Amb en Rafael Jorba, periodista, fem una repassada de les principals qüestions de política europea amb presència a la política catalana.

Un extens comentari sobre les implicacions i la postura dels diferents partits respecte del (molt) proper referèndum de ratificació a Espanya de la nova Constitució Europea va encetar la reflexió sobre quin ha estat fins el moment el paper que les qüestions relacionades amb Europa han jugat en el debat polític al nostre país.

El debat posterior a l’exposició del ponent va comptar amb interessants derives, com ara el repte de l’admissió de Turquia, el projecte de l’Euroregió i la seva importància estratègica com a oportunitat per resituar Catalunya a Europa i, fins i tot, la introducció de diversos elements per repensar el País des d’una perspectiva clarament europea.

Quines potencialitats en el context europeu i internacional té un país com el nostre, acostumat a pensar-se i repensar-se en funció de la necessitat d’adaptació a realitats socials i polítiques canviants? Quin paper pot jugar al segle XXI una Catalunya acostumada a reconèixer la seua pròpia pluralitat social i a establir els seus projectes de futur a partir de la necessitat de trobar un model de societat integrador i obert al món?

(Aquest post ha estat redactat en dialecte tortosí. En cas que la versió catalana de la nova constitució hagués estat redactada en aquest dialecte, tot i haver prescindit de la forma estàndard, ens trobaríem davant d’una versió perfectament correcta.)