del disposat al capítol I del títol I d’aquesta Llei, gaudeixen del dret de sufragi actiu en les eleccions al Parlament Europeu totes les persones residents en Espanya que, sense haver adquirit la nacionalitat espanyola:

• a.Tinguin la condició de ciutadans de la Unió Europea segons el previst en el paràgraf 2 de l’apartat 1 de l’article 8 del Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea.
• b.Reuneixin els requisits per ser elector exigits en aquesta Llei per als espanyols i gaudeixin del dret de sufragi actiu en l’Estat membre d’origen.

2. Ningú no podrà votar més d’una vegada en les mateixes eleccions.

3. Perquè un ciutadà, no espanyol, de la Unió Europea pugui exercir el dret de sufragi actiu a Espanya, haurà d’haver optat prèviament en tal sentit.

Reial Decret 157/1996, de 2 de febrer, pel qual es disposa l’actualització mensual del cens electoral i es regulen les dades necessàries per a la inscripció en el mateix.

Article 1.3. Així mateix, els ajuntaments enviaran les altes, baixes i modificacions de les dades dels nacionals d’Estats membres de la Unió Europea residents en els seus termes municipals.

Reial Decret 147/1999, de 29 de gener, de modificació del Reial Decret 157/1996, de 2 de febrer, pel qual es disposa l’actualització mensual del cens electoral i es regulen les dades necessàries per a la inscripció en el mateix.

Article únic. Modificació de l’apartat 3 de l’article 2 del Reial Decret 157/1996, de 2 de febrer.

L’apartat 3 de l’article 2 del Reial Decret 157/1996, de 2 de febrer, pel qual es disposa l’actualització mensual del cens electoral i es regulen les dades necessàries per a la inscripció en el mateix, quedarà redactat en els termes següents:

3. Per als nacionals d’Estats membres de la Unió Europea residents en Espanya figuraran les dades expressades en l’apartat 1, a excepció del nombre de documents nacional d’identitat, i a més els següents:

• a.Nacionalitat.
• b.Manifestació de voluntat d’exercir el dret de sufragi actiu a Espanya en les eleccions municipals.
• c.Manifestació de voluntat d’exercir el dret de sufragi actiu a Espanya en les eleccions al Parlament Europeu i, en tal cas, l’entitat local o la circumscripció de l’Estat membre d’origen al cens electoral del qual va estar inscrit en últim lloc.

Disposició addicional única. Ampliació de dades dels ciutadans de la Unió Europea residents en Espanya.

L’Oficina del Cens Electoral es podrà dirigir als ciutadans de la Unió Europea residents en Espanya, les dades de la qual han estat facilitats pels ajuntaments segons el disposat a l’article 1.3 del Reial Decret 157/1996, de 2 de febrer, per completar la informació assenyalada en els paràgrafs b) i c) de l’article 2.3 del Reial Decret 157/1996, de 2 de febrer, segons la redacció donada als mateixos per l’article únic d’aquest Reial Decret.

Les persones que no havent fet les manifestacions de voluntat previstes en els esmentats apartats, no contestin a la comunicació de l’Oficina del Cens Electoral en el termini de quinze dies, s’entendrà que no desitgen exercir el dret de sufragi actiu a Espanya, pel que no figuraran en les llistes electorals de les eleccions corresponents.