Avui, el secretari d’Estat per la Unió Europea, Diego López Garrido, ha declarat a Brussel·les que l’Estat espanyol “no paga les traduccions del català a la UE i que no ho pensa fer”, incomplint els compromisos adquirits amb les institucions comunitàries des de 2005.

Horitzó Europa considera totalment inacceptable la manca de seriositat i l’actitud del Govern espanyol, que torna a demostrar que els catalanoparlants són tractats com a ciutadans de segona dins l’Estat espanyol i dins la Unió Europea.

Ahir mateix, el Sr. López Garrido va vetar un acord sobre la tan necessària patent europea perquè considera que el projecte discrimina el castellà en benefici de l’anglès, el francès i l’alemany. El contrast amb el seu compromís en la defensa de la llengua castellana a la UE deixa clar fins a quin punt el Govern espanyol considera el català una llengua de segona.

Horitzó Europa ja va denunciar l’any passat l’incompliment de la major part dels acords que el Govern de l’Estat ha signat amb diverses institucions i òrgans de la UE des de l’any 2005. En aquella ocasió, el Govern espanyol i el PSC van desacreditar l’estudi realitzat per Horitzó Europa.

Davant de tots aquests incompliments i en vistes a les eleccions nacionals del 28 de novembre, Horitzó Europa demana als partits catalans amb possibilitat d’incidència al Congrés de Diputats que exigeixin la plena oficialitat de la llengua catalana a la UE amb ocasió de la propera reforma del Reglament 1/58 sobre el règim lingüístic de la UE, necessària per oficialitzar les llengües dels nous estats membres. És probable que Croàcia i Islàndia s’integrin a la UE el 2012 i, per tal d’oficialitzar les seves respectives llengües, caldrà la unanimitat dels 27, en el marc dels respectius tractats d’adhesió que se signaran durant el 2011; l’Estat espanyol hi tindrà dret a vet.

L’oficialitat de la llengua catalana a la UE no és cap capritx. L’oficialitat no només respondria a un acte de respecte envers 9 milions i mig d’europeus que tenen aquesta llengua com a pròpia, sinó que tindria un important impacte legal tant a nivell comunitari com nacional. A tall d’exemple, mentre el català no sigui oficial a la UE, una empresa amb les escriptures redactades en català no pot participar en un concurs públic de la UE o d’un altre estat membre, una farmacèutica no pot redactar els prospectes dels medicaments que produeix en català, o un ciutadà europeu catalanoparlant no pot participar en unes oposicions a la UE en la seva llengua materna (com ho fan la resta d’europeus). L’oficialitat a la UE també facilitaria la presència del català en la targeta sanitària europea, en les futures receptes mèdiques o en la documentació bancària oficial, entre d’altres.