La Unió Europea va néixer com un marc de pacificació i gestió de conflictes i com a embrió econòmic i monetari. Si bé ja hem assolit el primer objectiu, el segon, després de 50 anys de mercat comú, es veu amenaçat pels efectes d’una de les crisis financeres més acusades de la nostra història.
La ironia és que ara, quan tocaria parlar de projectes polítics i socials, en un moment que ja som més de 501 milions d’europeus de 27 estats membres, i quan sembla que el Tractat de Lisboa obre les portes a un nou marc institucional, ens hem de centrar de nou en la defensa de l’euro i de la unió bàsica sobre la qual es va bastir tot l’entramat europeu.
Horitzó Europa ha dut a terme una prova pilot per testar el funcionament d’una part dels acords signats a partir del 2005 que permeten un cert ús del català a les institucions europees. En concret, hem volgut esbrinar com s’aplica el punt que permet que els ciutadans es relacionin per escrit amb les institucions europees en català. Diversos membres de l’entitat han enviat una carta a cadascuna de les institucions i òrgans de la UE que han signat aquests acords preguntant-los, en català, pel seu estat d’aplicació.
El Dr. Benjamin Kienzle, investigador a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, va fer una excel·lent i didàctica exposició sobre l’estat de la qüestió en matèria d’armes nuclears, un tema candent en l’agenda internacional degut al seguit de cimeres que han de tenir lloc el mes d’abril i maig per a revisar els actuals acords sobre no proliferació i desarmament nuclear. Kienzle es va centrar en la propera conferència de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP), l’acord que constitueix la pedra angular del control d’armes nuclears al món des dels anys 70. Kienzle va destacar que la continuïtat i reforçament del règim de no proliferació dependrà de que les potències nuclears també facin majors esforços per assolir l’objectiu del desarmament nuclear complet que s’inclou al TNP. Segons Kienzle, els darrers compromisos de Rússia i Estats Units de reduir els seus arsenals no suposen un canvi substantiu en aquesta direcció.
L’Oficina Europea de Selecció de Personal (EPSO) ha anunciat un nou sistema de selecció de personal conjuntament amb la previsió de convocatòries per l’any 2010, que inclou l’obertura d’un concurs per a funcionaris tipus AD (per a llicenciats universitaris) en el si de les institucions europees per al proper 16 de març.
Horitzó Europa ha participat a la conferència pública Language Diversity: A Challenge for Europe, organitzada per l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu a Brussel·les, per tractar sobre la situació del català com a llengua sense estat en el marc de les polítiques sobre multilingüisme implementades per les institucions de la Unió Europea.
Els i les estudiants catalanoparlants del Col·legi d’Europa, la primera i més prestigiosa institució d’estudis superiors en integració europea, van enviar el passat 24 de febrer una carta a la comissària d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut Androulla Vassiliou, arran de la notícia sobre la possible eliminació de la plaça de traductor al català a l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona.
En un acte celebrat aquest matí al Parlament Europeu, a Brussel·les, els eurodiputats Maria Badia (PSC-PSOE, PSE), Oriol Junqueras (ERC, ALE), Raül Romeva (ICV, Verds) i Ramon Tramosa (CiU, ALDE) s’han adherit públicament a un full de ruta proposat per Horitzó Europa per millorar el reconeixement de la llengua catalana a les institucions de la UE mentre la seva plena oficialitat no és possible.
Horitzó Europa i la Fundació Cercle d’Estudis Sobiranistes han presentat avui l’informe “Catalunya independent en el si de la Unió Europea “, realitzat pel Dr. Antoni Abat, de la Universitat d’Stanford, que posa de manifest els arguments jurídics i polítics per assegurar la continuïtat de Catalunya a la UE en el supòsit que aquesta avanci cap a l’assoliment d’un Estat propi.
L’informe ha estat presentat en el marc d ‘una jornada organitzada a l’Aula Europa de les institucions europees, que ha estat inaugurada pel MH Ernest Benach, president del Parlament. Hi han intervingut, entre d’altres, Linda Fabiani, ministra de Relacions Externes, Europa i Cultura del Govern d’Escòcia (2007-2009), Pilar Pérez, portaveu d’Horitzó Europa, Alfons López Tena, notari i president de la Fundació, i els membres del Parlament Europeu Izaskun Bilbao (PNB), Oriol Jonqueras (ERC), Ramon Tremosa (CiU), i Raül Romeva (ICV).
L’informe analitza la successió de Catalunya en els tractats de la Unió Europea, és a dir, com es desenvoluparà l’ampliació interna i el procés de successió en els tractats de la Unió en el supòsit que Catalunya esdevingui un Estat propi . Per ampliació interna a la UE s’estén la continuïtat dins la Unió Europea d’un nou Estat que s’independitza d’un Estat membre de la UE.
Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques, va explicar amb detall el projecte de llei electoral que el seu Departament havia proposat però que acabava de quedar aparcat a causa de la manca de consens entre els diversos partits polítics presents al Parlament de Catalunya. Partint dels sistemes electorals vigents en d’altres països, com ara Alemanya o el Regne Unit, una comissió d’experts encapçalada per Josep Maria Colomer va elaborar, per encàrrec del Departament, una proposta que volia sintetitzar el necessari equilibri entre la proporcionalitat (una persona, un vot) i la representació del territori. El conseller va insistir en la defensa d’aquesta proposta com a potencial punt de trobada de totes les parts.
