Publicacions etiquetades ‘Horitzó Europa’

Fa uns mesos vam assistir a la presentació del documental Colours of Unpaid Youth, al Parlament Europeu de Brussel·les. Aquest documental amateur denuncia la vergonya que suposa per a la Unió Europea no només que existeixin les pràctiques laborals no remunerades (unpaid internships), sinó que moltes d’elles siguin dins d’institucions de la mateixa Unió.

Nascut a Barcelona el 1987, és meitat català i meitat italià. És llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona (2012), té un màster en Project Management a l’IL3 Institut de Formació Continuada (2014), i un màster en Estudis de Política i Administració Europees, amb especialització en Anàlisi de Política Pública, al Col·legi d’Europa de Bruges (2016). En Victor és membre del teixit associatiu veïnal i europeista de Catalunya des de 2010.

De Puig, nascut a Bàscara el 1945, va ser diputat al Congrés entre 1979 i 2000 i senador fins l’any 2011 pel PSC. Com a parlamentari va destacar pel seu interès per a la política europea i internacional, que el va portar a desenvolupar una dilatada trajectòria en les institucions europees, d’on destaquen la presidència de l’Assemblea de la Unió Europea Occidental (1997-2000) i de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa (2008-2010). Va ser precisament en l’exercici d’aquest càrrec que Lluís Maria de Puig va participar, el juny del 2008, en un sopar d’Horitzó Europa on va assenyalar l’important paper d’aquesta organització europea en l’extensió de la democràcia i la defensa dels drets humans al vell continent.

L’any 2011, en reconeixement a la seva trajectòria i al seu ferm compromís a favor d’una Europa Federal va ser designat president d’Honor de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

El passat 4 de desembre va tenir lloc a Brussel·les un sopar europeu d’Horitzó Europa amb Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural. Al sopar s’hi van tractar diversos temes relacionats amb el panorama polític a Catalunya després de les eleccions del 25 de novembre, les hipòtesis sobre l’estatus de Catalunya en cas de secessió, la comparació amb el cas escocès, el rol de la societat civil catalana, l’europeisme en la Catalunya actual, i el reconeixement de la llengua catalana la UE.