En una animada tertúlia, el periodista Lluís Foix va defensar que “Europa és un èxit sense precedents, ja que l’horitzó de la guerra entre europeus està molt lluny”. “Aquesta Europa ha estat possible, en gran part, perquè Alemanya va demanar perdó després del 45 i perquè va preferir una Europa europeïtzada, abans que germanitzada”.

“Aquesta Europa, que s’estén del Mar Negre a Lisboa i d’Estònia a Malta i Xipre, té en el respecte al dret un dels seus principals signes d’identitat”. Tot i així, va afegir que el continent ha d’afrontar grans reptes, com la seva relació política i energètica amb Rússia i el creixent decalatge econòmic amb els Estats Units, i va alertar que “vénen temps difícils i perillosos per a la UE, ja que la seva població no comparteix la il·lusió dels pares fundadors… La pau a Europa no està garantida”.

Pel que fa al paper que Catalunya pot jugar en aquest procés, Foix va destacar que “només pot ser-hi present institucionalment des del rigor i la seriositat i de la ma d’Espanya”. Segons el convidat, malgrat la crisi de l’estat nació, aquest continua sent l’actor principal del procés d’integració europea i pretendre articular una presència de Catalunya prescindint d’aquest fet és una pèrdua de temps. Foix va introduir així la seva visió crítica de l’aproximació del nacionalisme i de l’independentisme envers Europa per manca de credibilitat tant del projecte d’una Catalunya independent, com dels seus dirigents. En aquest sentit, malgrat reconèixer el pes creixent dels Estats petits i mitjans, i el fet que dels cinc primers estats amb una major renda per càpita, quatre tenen menys de cinc milions d’habitants, Foix es va mostrar escèptic sobre el fet que Catalunya arribi a ser algun dia un estat membre de ple dret de la Unió Europea. Foix va justificar-ho argumentant que “després de perdre tres guerres, els catalans som un poble covard que no farà un pas endavant fins que Catalunya i els seus dirigents siguin capaços de dibuixar un projecte creïble i viable d’Estat independent”. Així doncs, “cal un business plan per reforçar la presència del país a la UE, que estableixi com arribar-hi i quin plantejament econòmic i diplomàtic cal fer”. Tot i pronosticar una pèrdua de pes de l’Estat nació dins la Unió, el convidat va concloure que “Europa la fan els Estats”.