Horitzó Europa ha dut a terme una prova pilot per testar el funcionament d’una part dels acords signats a partir del 2005 que permeten un cert ús del català a les institucions europees. En concret, hem volgut esbrinar com s’aplica el punt que permet que els ciutadans es relacionin per escrit amb les institucions europees en català. Diversos membres de l’entitat han enviat una carta a cadascuna de les institucions i òrgans de la UE que han signat aquests acords preguntant-los, en català, pel seu estat d’aplicació.

Kafka es quedaria curt…

Els resultats de l’experiència són sorprenents. Franz Kafka no s’hauria pogut imaginar una administració més ineficient i obscurantista en la seva relació amb els ciutadans. S’han enviat 7 cartes, una al Consell Europeu (institució que reuneix els caps d’Estats i de govern dels 27 i que el juny de 2005 va obrir la porta a un ús limitat del català a les institucions de la UE i una a cadascuna de les institucions que han signat un acord amb el Regne d’Espanya per desplegar la decisió dels caps d’Estats i de govern (Consell de la UE, Comissió Europea, Comitè de les Regions, Comitè Econòmic i Social, Defensor del Poble Europeu i Tribunal de Justícia de la UE). Els resultats obtinguts són els següents:

• Respostes i no respostes : 5 respostes rebudes, 2 respostes no rebudes, 1 resposta rebuda en francès sense rebre la resposta promesa en català
• Llengua de resposta : 1 en català, 2 en català i castellà, 2 només en castellà o francès
• Temps de resposta : 3 respostes compleixen amb el codi de bona conducta administrativa que preveu una resposta en quinze dies laborables (16 dies naturals: resposta en francès, 6 dies: dues respostes en castellà), 2 respostes no el compleixen (51 dies: resposta en castellà, 217 dies: resposta en català) i dues respostes no rebudes s’esperen des de fa 232 dies i 119 dies.
• “Quin és l’estat aplicació acords?” : 1 resposta informa que encara no s’aplica l’acord, 2 respostes informen que cal demanar-ho a la Representació d’Espanya davant la UE (REPER), 1 resposta indica que cal demanar-ho al Ministeri espanyol d’Assumptes Exterior i Cooperació.
• “Quin és l’òrgan competent?” : 3 respostes reenvien a la REPER (la REPER confirma en dues respostes que és l’òrgan designat per fer les traduccions necessàries), 1 resposta no especifica l’òrgan competent però indica que cal adreçar-s’hi.
• Qui respon la carta ciutadana ? : 2 respostes de la institució europea en qüestió, 2 respostes de la REPER en què redacta la resposta en comptes de limitar-se a traduir una (inexistent) resposta de la institució europea en qüestió , 1 resposta és enviada per un remetent no identificat (sense signatura, ni logotip ni adreça ni data).
• Resposta satisfactòria? : 2 respostes que responen a la pregunta, 3 respostes reenvien a altres interlocutors (2 respostes d’aquests interlocutors informen que els acords s’han aplicat en la pràctica sense cap incidència)

La comunicació escrita en català entre les institucions europees i els ciutadans no funciona. Les respostes rebudes –i no rebudes!– en diversos idiomes, a través de diversos canals confirmen que les institucions europees simplement no saben com enviar una resposta als seus ciutadans en català tot i l’afirmació reiterada que aquesta comunicació és fluïda i funciona sense cap incidència.

Tot plegat situa el ciutadà catalanoparlant en una situació de clara indefensió jurídica en la seva relació amb l’administració comunitària. Als ulls dels europeus catalanoparlants, la UE s’està convertint en un castell llunyà i obscur, amb el qual és difícil de relacionar-s’hi (de fet, mai no saps si et contestaran i, si ho fan, com t’arribarà la resposta).

Els acords pel català a la UE s’incompleixen i, a més, queden lluny d’allò acordat pels caps d’Estat i de govern el 2005

Aquesta prova pilot es realitza després de l’elaboració per part d’Horitzó Europa, al gener de 2009, de l’Estudi sobre l’Estat de compliment dels acords del Govern espanyol amb la Unió Europea sobre l’ús de la llengua catalana, on es posava de manifest que la major part de les clàusules previstes no estaven en aplicació. Els resultats de la prova pilot no fan més que confirmar que les conclusions de l’estudi de 2009 segueixen sent vàlides un any més tard. Des d’Horitzó Europa, reclamem a les parts signatàries dels acords (el Regne d’Espanya i les institucions i òrgans de la UE que ho han fet) el respecte al compromís adquirit i el compliment dels acords signats.

Al mateix temps que en reclamem la seva aplicació, denunciem que els acords signats són, no només insuficients, sinó també complexos, burocràtics i, sovint, propers al surrealisme (p. ex., al Consell, cal trametre el discurs amb sis setmanes d’antelació). Així mateix, sovint situen el ciutadà en una posició d’indefensió davant l’administració (¿qui gosarà denunciar l’incompliment de la legislació comunitària per part de l’Estat si, tal com diuen els acords, aquest serà el responsable de traduir la queixa i trametre-la a les institucions comunitàries?).

Però, més enllà d’aquests acords esquifits (centrats sobretot en regular la comunicació escrita en català entre els ciutadans i les institucions), Horitzó Europa denuncia que, a data d’avui, s’incompleix una bona part dels punts acordats pels caps d’Estat i de govern el 2005 (que els esmentats acords havien de desplegar), com l’ús del català en sessions plenàries del Parlament Europeu o la publicació en català de les noves directives i reglaments.

La plena oficialitat és la solució

Horitzó Europa defensa l’oficialitat plena del català a la UE d’acord amb el Full de ruta pel català a la UE, presentat al Parlament Europeu a Brussel·les i al qual es van adherir públicament els eurodiputats catalans (CiU-ALDE, ERC-ALE, ICV-Verds Europeus, PSC-PSOE/PSE).

La cooficialitat del català a tres comunitats autònomes obliga les institucions de l’Estat espanyol al respecte dels drets lingüístics derivants. Atès el caràcter interior de les polítiques de la UE, les seves institucions han d’exercir el mateix respecte d’aquests drets lingüístics. Si el català es converteix en llengua oficial de la UE, serà la 8a o 9a llengua més parlada de les 23 llengües oficials que la UE compta actualment (tenint en compte el nombre de ciutadans allà on és oficial d’acord amb el criteri emprat per la UE). Aquesta oficialitat es tramita prèvia sol·licitud per part d’un Estat membre i amb l’acord dels altres Estats membres de la UE, tal com va ser el cas de l’irlandès gaèlic al 2007.

El Govern d’Espanya no ha sol·licitat mai l’oficialitat del català a la UE. Per això, Horitzó Europa el convida a presentar o comprometre’s amb la sol·licitud corresponent aprofitant l’actual presidència espanyola de la UE fins al final de juny de 2010. Horitzó Europa també convida els partits catalans a convertir el suport dels eurodiputats catalans al full de ruta en accions concretes.

Malgrat tot, feliç Dia d’Europa!

Fem públics els resultats d’aquesta prova pilot tres dies abans de la celebració del Dia d’Europa, el 9 de maig, que enguany coincideix amb el 60è aniversari de la Declaració Schuman. Compartim amb Robert Schuman la vocació de treballar per una Europa forta, espai de pau i benestar, al servei dels seus ciutadans i unida en la diversitat dels seus pobles. Catalunya no té sentit fora d’Europa. La Unió Europea no hi és tota sense Catalunya. Per tot això i com cada 9 de maig, us desitgem un feliç Dia d’Europa (malgrat tot!).

Documents

Cartes enviades i respostes rebudes

Presentació dels resultats de la prova pilot