Arxiu de l'autor

La Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya, amb la col·laboració de la Xarxa de Televisions Locals, commemora el 20è Aniversari de la caiguda del Mur de Berlin, amb un video que recull les reflexions de diverses personalitats sobre els fets del 9 de novembre de 1989. Rememoren aquella data històrica Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat, Eduardo Foncillas, exambaixador d’Espanya a Alemanya, Josep Ramoneda, director del CCCB, Francesc Granell, exdirector general de la Comissió Europea, Josep Maria Martí, cap d’opinió d’El País a Barcelona, Martí Estruch, delegat de la Generalitat a Alemanya, Carles Bosch, director de documentals i Francesc Miralles, escriptor.

Per primer cop a Catalunya, i amb subtítols en català, es projectaran les pel·lícules finalistes del Premi LUX 2009 de cinema amb el qual el Parlament Europeu premia una pel·lícula que faci una contribució innovadora al debat públic europeu i subratlli els temes que ens divideixen o ens apropen.

L’Antena a Catalunya de Media, l’entitat Horitzó Europa i l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona organitzen per primer cop la projecció de les tres pel·lícules finalistes en la competició: Eastern Plays, del director Kamen Kalev; Storm, de Hans Christian Schmid; i Welcome, de Philippe Lioret. Les projeccions tindran lloc a les 20h30 entre l’1 i el 3 de desembre al cinema Verdi Park (C. Torrijos, 49).

L’escriptor Francesc Miralles ens va fer cinc cèntims de les curioses situacions que es van viure a la ciutat de Berlín durant i immediatament després de la caiguda del mur. Situacions com ara que el producte més buscat pels ciutadans de l’est en els supermercats occidentals eren els plàtans (fruita molt cara de veure a l’RDA). Miralles, que just acabava de presentar el seu darrer llibre (L’última resposta, novel·la escrita amb Àlex Rovira), va destacar que els únics que troben a faltar els temps de l’RDA, els “ostàlgics”,són alguns membres de les generacions més grans -que enyoren la seguretat que els oferia el règim comunista- i alguns joves, més atrets, però, per l’estètica Ost que no pas pel vell sistema en sí (fet que explica el ressorgiment de supermercats o fins i tot hotels que recreen l’ambient de l’Alemanya Oriental).

La vicepresidenta de la Comissió Europea, Margot Wallström, adverteix que és el govern espanyol qui decideix si el català és o no llengua oficial de la Unió Europea. En una entrevista a l’ACN, dos mesos abans que comenci la presidència espanyola de torn, Wallström es queixa que ‘la CE no pot resoldre sola’ el problema, sinó que és l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero qui ha de ‘prendre la decisió i demanar tenir una altra llengua oficial’. La també comissària de Relacions Institucionals i Comunicació aposta per ‘apropar-se el màxim possible als ciutadans en la llengua que entenen i parlen’ i lloa la feina que està fent en aquest sentit la representació de la CE a Barcelona.

El Manifest presentat avui a Brussel·les expressa el compromís de les sis entitats signants per implicar la ciutadania catalana en l’apassionant projecte de construcció europea just en el moment en què la UE pot fer un pas endavant amb l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa i a poques setmanes que Espanya assumeixi la presidència rotatòria de la UE.

La Xarxa neix amb el suport de les sis entitats catalanes que treballen per una Europa més forta: l’Associació de Diplomats de la Unió Europea (ADICEC), l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), la Fundació Catalunya Europa , la Joventut Europea Federalista de Catalunya (JEF-UEF) i l’associació Horitzó Europa.

Manifest fundacional de la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya

El vicepresident d’Horitzó Europa, Albert Royo, en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies, ha manifestat la satisfacció d’Horitzó Europa per la ratificació del Tractat de Lisboa per part dels electors irlandesos en el referèndum celebrat el passat divendres. Royo ha afirmat que “l’associació europeista Horitzó Europa felicita els irlandesos per haver votat en favor de més Europa i els agraeix el seu suport al Tractat de Lisboa. Així mateix, fa una crida als ciutadans de Txèquia i Polònia perquè exigeixin als seus governants la immediata aprovació del Tractat.”

Després d’haver rebutjat inicilament la ratifiació del Tractat, en un primer referèndum celebrat el 12 de juny de 2008, Irlanda ha ratificat definitivament el Tractat de Lisboa en el referèndum celebrat el passat 2 d’octubre, amb un 67,1% de vots favorables i amb una participació del 58%, cinc punts més elevada que en l’anterior consulta.

El Mur de Berlín simbolitza la divisió d’Europa. No és ni el que va acabar amb el comunisme, ni tant sols el que va propiciar la caiguda del comunisme. És simplement el símbol d’una Europa dividida.

La Comissió Europea ha editat aquest vídeo per commemorar la caiguda del Mur de Berlín i per celebrar els 20 anys de llibertat que van donar lloc a la reunificació d’Europa.

El passat dilluns 22 de juny es va celebrar una taula rodona organitzada per Horitzó Europa, la Fundació Catalunya Europa i l’Ateneu Barcelonès, per fer un balanç de les eleccions europees de la mà de tres periodistes catalans que treballen a Brussel·les: Laia Forés, corresponsal de La Vanguardia, Oriol Serra, corresponsal de Catalunya Ràdio i Griselda Pastor, corresponsal de la Cadena SER.

Amb el 100% dels vots escrutats, el PSC s’ha procalmat guanyador de les Eleccions al Parlament Europeu a Catalunya amb 36% dels vots, 7 punts menys que el 2004. CiU ha recuperat la segona posició amb el 22,4% dels vots, 5 punts més que fa cinc anys. El PP es manté estable amb el 18% dels vots, mentre que ERC amb el 9% i ICV amb el 6% dels vots redueixen el seu suport electoral en 2,6 i 1 punts respectivament. En nombre d’escons, el PSC i el PP enviarà cadascun 2 eurodiputats, mentre que CiU, ERC i ICV n’enviaran un cadascun.