El Dr. Benjamin Kienzle, investigador a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, va fer una excel·lent i didàctica exposició sobre l’estat de la qüestió en matèria d’armes nuclears, un tema candent en l’agenda internacional degut al seguit de cimeres que han de tenir lloc el mes d’abril i maig per a revisar els actuals acords sobre no proliferació i desarmament nuclear. Kienzle es va centrar en la propera conferència de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP), l’acord que constitueix la pedra angular del control d’armes nuclears al món des dels anys 70. Kienzle va destacar que la continuïtat i reforçament del règim de no proliferació dependrà de que les potències nuclears també facin majors esforços per assolir l’objectiu del desarmament nuclear complet que s’inclou al TNP. Segons Kienzle, els darrers compromisos de Rússia i Estats Units de reduir els seus arsenals no suposen un canvi substantiu en aquesta direcció.

En relació a la Unió Europea, Kienzle va destacar que aquesta ha desenvolupat una política de no proliferació cada vegada més forta, malgrat les diferències internes evidents derivades del fet que a la Unió hi conviuen potències nuclears (França i el Regne Unit), estats membres que mantenen armes nuclears d’EE.UU. al seu territori (Alemanya, Bèlgica, Itàlia i Països Baixos) i estats membres sense armament nuclear. Tot i així, segons Kienzle, la Unió s’ha posicionat com un actor rellevant en la lluita contra les armes de destrucció massiva: reforçant els instruments internacionals existents, per exemple en el marc de Nacions Unides; introduint clàusules de no proliferació als acords internacionals amb altres països; i actuant de manera unitària per aturar les ambicions nuclears d’Iran. Kienzle, però, no es va estar de denunciar algunes de les incoherències i dobles estàndards que afecten les polítiques de la Unió en aquesta matèria, per exemple la política europea cap a països que es neguen a firmar el TNP i disposen d’armament nuclear com Israel o la Índia.
Posteriorment, en una animada discussió, els assistents al sopar vàrem poder discutir amb Kienzle sobre aspectes controvertits i complexos com fins a quin punt cal donar crèdit a l’amenaça de que organitzacions terroristes adquireixin armament nuclear; si les polítiques d’EE.UU. i la UE cap a països com Iran són les més adequades; o quines són les condicions que permetrien avançar cap a un món lliure d’armament nuclear.