Els eurodiputats catalans es comprometen amb un full de ruta comú per millorar la presència del català a la UE
En un acte celebrat aquest matí al Parlament Europeu, a Brussel·les, els eurodiputats Maria Badia (PSC-PSOE, PSE), Oriol Junqueras (ERC, ALE), Raül Romeva (ICV, Verds) i Ramon Tramosa (CiU, ALDE) s’han adherit públicament a un full de ruta proposat per Horitzó Europa per millorar el reconeixement de la llengua catalana a les institucions de la UE mentre la seva plena oficialitat no és possible.
L’objectiu comú del full de ruta és treballar a un any vista per consolidar els petits avenços que s’han produït fins avui, donar resposta a les mancances detectades (cas de la previsible supressió de l’única plaça de traductor a la llengua catalana que hi ha a les institucions de la UE) i aprofitar algunes oportunitats i escletxes legals i/o pràctiques existents. La secretària d’Horitzó Europa, Elena Rodríguez, ha destacat en la presentació del full de ruta que “fel fet que Viviane Reding, impulsora de la coneguda resolució del Parlament Europeu en favor del català enguany fa 20 anys i guardonada amb la Creu de Sant Jordi pel seu suport a la llengua, sigui la nova comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania i el fet que l’Estat espanyol ostenti la Presidència rotatòria de la UE s’assenyalen com a possibles suports per a l’estratègia catalana”.
Malgrat el seu compromís inalterable amb l’objectiu d’oficialitzar la llengua catalana a la UE com a solució definitiva a les mancances en el reconeixement comunitari d’una llengua europea parlada per més de nou milions de ciutadans europeus i oficial en diversos territoris de la UE, Horitzó Europa defensa que es poden fer avenços importants en la presència pràctica de la llengua catalana a les institucions de la Unió per mitjà d’algunes accions concretes. D’aquesta manera, proposa als membres catalans del Parlament Europeu un full de ruta que identifica 5 matèries en les quals es pot treballar en els propers 12 mesos (des de la completa aplicació i la millora dels acords signats entre el Regne d’Espanya i les institucions comunitàries, fins a la creació d’una versió catalana del portal web oficial de la UE o la consolidació de l’única plaça de traductor en llengua catalana que hi ha a la Comissió Europea). D’aquí un any, es convidarà els eurodiputats a rendir comptes de la seva feina i dels objectius assolits. La plena oficialització de la llengua catalana podria produir-se l’any 2012, amb ocasió de l’adhesió a la UE de Croàcia i, probablement, Islàndia, fet que comportaria la reforma del Reglament 1/58 sobre el règim lingüístic de les institucions comunitàries per oficialitzar el croat i l’islandès. La reforma del Reglament requereix la unanimitat i, perquè el català hi sigui introduït, cal que ho sol·liciti un Estat membre de la UE.