Horitzó Europa

L’Europa Social: quina herència deixarem a les futures generacions?

El passat divendres 28 de setembre Horitzó Europa va organitzar, amb la col·laboració de Comissions Obreres, l’acte L’Europa Social: quina herència deixarem a les futures generacions? a l’Aula Europa de la seu de les institucions de la Unió Europea a Barcelona.

Van assistir-hi el secretari general de Comissions Obreres de Catalunya, Joan Carles Gallego, els professors Carles Rivera, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i Vicenç Navarro, de la Universitat Pompeu Fabra, els periodistes Carles Solà i Josep Maria Ureta, i els representants polítics Ernest Maragall, diputat al Parlament de Catalunya pel PSC, Mireia Canals, diputada al Parlament de Catalunya per CiU, Juan Milián, diputat al Parlament de Catalunya pel PPC, Pere Aragonès, diputat al Parlament de Catalunya per ERC, i Raül Romeva, diputat al Parlament Europeu per ICV.

Després de la benvinguda del president d’Horitzó Europa, Kolja Bienert, el secretari de CCOO de Catalunya, Carles Gallego, va fer un esbós del que tant els acadèmics com els diputats debatrien durant l’acte: Europa està vivint una crisi econòmica estructural que l’està fent canviar de bat a bat, per una part amb major integració en polítiques fiscals, però per l’altra amb un rerefons d’austeritat inquietant, doncs pot acabar amb els mecanismes que fan d’Europa un dels pols de l’estat del benestar al món. “Hi ha elements definidors de les politiques econòmiques europees que estan canviant”, va afirmar Gallego, ja que a Europa comença a veure’s una “clara falta de suficiència fiscal per fer front a les politiques socials” que necessita el continent.

Els professors Carles Rivera i Vicenç Navarro, ambdós catedràtics de la UPF, en un debat moderat per Carles Solà, van seguir en aquesta línia, cadascun focalitzant diferents arguments per a una major intensitat social a les polítiques econòmiques del Vell Continent. “Alguns elements d’aquesta crisi ja existien fins i tot abans de la unió monetària”, va afirmar el professor Rivera. “Hem de fer passes cap a una fiscalitat europea molt més integrada: s’ha de fer una major unió política”. L’herència per a futures generacions dependrà de factors sobre els que es pot actuar i la intensitat de l’impacte de la crisi en les societats de la Unió, ja que el model d’estat social europeu, molt diferent al de l’americà, comença a presentar profundes divergències entre els països del nord i els del sud europeus en els darrers anys, fruit de la gran recessió començada el 2007. Per a fer front a les problemàtiques que ha de resoldre Europa, el professor Rivera apunta a una estratègia de polítiques d’inversió social posant èmfasi a la importància de la infància, a la inversió en capital humà, en conciliar la feina i la vida familiar i, sobretot, en dur a terme reformes en la jubilació, una bateria de compromisos que tinguin en compte tots els membres de la Unió, sense oblidar mai una necessària ampliació de funcions del BCE.

Per la seva banda, el professor Navarro va apuntar que “l’Europa social està patint els atacs més ferotges des de la Segona Guerra Mundial”. “Mirem qui no paga impostos”, va convidar als assistents, “els més rics d’Espanya paguen un 20% menys comparat amb els seus col·legues de Suècia. El sobre–endeutament de les famílies no només és degut per insuficient accés al crèdit, sinó per una progressiva manca de rendes del treball”. Els països de l’eurozona, apuntava el professor Navarro, estan vivint una progressiva disminució dels salaris, augment de l’atur, per tant descens de l’ocupació, dilució de la protecció social, i finalment reducció de la despesa pública social i privatitzacions de les transferències i dels serveis de l’estat del benestar, reducció dels drets laborals i socials, reducció i privatització de les pensions públiques, debilitament de la negociació col·lectiva i dels sindicats. Uns aspectes que, apunta, són un greuge gravíssim per a les futures generacions. “Espanya i Catalunya tenen diners suficients per a fer un altre tipus de fiscalitat, però l’Estat no la fa perquè prima altres polítiques. Per què no es manté l’impost sobre el patrimoni, per exemple?”

Acabada l’explicació acadèmica, va arribar el torn dels representants polítics. Moderats pel periodista Josep Maria Ureta, els assistents van poder constatar que els cinc diputats tenien conviccions europeistes ben fermes. L’eurodiputat per ICV Raül Romeva va ser el primer en prendre la paraula: “Les tres dimensions de la crisi són econòmica, ambiental i política. Una major unió bancària ha d’anar de la mà de més unió política”, remarcava, mentre tot seguit apostava per unes polítiques que reformessin l’Europa social amb una vessant també mediambiental. Semblant a Romeva es va mostrar el diputat per ERC al Parlament de Catalunya, Pere Aragonès, qui va apuntar que “l’origen de l’Europa social prové de la Golden age dels anys ‘50 i ‘60 del segle XX, quan al nucli del continent s’hi trobaven societats més democràtiques” que a la perifèria d’Europa; societats que van saber desenvolupar un model d’estat social que es va exportar als nous membres europeus dels anys ’80, model que ha entrat en crisi també perquè “Europa ja no és la regió del món que més creix econòmicament. Ho hem d’assumir i adaptar-nos-hi”. En quant al paper del BCE, Aragonès, que substituïa secretària general d’ERC, Marta Rovira, va recordar als assistents que “els EUA no van tenir una Reserva Federal com a banc central eficient fins a la dècada de 1920”, comentant finalment que “l’euro no pot ser considerat un nou patró monetari”.

Per la seva banda, el diputat pel PPC al Parlament de Catalunya, Juan Milián, va opinar que “no es pot amagar perennement el debat social sota el debat identitari”, en al·lusió als darrers fets que han marcat aquest setembre polític a Catalunya. Milián va afirmar que “necessitem més centralització europea, una major accountability a nivell UE, a més d’enfortir el mercat únic europeu i reaproximar la indústria” ja que, com després avisava la diputada per CiU al Parlament de Catalunya, Mireia Canals, que substituïa l’eurodiputat d’UDC, Salvador Sedó, “s’han de fer polítiques socials amb menys recursos en una competència econòmica mundial cada cop més forta”. “I això val també pel molt probable futur estat català a Europa”, va comentar Canals, reprenent la línia de debat iniciada per Milián. Línia de la que també va opinar el diputat pel PSC al Parlament de Catalunya, Ernest Maragall, que va convidar als assistents a “parlar d’estat propi dins la UE sense por, ja que la mateixa Unió ens dóna instruments per fer aquest debat” lliure. Maragall, però, va tornar per la línia principal del debat, l’Europa social. En aquest sentit, va afirmar estar d’acord amb el que comentaven els seus col·legues sobre una major unitat europea, i va fer una reflexió final: “Un gran problema d’Europa és que té una piràmide generacional inversa, no hi ha ni baby boom ni joventut si la comparem amb altres regions del món”.

Certament Europa està vivint canvis molt rellevants tant en el modus operandi dels estats com en el de la Unió en sí, sense oblidar tota la societat europea, amb totes les seves característiques.

Horitzó Europa està molt agraïda als assistents que van voler passar un matí debatent sobre el futur de l’Europa social.

Etiquetes:austeritat., CCOO de Catalunya, Estat del benestar, Europa social