“I, d’un dia per l’altre, ja no es podia viatjar lliurement per Europa”

(Això ja ha passat amb la suspensió parcial de l’espai Schengen)

Seguim amb molta preocupació la política a tot el continent. La llibertat de moviment ja s’ha restringit, els governs europeus no es coordinen entre ells i pot arribar el moment que els Estats Membres tornin a emprar la guerra com a amenaça.

Ideat fa uns 70 anys, el projecte polític europeu vol assegurar la pau i el benestar a Europa. La Unió s’ha ampliat per a incloure molts més estats dels que havia arribat a somniar. La manca d’igualtat de benestar posa en risc el nostre projecte comú. Desigualtat entre estats, ciutats i pobles, entre generacions i cultures. Com a projecte de pau, Europa i el projecte polític europeu han funcionat. Tanmateix, cal defensar aquesta pau que es veu amenaçada arreu, per primer cop en molt de temps i des de bàndols ben diferents. Bàndols geogràfics, religiosos (de tota mena) i geopolítics. Hi ha qui no vol que continuem tenint una Europa unida i encara més eficient. Hi ha a qui no agrada el nostre estil de vida.

El projecte polític europeu és imprescindible per a defensar i millorar allò que ara tenim. Qui comparteix una visió europeista ha d’admetre que hem pecat d’optimisme i, en alguns casos, de ceguesa. No hem volgut veure el que passa de veritat i, de vegades, ho hem fet amb un augment nociu del classisme i l’elitisme, que han espantat moltes capes de la societat.

Els estats-nació van crear el projecte i els estats-nació l’estan posant en entredit. El projecte europeu necessita flexibilitat i comprensió de la seva pròpia diversitat. Diversitat geogràfica, històrica, cultural, lingüística, política. La pau que anhelem necessita que el projecte reconegui la seva pròpia diversitat més enllà dels seus Estats Membres. Si hi ha estats que no reconeixen la diversitat, ho ha de fer Europa. Cal una dimensió política europea forta i capaç de defensar l’interès europeu davant dels tacticismes polítics dels estats-nació, ja sigui per eleccions imminents o per interessos de caire divers. Una Europa políticament unida on diferents actors tenen cabuda sense blocar permanentment les solucions continentals.

Avui el projecte polític europeu viu una crisi sense precedents. Financera, econòmica, social, política, cultural, fins i tot de civilització. La bombolla brussel·lenca no ajuda. No som ni volem ser euroescèptics. Som persones convençudes de la necessitat i dels objectius de la nostra Unió Europea. Tanmateix, no podem comprendre per què les institucions europees i els actors que s’hi interrelacionen contínuament –grups de pressió, laboratoris d’idees, acadèmics, etc.– s’han fet impermeables i no transmeten amb rapidesa les demandes ciutadanes. I que, fins i tot, responen amb arrogància i prepotència a l’enuig legítim de molta gent que se sentia europea i que ara cerca refugi en idees caduques. La ciutadania sovint no se sent representada i també el Parlament Europeu té molt camp per córrer si es vol incrementar la democràcia en la presa de decisions a escala continental. Per altra banda, els 28 estats-nació que constitueixen aquesta Unió ni volen ni poden anar més enllà en la seva integració —ans al contrari, tendeixen a replegar les seves polítiques i voluntats nacionals, presentant la Unió Europea com a gran mal a evitar.

Hi ha qui no vol aquesta Europa. Cert, nosaltres tampoc, volem millorar-la. Aportem crítica: volem molt més, una Europa que reflecteixi molt millor el somni inicial. Inclusiva, oberta, una Europa capaç d’acollir qui arriba a la recerca de, precisament, tot això.

Horitzó Europa és una entitat que va néixer fa deu anys a Catalunya per a combatre els primers tics euroescèptics dins del catalanisme. Durant aquesta dècada hem defensat l’oficialitat del català a la Unió i hem organitzat prop d’un centenar de sopars europeus i moltes altres activitats. Mai no hem perdut l’horitzó europeu. Volem una Unió Europea fortament ancorada en la proximitat, que respecti la seva diversitat, que sàpiga comprendre els seus problemes de legitimitat, que sàpiga fer front a les vel·leïtats escèptiques i a l’arrogància d’aquells que viuen dins de l’eurobombolla. Ens dol que una bona part d’Europa no vegi que Catalunya és tan activament europeista, amb ganes d’aportar energia i opinions al projecte polític europeu des de la seva diversitat intrínsecament democràtica. Si la Unió no vol comprendre la qüestió catalana, exemple de la seva diversitat, aquesta Unió perdrà una oportunitat i un segment de la seva població que se sent majoritàriament europeu i, fins i tot, europeista.

Europa ens necessita ara. Ja sigui mirant des de la crítica més necessària o des de l’acontentament més acomodat. No toca començar de zero, reinventar-ho tot. Ara toca implementar millores concretes i ben concretes:

Un govern europeu per a les competències que ja són, ara mateix, d’abast europeu. Llistes supranacionals en eleccions europees i més poder democràtic per al Parlament Europeu. Una unió fiscal i econòmica que, de fet, és imprescindible perquè una unió monetària –l’euro– pugui funcionar.

Volem una Europa que funcioni, i que funcioni millor. Una Europa que posi en funcionament tot allò que pot fer funcionar. Fer que el projecte polític europeu passi de prescindible a imprescindible.

La Unió Europea es va crear en un intent de pacificar un continent devastat per dues guerres mundials recents, i moltes guerres precedents. Trenta anys que van ensorrar un continent. La pau havia de portar prosperitat econòmica, progrés democràtic i una aferrissada defensa dels drets humans. El projecte europeu ha volgut abanderar aquests tres principis i s’ha encallat a mig camí. La greu crisi financera, juntament amb l’auge dels partits d’extrema dreta i l’arribada massiva de persones refugiades a l’Europa central, col·loquen la Unió Europea davant d’un repte difícil d’encarar si no és fent un gran salt endavant en el compromís europeu de convertir-nos en una Unió real, tangible i propera als ciutadans.

Des d’Horitzó Europa treballem per a construir una Europa transversal, on les ciutats visquin el seu protagonisme amb naturalitat, on les nacions sense estat tinguin el seu lloc, on les regions creïn aliances naturals, on el moviment de persones sigui vist com a natural. Volem contribuir a encoratjar la participació ciutadana, activar el debat i compartir propostes i temàtiques que ens arriben d’altres parts del continent. Entre altres activitats, promourem la presència de banderes europees a les mobilitzacions ciutadanes catalanes, continuarem demanant la oficialitat del català i l’aranès, fomentarem una crítica sana i necessària a l’eurobombolla i seguirem defensant que necessitem una Unió viva i dinàmica, oberta i diversa.