El 24.02.2016 el grup de socis d’Horitzó Europa / UEF Catalonia va organitzar, juntament amb el COLPIS el debat: Opinió pública i agenda-setting a escala europea: Hi ha una opinió pública europea? Es pot (in)formar?.

Aquesta taula rodona / debat s’ha organitzat arran de la visita a Brusse·les d’un grup d’estudiants de ciències polítiques i sociologia i després d’haver col·laborat en diferents ocasions amb el COLPIS, com ara en la redacció i presentació dels monogràfics sobre Europa de la revista Àmbits (2011, 2014).

Periodistes, professionals de les institucions europees i un grup d’estudiants liderat pel Professor Pere Almeda també s’ha afegit a la convocatòria. No hi cabia ni una persona més al Brussels Media Centre, ja érem entre 40-50 persones.

Després d’una breu benvinguda d’Anna Parès (Degana del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLPIS), Degana) es seguint un format informal, mig de peu i variant les intervencions, cada ponent va respondre a la pregunta ‘Hi ha una opinió pública europea? Es pot (in)formar?’.

Per a alguns, hi hauria 28 opinions públiques diferents segons cada estat membre de la Unió. Per a altres, sí que hi hauria una opinió pública comuna que, precisament, difereix del discurs oficial de la Comissió Europea (fent referència tant a l’augment prou recent de les forces de l’extrema dreta i dreta populista com a l’extrema esquerra i esquerra populista a molts països.

S’ha destacat que l’agenda-setting dels mèdia -quins temes entren o no en la llista de temes prioritaris- vindria marcat per la Comissió Europea, per a altres vindria marcat per les declaracions de la cancellera Alemanya, Angela Merkel.

Hi hagut un intercanvi viu entre els ponents i el públic que ha plantejat qüestions com ara l’adveniment d’una Europea més ciutadana, deixant enrere la intergovernamentalitat, a partir de les eleccions al Parlament Europeu del 2019. Altres han criticat un doble estàndard quan es parla de sobirania dels estats membre, no n’hi hauria en temes econòmics (referint-se a les decisions de l’anomenada ‘troika’) però sí que n’hi ha a l’hora de tancar les fronteres.

Els estats membres segueixen prenent les decisions més rellevants (al Consell de la UE), per molt que hem vist incrementar-se els poders del Parlament Europeu i la Comissió Europea. Els ciutadans podem participar una mica més, mitjançant la Iniciativa Ciutadana Europea, però en aquest sí que hi hagut acord que és decebedor veure una gran quantitat d’iniciatives a tota la Unió, amb molt mobilització ciutadana i que tot això ha resultat, pràcticament, en poc o cap incís en la governança.

El moderador ha intentat proposar una conclusió que podria ser, com tan sovint, que totes i tots #SomEuropa (505 milions a tota la Unió). ‘Europa’ no són només les institucions a Brussel·les, i Estrasburg i Luxemburg (més les agències executives repartides per tot el continent).

Realment, ha estat un plaer organitzar i participar en un debat interessant i viu. Gràcies per venir i gràcies el nostre soci Ignasi Centelles per l’organització!

 Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya
 Programa
 #HEAgendaSetting