“Projecte Europa. EU Investments in Catalonia” és la primera exposició que aplega, amb exemples concrets, la informació sobre les obres i els projectes que s’han desenvolupat els darrers anys o que s’estan executant a Catalunya gràcies als fons europeus en àrees com ara les infraestructures, el medi ambient i la R+D.

L’exposició, que ha visitat diverses ciutats catalanes durant aquest 2010, es podrà veure ara en anglès a Brussel·les, on estarà exposada a l’ Espai Catalunya Europa de la Delegació de la Generalitat davant la UE fins al 12 d’octubre de 2010.

En un món globalitzat i interdependent com l’actual, és essencial que el Govern de Catalunya mantingui unes relacions fluïdes amb altres governs, organitzacions i entitats que se situen més enllà de les nostres fronteres, ja que, si no, ens arrisquem a perdre un bon grapat d’oportunitats com a país. Avui dia, els actors s’interrelacionen a nivell internacional fins a superar jerarquies i difuminar els límits de la diplomàcia governamental. El Govern de Catalunya ha de ser present en aquest escenari amb l’objectiu de defensar els interessos del país allà on estiguin en joc i de participar en la governança internacional per tal de contribuir a construir una Europa unida i un món més just, pacífic i sostenible.

Horitzó Europa celebra la publicació del dictamen del Tribunal Internacional de Justícia de L’Haia sobre la declaració d’independència de Kosovo, un dictamen que facilita l’establització de la regió dels Balcans occidentals i l’enfortiment de les relacions entre la UE i els estats de Sèrbia i de Kosovo amb la perspectiva d’una futura adhesió a la Unió.

Horitzó Europa també es felicita pel fet que el dictamen deixa clar que no hi ha cap legislació internacional que impedeixi l’exercici del dret a l’autodeterminació per part d’un poble i reclama a tots els estats membres de la Unió que encara no ho han fet que reconeguin Kosovo com a nou estat sobirà, ja que aquest dictamen aclareix qualsevol dubte que pogués existir sobre la legalitat del procés.

Dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre l’adequació al dret internacional de la declaració unilateral d’independència de Kosovo (en anglès)

L’Associació Horitzó Europa s’ha adherit a la convocatòria de manifestació pel proper dissabte, 10 de juliol, sota el lema unitari “Som una nació. Nosaltres decidim”. Horitzó Europa considera que cal una resposta clara i massiva a la Sentència del Tribunal Constitucional en contra de l’Estatut de Catalunya. Una Sentència que vulnera la voluntat del poble de Catalunya expressada en referèndum i, per tant, els principis democràtics bàsics sobre els que es fonamenta la Unió Europea. Per aquest motiu, Horitzó Europa anima a tots els seus socis i amics a participar a la manifestació convocada per Òmnium Cultural i convida aquells que ho desitgin a unir-se al grup d’Horitzó Europa, que es trobarà a la cruïlla de Rambla de Catalunya amb Rosselló (cantonada mar / Llobregat), a les 18 hores.

Cartell de la manifestació

El documental emès pel 33 “Cafè Brussel·les” està format per un recull de 9 petites tertúlies gravades a diferents cafeteries i espais de la capital europea. Les persones que hi participen, 28 en total, procedeixen de 10 països diferents. Totes elles viuen i treballen a Brussel·les i la majoria estan vinculades directament o indirectament a les institucions europees. Amb aquest plantejament, “Sense Ficció” ha volgut acostar-se als milers de funcionaris, delegats regionals o estatals, corresponsals, lobbistes, etc. que viuen la vida de cada dia de la Unió Europea. A través d’ells, de les seves reflexions, el documental parla del present i també del futur d’aquesta Europa dels 27 que es reinventa rere cada nova incorporació estatal. Pretén parlar de la diversitat en la unitat per saber, més que com es gestiona, com s’entén en la proximitat tota aquesta gran escudella d’idiomes, cultures i interessos nacionals.

La Unió Europea està patint la crisi econòmica com cap altra regió del planeta. Mentre les principals potències comencen a brotar (Estats Units, 3%; Japó, 5%) i les emergents ja s’han enlairat (Índia, 8,6%; Xina, 11,9%), la UE amb prou feines té un creixement positiu (0,2%), amb l’Estat espanyol oferint les primeres xifres positives des de fa mesos (0,08%) i França i Alemanya estancant-se en dades similars (0,1% i 0,2% respectivament)¹. El pitjor del cas és que les expectatives no són massa millors, ja que s’espera un creixement de l’1% per al 2010 i de l’1,75% el 2011.

El portaveu d’Afers Econòmics i Monetaris de la Comissió Europea, el català Amadeu Altafaj, va ser el protagonista del darrer sopar d’Horitzó Europa a Brussel·les abans de l’estiu. Davant d’una vintena llarga de comensals, entre els quals cal destacar els eurodiputats Ramon Tremosa i Oriol Jonqueras i els últims dos convidats dels sopars d’HE a Brussel·les, el també portaveu Ferran Tarradellas i el lingüista Johan Häggman, Altafaj va fer un repàs de la difícil conjuntura econòmica que està vivint la Unió Europea. Amb unes perspectives de creixement inferiors a l’1% per enguany i al 2% per al 2011, la situació de la Unió contrasta amb la de les altres potències mundials, que presenten creixements propers al 10% (Xina i Índia) o creixements entre el 3% i el 5% (EUA i Japó).

En el darrer sopar europeu, Marc Guerrero, vicepresident de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus (ALDE) va repassar la creixent presència dels liberals a les institucions de la Unió Europa (són el tercer partit al Parlament Europeu i compten amb 8 comissaris a l’executiu comunitari) i a diversos punts del continent (especialment al Regne Unit i a Alemanya, països on els liberals formen part del Govern, en contrast amb el sud de la Unió, on CDC és més una excepció que la regla general).

Ferran Tarradellas, portaveu de Cooperació Internacional, Ajut Humanitari i Resposta a Crisis de la Comissió Europea, ha protagonitzat el segon sopar debat d’Horitzó Europa a Brussel·les. En un ambient distès, entre una vintena de comensals, Tarradellas ha presentat el cartipàs, de nova creació, de la seva comissària, la búlgara Kristalina Georgieva, exvicepresidenta del Banc Mundial. En les seves pròpies paraules, la seva és la “comissària desastres”, encarregada de coordinar l’ajut europeu tant en desastres que tenen lloc fora de la UE com en crisis viscudes al seu interior.