En Ricard Ramon, de la Direcció General d’Agricultura de la Comissió Europea, va participar durant el 2007 en el procés de negociació entre la Comissió Europea i els governs autonòmics per a l’aprovació dels programes PAC pel període 2007-2013. Com a gran coneixedor d’aquesta política i de la participació dels ens sub-estatals a la Unió Europea, va explicar amb molt detall i amb gran claredat els antecedents que han portat a l’actual reforma i els objectius que es pretenen aconseguir amb aquesta nova etapa, més coneguda com “revisió mèdica”. No obstant, va insistir que el gran debat començarà el 2009 quan es discutiran les perspectives financeres pel període 2014-2020.

La reforma suposa un període transitori on s’han aprovat qüestions com l’eliminació dels pocs productes que encara reben ajuts vinculats a la producció. O la decisió, molt debatuda entre la Comissió i els Estats, de començar a retallar les modulacions o pagaments únics de forma proporcional, afectant més als grans que als petits productors. O la del producte segurament protagonista de la reforma que ha estat la llet amb l’aprovació de la desaparició de les quotes lleteres.

Actualment la UE destina un 33% del seu pressupost (l’1% del PIB europeu) a la PAC pràcticament l’única competència plena delegada pels Estats Membres. Sumant-hi, però, les despeses en desenvolupament rural, l’anomenat segon pilar de la PAC, l’ajut destinat a l’agricultura europea arriba al 40%.

A Catalunya sols el 25% (arròs, fruits secs,…) de la producció final agrària depèn d’ajuts de la PAC, el 75% restant n’està totalment desvinculat (porcí, aviram, viticultura,…).

Els assistents van activar un col·loqui intens amb un ampli ventall de qüestions. Es va arribar a conclusions prou precises, com, per exemple, que el futur de l’agricultura a Europa està directament relacionat amb l’impacte en la gestió del territori i amb la compatibilització de l’activitat agrària sostenible amb la biodiversitat. I parlant de futur, hi va haver força acord amb què la seguretat alimentària passa per aplicar biotecnologia a la producció agrícola.

Es van aclarir confusions: actualment Europa és el principal importador mundial de productes agrícoles, per tant, la PAC ja no afecta negativament la producció dels països en vies de desenvolupament, s’ha arribat a una gran convergència de preus a dins i a fora d’Europa. A més, es van destacar iniciatives comunitàries com ara el programa “Tot excepte les armes”, que obre la porta de la UE a tots els productes agrícoles provinents dels 50 estats més pobres del planeta.

En definitiva, pagesos a Europa i al sud, però a Europa el sector té condicionants propis perquè aquí no suposa només un sector econòmic, també és una necessitat social, geogràfica i mediambiental. Per tant, la regulació exigirà cada vegada més una agricultura multifuncional, sostenible, competitiva, que ajudi a conservar el paisatge, que respecti els espais naturals, que contribueixi a la vitalitat del món rural i que respongui a les exigències dels consumidors pel que fa a qualitat, seguretat dels aliments, protecció del medi ambient o benestar dels animals.