L’economista Joan Costa-Font i el professor de filosofia Europea Simon Glendinning ens parlen sobre la seva visió i futur de la integració Europea

Davant dels reptes socials, polítics i econòmics d’un món cada cop més globalitzat, les nacions europees necessiten coordinar-se a un nivell supranacional. Una Unió Europea amb més poder fiscal i polític, per tant, forma part de la solució. Una solució que no comparteix el profesor de filosofia Europea del European Institute de la London School of Economics, Simon Glendinning, qui argumenta que els passos cap a una federació representaran la fi de la llibertat. Uns Estats Units d’Europa, amb la conseqüent pèrdua significativa de sobirania, no és la solució que una nació pot desitjar. Els desitjos d’una nació, però, a ulls de l’economista Joan Costa-Font es redueixen, gairebé, als desitjos de les elits. Per tant, traspassar competències a la UE significaria traspassar el poder de les elits nacionals a les supranacionals.

Aquestes ultimes estarien subjectes a més competència entre elles i per tant més difícils de capturar per grups d’interès. Per Joan Costa-Font, la UE ja és una federació en alguns sentits (mercat comú, moneda única), i el pas cap al federalisme europeu significaria acabar aquest procés que s’ha començat: la unió monetària hauria d’anar acompanyada d’una unió fiscal, tot augmentant el pressupost europeu i transferint competències que, per raons econòmiques i d’eficiència, estarien millor gestionades a nivell europeu (infraestructures, recerca i innovació…). En clau política, la celebració d’eleccions europees transnacionals seria clau per a redreçar el dèficit democràtic.

Son, però, les raons econòmiques d’eficiència i benestar social suficients per justificar la transferència de sobirania cap a Europa? Per a Simon Glendinning no. Les raons han d’anar mes enllà, i raons d’identitat i democràcia han d’estar-hi presents. La identitat, però, tal com senyala Joan Costa-Font, no es ni exclusiva ni estàtica, i la democràcia no es limita a nivell nacional. Quina es doncs la solució a ‘la qüestió europea’? Tal com van deixar clar els dos acadèmics, l’economia, la política i la filosofia interactuen deixant lloc a múltiples respostes que generen encara mes preguntes. El debat esta servit.