Horitzó Europa demana a la Comissió Europea que la futura iniciativa ciutadana europea permeti superar les fronteres internes de la UE

Horitzó Europa, entitat que des del 2008 treballa per fomentar el debat europeu a Catalunya i la presència catalana en el procés de construcció europea, ha participat en el consulta pública que la Comissió Europea ha obert sobre la futura iniciativa ciutadana , prevista al Tractat de Lisboa. En concret, el Tractat estableix que un milió de ciutadans d’un nombre significatiu d’Estats membres seran suficients per sol·licitar a les institucions europees una nova legislació sobre una matèria de la seva competència. La consulta pública, que agafa la forma de llibre verd, va cloure’s ahir, 31 de gener i demanava a la societat civil europea i a totes les parts interessades que es pronunciessin sobre els requisits que el procés de recollida de signatures i la tramitació de la iniciativa hauran de complir.

En el document de 9 folis fet arribar a la Comissió Europa, Horitzó Europa coincideix amb la major part de les propostes ja exposades pel Parlament Europeu i defensa un procés al màxim d’obert possible, que faciliti tan com sigui possible l’exercici d’aquest dret recollit per primera vegada en un Tractat europeu. Així, Horitzó Europa defensa que s’estableixi en 7 el nombre mínim d’Estats dels quals hauran de provenir les signatures i en un 0,2% el percentatge de població mínim que hi haurà de participar en cadascun d’aquests Estats.

La principal contribució del document d’Horitzó Europa és la previsió d’una excepció al llindar mínim de 7 Estats per tal de facilitar que la nova iniciativa ciutadana europea permeti legislar en matèries que afecten especialment als territoris de frontera. La UE ha permès superar les fronteres interiors del continent, tot creant un espai de lliure circulació de persones, béns i capitals i fent cicatritzar les divisions administratives que han separat i sovint enfrontat europeus d’un costat i altre d’aquestes fronteres interiors. Amb l’objectiu d’aprofundir aquest procés de superació de les velles fronteres dels Estats nació europeus, Horitzó Europa demana que un milió de ciutadans situats en dos Estats fronterers puguin també iniciar un procés legislatiu a escala comunitària.

Així mateix, Horitzó Europa reclama un paper per a les regions amb poders legislatius en la verificació i autentificació de les signatures i sol·licita que els documents que acompanyin una iniciativa ciutadana puguin ser redactats en qualsevol de les 23 llengües oficials o en una de les llengües cobertes per un acord d’oficialització parcial com el signat per la Comissió Europea i el Regne d’Espanya en relació a les llengües cooficials de l’Estat (català, basc i gallec).

Per últim, Horitzó Europa reclama la màxima transparència en quant a la identitat dels impulsors de la iniciativa i l’origen dels fons utilitzats per endegar-la.

Horitzó Europa ha fet aquesta contribució com a entitat reconeguda formalment per la Comissió Europea com a grup de reflexió (think-tank) dins el seu registre de grups d’interès .

Aportació d’Horitzó Europa a la Consulta sobre la Inicaitiva Ciutadana Europea