Quan el Parlament de Prístina va aprovar unànimement la independència de Kosovo, el 17 de febrer, la Cambra va decidir tot seguit els seus símbols nacionals: bandera, escut i himne. L’antiga província sèrbia de majoria albanesa s’identifica amb una bandera d’inspiració molt europea, amb fons blau fosc amb el mapa del 50è Estat independent europeu en color groc i sis estels blancs al voltant. L’escut nacional repeteix les característiques de la bandera i l’himne, a falta d’un de propi, és provisionalment l’himne d’Europa.

La novena simfonia de Beethoven no és l’himne oficial a la Unió Europea però l’és, encara que de manera transitòria, d’un país que no pertany al club dels 27. També l’euro és la moneda oficial de Kosovo. Com a Andorra, la Ciutat del Vaticà, Mònaco, Montenegro i San Marino. Mentre que, d’altra banda, la moneda única només circula a quinze dels Estats membres i dos, Dinamarca i, com no, el Regne Unit, tenen una clàusula que els permet de romandre’n al marge.

Molta gent desconeix que avui, 9 de maig, se celebra el Dia d’Europa i ni tan sols sap que hi ha un dia en el qual es commemora el sorgiment del que és avui la Unió Europea, amb la Declaració Schuman, que va permetre enterrar el fantasma de les guerres al continent. La caiguda de l’article “Els símbols de la Unió” amb el pas del fallit Tractat Constitucional al Tractat de Lisboa és un cop per a la identitat europea. És cert que el tractat nascut a la capital lusitana el passat mes de desembre inclou una declaració comuna per la qual setze Estats membres afirmen que per a ells els símbols europeus continuen sent “els símbols d’una pertinença comuna dels ciutadans a la UE i del seu vincle a aquesta”. Però tot queda en una declaració descafeïnada quan França, Estat fundador, que ben aviat ocuparà la presidència europea, no es troba entre els països signants. Aquest fet encara és més xocant quan la bandera de les dotze estrelles és al costat de la francesa a la fotografia oficial de Nicolas Sarkozy i a la balconada de les institucions franceses i quan l’euro circula al país gal des de fa un lustre.

Sense els símbols europeus –bandera, himne, lema, moneda i Dia d’Europa– la consciència europea, d’existir-ne alguna, es veu danyada. La UE s’estalviaria molts esforços en comunicació si s’institucionalitzessin els seus símbols. La millor estratègia comunicativa seria disposar d’uns símbols legalment reconeguts arreu dels 27 Estats membres. La Diada, el Dia de la Hispanitat o el 14 de juliol copen les portades i nombroses pàgines interiors a la premsa, mentre que el Dia d’Europa amb prou feines figura a les agendes d’activitats del dia. Evidentment, no són comparables els sentiments que desperten aquestes festivitats amb el 9 de maig, ni els que poden suscitar Els Segadors, La Marxa Granadera o La Marsellesa amb El cant de l’alegria. La identitat europea no pretén –ni ha de fer-ho– suplantar les identitats nacionals, sinó complementar-les.

En poc més d’un any, se celebraran les eleccions europees i és important que els ciutadans prenguin consciència de la importància que tenen aquests comicis: el 80% de les lleis que s’aproven a les Corts són meres transposicions de legislació prèviament adoptada a Brussel·les i, en funció de la composició del Parlament Europeu, la Comissió Europea resultarà més liberal o més intervencionista, més estatalista o més federalista. Amb tot, el desinterès que generen aquestes eleccions és abismal. La tendència a la baixa en la participació als comicis europeus a Catalunya ha estat molt accentuada, ja que ha anat disminuint des de les primeres eleccions europees, al 1987, on va votar prop del 70% dels catalans, fins a les del 2004, quan la participació va ser del 40%.

Si disposéssim de la Carta Magna Europea, avui seria festiu a tot el territori de la Unió. Per primer cop, un estonià, un xipriota, un irlandès i un portuguès, de punta a punta de la UE, compartirien festivitat. Si el Tractat de Lisboa hagués incorporat al seu articulat els símbols, l’any vinent vostè sabria que el 9 de maig és el Dia d’Europa no només perquè els autobusos porten la bandereta europea. La UE manca d’una política comuna sobre Kosovo i, en canvi, el darrer Estat independent europeu desprèn un sentiment molt més europeista que alguns membres de la Unió, amb símbols inclosos.

Sergi Barrera és membre d’Horitzó Europa

Article publicat a El Punt el 9 de maig de 2008, a la pàgina 17

Article publicat a Catalonia Today el 15 de maig de 2008, a la pàgina 16 (en anglès)