De nou l’euro. Manifest en motiu del Dia d’Europa

La Unió Europea va néixer com un marc de pacificació i gestió de conflictes i com a embrió econòmic i monetari. Si bé ja hem assolit el primer objectiu, el segon, després de 50 anys de mercat comú, es veu amenaçat pels efectes d’una de les crisis financeres més acusades de la nostra història.

La ironia és que ara, quan tocaria parlar de projectes polítics i socials, en un moment que ja som més de 501 milions d’europeus de 27 estats membres, i quan sembla que el Tractat de Lisboa obre les portes a un nou marc institucional, ens hem de centrar de nou en la defensa de l’euro i de la unió bàsica sobre la qual es va bastir tot l’entramat europeu.

La crisi afecta els estats europeus, com afecta altres països i economies, però els afectaria encara més de no estar integrats en el marc institucional de la UE. La crisi és, en el fons, una excusa per als detractors del projecte europeu, que reneixen amb més força en un moment delicat per Europa.

La defensa de l’euro va més enllà dels interessos convergents de diferents països europeus; respon a la visió i necessitat d’una política econòmica conjunta que sigui el fonament d’una convergència social i política, que permeti una vera coordinació i col·laboració per assolir una Europa forta, solidària, activa i oberta.

Davant de tot l’anterior, la Xarxa d’Entitats Europeistes de Catalunya manifesta que:

  1. L’Euro, malgrat ser jove, és una moneda sòlida i forta i no cal oblidar els beneficis que ha comportat la seva adopció com per exemple, la desaparició de les incerteses associades a la volatilitat del tipus de canvi, l’eliminació dels costos de transacció, la transparència de preus al mercat interior, la integració dels mercats financers, moneda de reserva, l’establiment de l’euro com a actor global, etc. El costat més negatiu de la balança es refereix a la presència de xocs asimètrics entre països, molt més difícils de solucionar al no poder usar polítiques com la flexibilització de preus i salaris.
  2. La crisi econòmica mundial ha posat sobre la taula les dificultats estructurals de l’eurozona, que unifica països com Alemanya i França, Grècia i Portugal, amb la mateixa política monetària però diferent política fiscal. Enfortir aquesta darrera dimensió, reforçant el fons comú i incentivant les economies més dèbils, com la grega, la qual té un deute públic que supera el seu PIB, es torna necessari per a l’estabilitat del conjunt de la UE.
  3. Europa necessita definir una nova estratègia econòmica basada en el concepte d’ economia social establert pel Tractat de Lisboa. La crisi econòmica ha posat de manifest que la Unió Europea necessita reformes estructurals de manera urgent. Cal enfortir una economia basada en el coneixement, l’eficiència i la innovació.
  4. Les xifres actuals d’atur a la Unió Europea arriben al 10% a la zona euro i al 9,6% als vint-i-set. Les dades són les més altes registrades en els últims 10 anys. L’atur és un dels problemes més greus a corregir i que requereix una correlació entre polítiques socials i polítiques econòmiques; cal protegir als aturats però també fomentar l’activitat econòmica amb facilitats administratives i fiscals per a la creació de noves empreses.
  5. El 2010 és l’any europeu de la lluita contra la pobresa i l’exclusió social. L’objectiu prioritari es dirigeix a reduir el percentatge d’europeus (un 17%) que no poden cobrir les seves necessitats diàries més bàsiques. Cal fer aquest realitat visible, ja que queda sovint eclipsada per la idea que Europa és una de les regions més riques del món.
  6. Apostem per una model d’economia sostenible respectuós amb el medi ambient i que incorpori les exigències de la reconversió energètica, a fi de reduir les emissions de CO2.
  7. Donem el nostre suport a l’Estratègia Europea 2020 i a les 40 propostes de futur de la Unió Europea proposades pel Grup Català de Reflexió sobre el futur de la Unió Europea.

Barcelona, 9 de maig de 2010

Fundació Catalunya Europa
Associació de Diplomats de la Unió Europea (ADICEC)
Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC)
Horitzó Europa
Joventut Europea Federalista de Catalunya (JEF-UEF)