El 2 de març passat va tenir lloc la taula rodona La lluita contra el canvi climàtic: un problema o una oportunitat en temps de crisi?, organitzada per Horitzó Europa i el Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya. L’acte va comptar amb la participació de Tomàs Molina, president de la Climate Broadcasters Network Europe, i Ferran Tarradellas, portaveu d’Energia de la Comissió Europa. El primer va parlar de l’escalfament global i va declarar que no existeix una«energia neta», ja que totes tenen conseqüències sobre l’entorn. El segon va afegir-hi que l’única energia neta és la que no es fa servir, és a dir, l’estalvi energètic, i va informar de les iniciatives que la Comissió Europa proposa. Tots dos van concloure que ajornar la reacció farà més difícil i cara qualsevol intervenció.

Coincideixo pràcticament amb tots aquests plantejaments i em deixa més tranquil pensar que, des dels càrrecs importants que ocupen, aquestes persones impulsaran les energies alternatives i mesures efectives i immediates de lluita contra l’escalfament global.

De tota manera, hi ha un punt del seu discurs que em va alarmar: la seva posició flexible envers l’energia nuclear. Deixar oberta aquesta opció pot permetre a algú de defensar-la en pro de la lluita contra les emissions. El lobby nuclear és molt potent, i és un error menysprear-lo. Gran part del retard en el desenvolupament de les energies renovables es deu al fet que els fons destinats a la investigació de les «energies alternatives» s’han utilitzat per finançar la nuclear.

La meva posició contrària a les nuclears està basada en fets científics: no té sentit portar el nucli del reactor a centenars de milers de graus si volem vapor a 120º. Molta calor serà dispersada en l’entorn i acabarà fent incrementar la temperatura de la troposfera i contribuint a l’escalfament global.

Sense la resistència cívica a l’energia nuclear, ara tindríem centrals nuclears pertot arreu. El 1975, després de la primera crisi del petroli, la companyia elèctrica ENEL va presentar un programa que preveia la construcció a Itàlia de vint-i-dues centrals de 1.000 megawatts. Una estava localitzada a Sant Angelo dei Lombardi, epicentre del terratrèmol que, cinc anys després, va acabar arrasant la regió!

La resposta dels ponents a aquestes observacions van ser prou dures, i es va evidenciar una vegada més com es tendeix a considerar ideologia o ingenuïtat tota posició diferent del que és el pensament dominant. El que és ideològic o ingenu és continuar tenint fe en el mercat i en el creixement, en les instal·lacions gegants i en les solucions globals, defensant projectes com a mínim discutibles, com la línia de molt alta tensió, la MAT, en nom del realisme. La idea del desenvolupament sostenible és una falsedat ideològica, i no una posició ecològica. Ecologia significa sostenibilitat en evolució (que no vol dir «no desenvolupament»).

No vaig voler insistir-hi perquè, amb tantes coses que hem de fer i que podem fer junts, no té sentit barallar-se pel que ens separa. Estic convençut, però, que una informació més plural i clara faria que la gent se sentís més involucrada i partícip.

Guido Ramellini és membre d’Horitzó Europa

Article publicat a El Punt, el 22 de març de 2009, a la pàgina 25